L’assignatura s’organitza en tres blocs docents d’estructura similar. Tots ells s’obren amb una sessió de contrast d’expectatives en la que es fixen els objectius del bloc i es planifiquen les activitats a realitzar. Cada bloc es tanca amb una doble sessió de treball: per una banda, la compilació de la Carpeta d’ aprenentatge en la que es reuneixen i s’avaluen els materials del bloc individualment, i per una altra banda, la realització d’un Seminari destinat a resoldre dubtes en dinàmica de aprenentatge cooperatiu.

Les sessions presencials de cada bloc varien en número i tipus en funció del contingut, tot i que totes elles compten amb classes magistrals i activitats d’aplicació, i en menor mesura, amb col·loquis o conferències.

Per a les pràctiques i activitats d’aplicació, els estudiants seran distribuïts pel professor en diverses agrupacions de treball: o bé en petits grups de treball  (PGT, entre 6 i 8 estudiants) o bé combinacions majors d’aquests grups (GT, entre 12 i 14 estudiants). Per a cada agrupació es preveu una assignació de rols específica, amb la finalitat de garantir-ne l’operativitat.
Objectius vinculats a la metodologia de treball (competències genèriques):
Són objectius transversals de l’assignatura, és a dir, comuns als tres blocs.
1. Avaluar críticament els resultats obtinguts i el treball realitzat, tant el propi com el dels companys.
• Sessions de contrast d’expectatives i seminaris, realització de la carpeta d’ aprenentatge,i dinàmiques de coavaluació i autoavaluació d’activitats d’aplicació.
2. Analitzar i sintetitzar la informació bàsica sobre un tema a partir de textos escrits i exposicions orals de caràcter teòric.
• Classes magistrals a càrrec del professor, conferències a càrrec de professionals del sector (activitats avaluables vinculades), exposicions a càrrec de companys (amb activitats de coavaluació) i lectures obligatòries o recomanades amb els seus corresponents guions d’activitats (incloses en la carpeta d’ aprenentatge).
3. Analitzar qüestions relacionades amb l’opinió pública a través de l’observació de casos
• Col·loquis inicials promoguts pels estudiants entorn a l’anàlisi de l’actualitat informativa; activitats d’aplicació destinades a l’observació de les diverses definicions d’opinió pública, l’anàlisi de casos rellevants d’interacció entre mitjans de comunicació i agents socials i polítics, o l’anàlisi crític de projectes i informes o, formes de publicació d’enquestes o resultats de la medició de l’opinió pública. 
4. Treball en equip
El treball en equip és una constant del curs, ja que es basa en una metodologia d’aprenentatge cooperatiu des de les sessions inicials i finals de contrast d’expectatives i seminaris, al conjunt d’activitats d’aplicació, pràctiques, col·loquis  i altres  dinàmiques de coavaluació i autoavaluació.

Tema 1. Definició i característiques de l’opinió pública.
1.1. Dificultats de conceptualització.
1.2. Anàlisi crítica i classificació a partir dels elements constitutius.
1.3. Proposta de definició operativa.
Tema 2. Conceptes bàsics de l’opinió pública.
2.1. Opinions: bases i formació.
2.2. Perspectives d’estudi de les opinions col·lectives.
2.3. Espai públic, públics i altres col·lectius.
2.4. Procés de formació de l’opinió pública.
Tema 3. Recorregut històric del concepte d’opinió.
3.1. Evolució de l’espai públic i transformacions polítics-socials.
3.1.1. Del Món Clàssic a la Il·lustració.
3.1.2. Els Fisiòcrates i les Declaracions de Drets.
Tema 4. Aproximació teòrica a l’estudi de l’opinió pública.
4.1. La tradició clàssica.
4.2. La tradició empírica.

Tema 5. Models de relació entre poder polític i mitjans de comunicació.
5.1. Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris.
5.2. Actors del procés de formació de l’opinió pública: classe política, mitjans de comunicació, grups de pressió, societat civil.
5.3. Paper polític dels mitjans de comunicació: models de relació. Democràcia deliberativa
Tema 6. La influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública.
Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans.
6.1. Teories de l’impacte directe. Comunicació propagandística.
6.2. Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
6.3. Efectes poderosos sota condicions limitades. Tematització. Espiral del silenci. Agenda, priming i framing
Tema 7. La influència dels actors polítics en el procés de formació de l’opinió pública.
Comunicació política: redefinir la percepció de l’espai públic i la participació democràtica.
7.1. Comunicació política. Definició i components
7.2. Democràcia mediàtica. Campanyes electorals i comunicació institucional.
7.3. La mediació de les imatges polítiques i les noves tecnologies.

Tema 8. El camp demoscòpic i les tècniques qualitatives per l’anàlisi de l’opinió pública .
8.1. La medició de l’opinió pública a través d’enquestes. Limitacions i alternatives.
8.2. Tractament periodístic de les enquestes.
8.3. Repercussions socials i utilització política dels resultats.
8.4. Principals fonts estadístiques. Estudis d’opinió rellevants.
Tema 9. Noves aportacions a l’estudi de l’opinió pública: les interrelacions entre institucions, mitjans  i ciutadania (I).
9.1. Plantejament de comunicació pública de les institucions i/o les empreses.
9.2. Àmbits i procediments de comunicació per a intervenir en l’opinió pública.
9.3. Nous reptes per a la comunicació pública de les institucions i/o les empreses.
Tema 10. Noves aportacions a l’estudi de l’opinió pública: les interrelacions entre institucions, mitjans  i ciutadania (II).
10.1. Raó i pes polític de l’opinió pública.
10.2. Els processos de deliberació pública de la ciutadania en el context actual.
10.3. Moviments socials i construcció de problemes públics.

- AIRA, Toni.  Màrqueting polític: l'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube. Barcelona: Trípodos, 2008.
- ARENDT, Hannah. La condición humana. Barcelona: Paidós, 1993
- Asociación Española de Estudios de Mercado, Marketing y Opinión. Códigos y guías de ESOMAR y normas aplicables a la investigación de mercados. Barcelona: AEDEMO, 2000.
- BERRIO, Jordi. La comunicació en democràcia: una visió sobre l'opinió pública. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona et al. Col·lecció Aldea Global, 2000
- BERGANZA, M.Rosa y RUIZ SAN ROMÁN, José Antonio (coords.) Investigar en Comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en Comunicación. Madrid: McGraw-Hill, 2005.
- CANEL, M.José. Comunicación política. Una guía práctica para su estudio y práctica. Madrid: Tecnos, 2006
- COTTLE, Sean (ed.) News, Public Relations and Power. London: Sage, 2003.
- CRESPI, Irving. El proceso de opinión pública. Cómo habla la gente. Barcelona: Editorial Ariel, 2000
- D'ADAMO, Orlando, GARCÍA BEAUDOUX, V., FREIDENBERG, F. Medios de comunicación y opinión pública. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, SAU, 2007.
- ESCUDERO, Lucrecia, GARCÍA-RUBIO, C. (coord.) Democracias de opinión. Medios y comunicación política. Madrid: La Crujía, 2007
- GROSSI, Giorgio. La opinión pública. Teoría del campo demoscópico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Colección Monografías, nº244, 2007.
- HABERMAS, Jürgen. Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructura de la vida pública. Madrid: Editorial Gustavo Gili (7a edició), 2007
- HALLIN, David.C. y MANCINI, Paolo. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Ed. Hacer. (1a edició en castellà), 2008.
- IGARTUA, Juan José y HUMANES, M.Luisa. Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Editorial Síntesis, 2004
- LIPPMANN, Walter. La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre (edición castellana) 2003
- MONZÓN, Cándido. Opinión pública, comunicación y política. La formación del espacio pública. Madrid: Editorial Tecnos. (2a edició), 2006
- McCOMBS, Maxwell. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós (1a edició en castellà), 2006
- MORAGAS, Manuel de (ed.) Sociología de la comunicación de masas, 5 tomos, Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
- MUÑOZ ALONSO, A., MONZÓN, C., ROSPIR, J.I., DADER, J.L. Opinión pública y comunicación política. Madrid: EUDEMA, 1992 
- MUÑOZ, A. y ROSPIR, J.I. (eds.) Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona: Editorial Ariel, 1999
- NOELLE-NEUMANN, Elizabeth. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Editorial Paidós (2a. edició en castellà), 2003
- PRICE, Vincent. Opinión pública. Esfera pública y comunicación. Barcelona: Paidós (1a edició en castellà), 1994
- REY LENNON, F., y PISCITELLI MURPHY, A.P. Pequeño manual de encuestas de opinión pública. Buenos Aires/Madrid: La Crujía, 2004
- RUIZ SAN ROMÁN, J.A. Introducción a la tradición clásica de la opinión pública. Madrid: Editorial Tecnos, 1997.
- SÁDABA, Teresa. Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama, 2006
- SAMPEDRO, Víctor. Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Ediciones Istmo. Colección Ciencia Política, 2000

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Consisteix en un o més qüestionaris conceptuals i/o comprensius de caràcter teòric que l’estudiant ha de dur a terme de manera individual a l’aula a partir del treball autònom no presencial previ de lectura de textos i preparació dels materials del curs indicats per la docent.

Consisteix en analitzar de manera comparada la cobertura i tractament mediàtic d’alguns temes d’opinió pública seleccionats pel professor. Aquesta activitat de caràcter teòrico-pràctic es realitza en grup fora de l’aula, però comporta una part presencial en què la docent fixa els grups i la data d’entrega, distribueix els temes i mitjans a analitzar, i precisa les pautes d’anàlisi i el format del document a lliurar. 

Aquesta carpeta d’aprenentatge la conformen els resultats d’un treball en grup continu durant la darrera part del curs.
L’estudiant haurà de dur a terme una anàlisi crítica de diversos textos escrits i/o audiovisuals seleccionats pel professor on s’abordin qüestions relatives a l’observació i la gestió de l’opinió pública.
A partir d’aquest treball autònom de l’estudiant es plantejaran, al llarg de diverses sessions, exercicis de caràcter teòrico-pràctic a resoldre en grup, dins o fora de l’aula. S’avaluaran exclusivament els resultats dels exercicis duts a terme pel grup. 

L’examen, de caràcter teòrico-pràctic, comprèn preguntes de tipus conceptual (30%) i de tipus comprensiu i/o analític (20%).
Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura. Això inclou tant els continguts de les activitats d’avaluació com els de la resta d’activitats formatives realitzades a l’aula (classes magistrals, col·loquis, seminaris, treball en grup) o adreçades a l’aprenentatge autònom i/o tutelat dels estudiants fora de l’aula a partir de les lectures i els textos audiovisuals recomanats al llarg del curs.
L’examen es realitzarà en el període oficial d’exàmens del primer semestre i s’avaluarà del 0 al 10. És imprescindible aprovar-lo amb una puntuació mínima de 5 sobre 10 per fer la suma de l’avaluació contínua. En cas d’obtenir una nota inferior a la puntuació mínima o un NP el resultat de l’avaluació final serà SUSPENS amb la nota corresponent de l’examen.
S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòrico-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova.
No s'acceptara cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

EXAMEN FINAL TEÒRICO-PRÀCTIC amb preguntes conceptuals i de tipus comprensiu (70%), i exercicis d'aplicació analítica (30%). Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura.
L’examen s’avaluarà del 0 al 10. La puntuació mínima per a aprovar és de 5 sobre 10.
S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòrico-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova. 
No s'acceptaran cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.

EXAMEN FINAL TEÒRICO-PRÀCTIC amb preguntes conceptuals i de tipus comprensiu (70%), i exercicis d'aplicació analítica (30%). Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura.
L’examen s’avaluarà del 0 al 10. La puntuació mínima per a aprovar és de 5 sobre 10.
S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòrico-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova. 
No s'acceptaran cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.