CATALUNYA.-Los universitarios catalanes deberán aprobar un examen común de inglés para graduarse
BARCELONA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -
Los universitarios catalanes que empiecen la carrera en el curso 2014-15 deberán aprobar un examen de inglés o bien una tercera lengua extranjera para obtener el título al finalizar el grado, según el artículo 183 de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos, que el Govern ha presentado este martes en el Parlament.
Con esta medida, de la que informó Europa Press este sábado, los estudiantes deberán acreditar el conocimiento del idioma equivalente al B2 que en el caso del inglés corresponde al First Certificate of English (FCE), a través de una "prueba común" de todo el sistema universitario catalán, que coordinará el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), el cual velará por el desarrollo de todo el proceso.
La prueba podrá convalidarse con otros certificados acreditativos de conocimientos de idiomas "que tengan reconocida su equivalencia de acuerdo con el Marco Europeo Común de Referencia para las lenguas (MECR)", como ya avanzó en abril el conseller de Economía y Conocimiento de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en comisión parlamentaria, si bien no concretó cómo se debería demostrar el nivel exigido.
Además, la ley establece que la Secretaría de Universidades e Investigación y la Conselleria de Enseñanza "instrumentarán coordinadamente" las medidas necesarias y el calendario de aplicación.
La finalidad de esta nueva medida, anunciada por el tripartito pero nunca puesta en marcha, tiene el fin de "facilitar que los estudiantes accedan a la universidad con las competencias en terceras lenguas, especialmente, en lengua inglesa", si bien también podrán hacer la prueba en otros idiomas establecidos en las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU).
El secretario de Universidades e Investigación de la Generalitat, Antoni Castellà, anunció en la misma comisión parlamentaria que la idea era que cada universidad impulsara una prueba propia, y ahora se ha concretado en una prueba conjunta de todos los centros, como sucede con la Selectividad.
Ara.cat - Mèdia
-
Les Glòries, per fi
Com deien els veïns, encara queda molt per fer, certament. Però per fi s'ha pogut inaugurar la nova plaça de les Glòries. És una gran notícia, perquè feia tants anys que estava en obres, tants anys que estava en discussió el seu futur, tants anys que aquest punt neuràlgic de Barcelona estava infrautilitzat per la ciutadania, que semblava que no ho veuríem mai. Ara, aquesta primavera, es posarà a prova el que ja es pot considerar el nou parc central de Barcelona, i arribarà el moment dels retocs, de les crítiques i també de les lloances. El que és segur és que la gent el farà servir de manera intensiva, perquè si una cosa falta a la capital catalana són parcs i espais d'esbarjo. Falta verd a peu pla a tota la ciutat i la Ciutadella ja no dona més de si. Per això, tot i que a les Glòries encara hi ha molta vegetació per créixer i això pot frustrar una mica les expectatives, no hi ha dubte que és un espai prou gran i prou variat per facilitar el gaudi dels ciutadans.
-
Una ruta pels vestigis de la Guerra Civil de la mà dels historiadors locals
La periodista i col·laboradora de l'ARA Aure Farran Llorca ha recorregut tot Catalunya per conèixer la memòria de la Guerra Civil a través dels seus vestigis. Ho va explicar en una sèrie de reportatges a l'ARA i llavors, amb més profunditat, ho relata al llibre Vestigis de la Guerra Civil (Viena Edicions). En una trentena de capítols, dona detalls sobre què es pot visitar i moltes de les històries que hi ha darrere de llocs de combat, com ara refugis, búnquers, trinxeres, ciutats que van patir bombardejos, rutes d'evacuació i d'exili, hospitals de sang i el rastre visible del pas dels brigadistes, entre molts d'altres. Hi ha el front i la rereguarda.
-
La lluita de Las Kellys, una dècada després: "Estàvem totalment invisibilitzades"
En els últims anys les cambreres de pis han experimentat un augment de la càrrega de treball i una reducció del temps que disposen per fer una habitació, fet que els posa en perill la salut. Entorn el 2014, i a través de les xarxes socials, algunes cambreres de pis es van reunir per tal de guanyar visibilitat i donar-se suport sobre la seva situació laboral i el 2015 van decidir reunir-se en diversos grups territorials arreu d'Espanya, que actualment actuen de forma autònoma.