LEY DE ACOMPAÑAMIENTO
| 
| Vist: 4536
CATALUNYA.-Los universitarios catalanes deberán aprobar un examen común de inglés para graduarse
BARCELONA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -
Los universitarios catalanes que empiecen la carrera en el curso 2014-15 deberán aprobar un examen de inglés o bien una tercera lengua extranjera para obtener el título al finalizar el grado, según el artículo 183 de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos, que el Govern ha presentado este martes en el Parlament.
Con esta medida, de la que informó Europa Press este sábado, los estudiantes deberán acreditar el conocimiento del idioma equivalente al B2 que en el caso del inglés corresponde al First Certificate of English (FCE), a través de una "prueba común" de todo el sistema universitario catalán, que coordinará el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), el cual velará por el desarrollo de todo el proceso.
La prueba podrá convalidarse con otros certificados acreditativos de conocimientos de idiomas "que tengan reconocida su equivalencia de acuerdo con el Marco Europeo Común de Referencia para las lenguas (MECR)", como ya avanzó en abril el conseller de Economía y Conocimiento de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en comisión parlamentaria, si bien no concretó cómo se debería demostrar el nivel exigido.
Además, la ley establece que la Secretaría de Universidades e Investigación y la Conselleria de Enseñanza "instrumentarán coordinadamente" las medidas necesarias y el calendario de aplicación.
La finalidad de esta nueva medida, anunciada por el tripartito pero nunca puesta en marcha, tiene el fin de "facilitar que los estudiantes accedan a la universidad con las competencias en terceras lenguas, especialmente, en lengua inglesa", si bien también podrán hacer la prueba en otros idiomas establecidos en las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU).
El secretario de Universidades e Investigación de la Generalitat, Antoni Castellà, anunció en la misma comisión parlamentaria que la idea era que cada universidad impulsara una prueba propia, y ahora se ha concretado en una prueba conjunta de todos los centros, como sucede con la Selectividad.
Ara.cat - Mèdia
-
"El mite de l'home que no es vol comprometre però que amb tu canviarà és una farsa"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat des de Madrid que Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ha venut més de 4,5 milions d'exemplars. Juntament amb noms com Alice Kellen i Megan Maxwell, ha contribuït a col·locar de nou la novel·la romàntica al capdamunt de les llistes de llibres més venuts. Benavent ho ha aconseguit amb la saga dedicada a Valeria, amb el díptic Canciones y recuerdos (Suma, 2018) i amb la recent Esnob (Rosa dels Vents, 2024). Coneguda, sobretot, pels seus personatges femenins –decidits i inconformistes–, a la nova novel·la s'atreveix per primera vegada a explicar una història des del punt de vista d'un home: el jove, ric, atractiu i cregut Alejo.
-
Elísabet Benavent: "El realisme màgic obscur de Mariana Enriquez m'obsessiona"
Encara que va néixer a Gandia, ha estat a Madrid on Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ja ha venut més de 4,5 milions d'exemplars, a més d'haver aconseguit que algunes d'elles s'hagin convertit en sèries, com és el cas de Valeria (2020) i Un cuento perfecto (2023), totes dues a Netflix. "No em puc queixar de res –admet la novel·lista, encara que confessa ser molt patidora–. Si tot el que puja baixa i estàs exposada a pujar, també has d'estar preparada per al dia que caiguis". Sempre que publica, com ha passat ara amb Esnob (Rosa dels Vents / Suma de Letras, 2024), Benavent pensa que serà l'últim llibre que faci, tot i que també diu que el mateix dia que l'entrega també fa arribar a l'editorial el brífing de la següent història.
-
Europa rebutja el primer fàrmac que alenteix l'Alzheimer
En una decisió que ha sobtat experts d'arreu, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha desaconsellat aquest divendres l'ús del primer medicament que aconsegueix alentir la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, ja que considera que el seu efecte en el deteriorament cognitiu no compensa el risc dels efectes secundaris associats al fàrmac. Leqembi, el nom comercial del fàrmac lecanemab, havia generat certa preocupació per l'aparició d'anomalies com "la inflamació i possibles hemorràgies del cervell" en alguns dels pacients que el prenien. Alhora, però, molts experts defensaven la seva utilitat malgrat aquests efectes adversos.
