Ara.cat - Mèdia

• "Sense les beques de lleure la meva filla estaria tancada a casa"

  Un informe de la Fundació Pere Tarrés constata que el 65,8% de les famílies becades en les seves activitats de lleure viuen per sota del llindar de la pobresa. Des de l'entitat apunten que alguns indicadors han millorat lleugerament, però la fotografia que revelen les seves dades constata una "preocupant cronificació de la vulnerabilitat". Un 37,9% de les famílies becades per ells viuen en situació de pobresa greu, és a dir amb uns ingressos per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, i un 13,8% fins i tot es queden per sota del 20% de la mitjana catalana i viuen, per tant, en condicions de pobresa extrema.

• 'Big boys': la tendresa és el nou punk?

  “Sempre comentaves que els barris que tothom deia que eren una merda, a tu no t’ho semblaven en absolut. Que per a tu aquests llocs estaven plens d’amor, de tendresa i de sentit de la comunitat. Excepte el teu barri, que, efectivament, era una puta merda”, recorda en Jack (Dylan Llewellyn), el protagonista i narrador de Big boys, que li explicava en Danny (Jon Pointing), el seu millor amic. En Danny és un jove a qui han jugat en contra totes les circumstàncies. Sense pares a la vista, amb una iaia que comença a patir demència, en un barri de merda, per fi es decideix a anar a la universitat amb vint-i-pocs anys, com a última oportunitat de fer alguna cosa amb una vida sense horitzons de futur. En el campus, l’instal·len en un barracó amb en Jack, amb qui es fa amic de seguida. I, sense gaires esperances de treure’s el curs, es dedica a sortir de festa, col·locar-se i intentar lligar. Però els antidepressius que pren li dificulten empalmar-se... Probablement, si hagués viscut els vuitanta, en Danny hauria estat un punk. Però en les ficcions juvenils britàniques del segle XXI, el desencant social ha donat pas al malestar mental, i la ràbia juvenil s’ha transformat, estranyament, en tendresa.

• La Biblioteca García Márquez guanya el premi Mies van der Rohe d'arquitectura emergent

  L'èxit de la Biblioteca Gabriel García Márquez, dels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano (Suma Arquitectura), no té aturador: després de ser considerada la millor biblioteca del món i d'emportar-se el premi FAD, aquest vespre s'ha coronat en l'àmbit europeu amb l'anunci des de Brussel·les que rep el premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea en la categoria d'arquitectura emergent, dotat amb 30.000 euros. El premi principal, dotat amb 60.000 euros, és per al transgressor Pavelló d'Estudis al campus de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya), dels arquitectes berlinesos Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986). Es tracta dels guanyadors més joves del premi Mies van der Rohe. En aquesta edició, els dos edificis premiats representen la innovació en els edificis dedicats a l'aprenentatge i la cultura.