Ara.cat - Mèdia

• La ficció i el 3Cat, un balanç agredolç en audiències

  En uns temps en què les plataformes dediquen pressupostos ingents a produir sèries per resultar vencedores de les streaming wars, les opcions del català per fer-se un lloc en aquest terreny hostil són migrades. El llançament del 3Cat a finals del 2023 es va plantejar també com una manera d’impulsar el consum de ficcions en la llengua pròpia del país. Un any llarg després de la seva posada en marxa, el balanç en aquesta matèria és irregular, amb llums i ombres, derivades aquestes últimes de les mans i mànigues amb què ha de treballar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del punt de vista econòmic, comparant-se amb els actors globals.

• “Mirant enrere m’adono que vaig rodar escenes de sexe sense uns protocols que eren necessaris”

  Alba Ribas va debutar al cinema quan tenia 18 anys amb la pel·lícula Diario de una ninfómana (2008) i, des d'aleshores, s'ha traçat una extensa trajectòria en el camp audiovisual. Ribas ha treballat en sèries com El barco (2011), d'Antena 3, i Cites (2016), de TV3, i en pel·lícules com Barcelona nit d'estiu (2013) i T'estimo, imbècil (2020). Aquestes setmanes ha tornat a les pantalles per partida doble. Als cinemes ha estrenat Pídeme lo que quieras, l'adaptació de la novel·la eròtica de Megan Maxwell en què interpreta una noia alemanya amiga de la protagonista, i a la televisió hi apareix amb Santuario, una sèrie distòpica d'Antena 3 en què encarna una embarassada en un món on, per gestar una criatura, cal aïllar-se de l'exterior.

• La pregunta clau: de quin color és Barcelona?

  Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color.