Ara.cat - Mèdia

  • Si fa uns anys les granotes vermelles i la màscara de Dalí de La casa de papel van ser en la disfressa preferida del Carnaval, és molt probable que aquest 2021 siguin unes altres granotes vermelles les que triomfin, les dels sinistres personatges que poblen El juego del calamar, la sèrie sud-coreana que des del 17 de setembre està al primer lloc del rànquing del més vist de Netflix a tot el món. Amb un esquema amb ecos de Paràsits –la guanyadora a l'Oscar a millor pel·lícula del 2020– i de la japonesa Battle Royale, el nou fenomen de Netflix és un còctel de violència i sadisme embolcallat per una estètica fascinant.

  • En la tercera entrega de Sex education, que es va estrenar a mitjans de setembre, la nova directora del centre on estudien els protagonistes assumeix el seu càrrec amb l’objectiu de desterrar del currículum l’educació sexual, una matèria que, segons ella, és la causant de la disbauxa que es viu a l’escola. En una escena entre hilarant i terrorífica, els estudiants assisteixen astorats a unes classes en què se’ls convida a practicar l’abstinència i l’autocontrol. Sex education és ficció, però l’educació sexual encara és una assignatura pendent no només entre els més joves sinó també entre la població adulta. L'any 1990 Chicho Ibáñez Serrador va identificar aquesta carència i hi va voler posar remei amb el primer programa sobre sexe de la televisió espanyola, Hablemos de sexo, un espai que va fer cèlebre la psicòloga Elena Ochoa i que només va durar una temporada. Passades més de tres dècades d'aquella fita, el sexe segueix envoltat de tabús i incògnites que nous programes de televisió amb nous llenguatges i noves mirades intenten resoldre.

  • Quan la nova 8TV preparava la seva estrena, va llançar una campanya amb el provocador missatge "TV3, esteu preparats?". Els responsables de la cadena privada sabien de sobres que la seva modesta aposta no faria trontollar el còmode lideratge de la pública, però era una manera de mostrar l'actitud descarada amb què volen fer forat, sobretot entre l'audiència més jove. De moment, però, els resultats no acompanyen i els audímetres no han estat clements. Si durant els últims mesos –en què el grup Godó va deixar-la amb una programació de mínims– 8TV tenia en el 0,7% de share el seu resultat més habitual, sota la batuta de Nicola Pedrazzoli, el nou propietari, ha obtingut un 0,3% de mitjana en les seves tres primeres setmanes de vida, cosa que la situa com a la televisió menys vista de Catalunya, de la trentena llarga de canals que es poden veure en obert a la TDT.