CATALUNYA.-Los universitarios catalanes deberán aprobar un examen común de inglés para graduarse

BARCELONA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

Los universitarios catalanes que empiecen la carrera en el curso 2014-15 deberán aprobar un examen de inglés o bien una tercera lengua extranjera para obtener el título al finalizar el grado, según el artículo 183 de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos, que el Govern ha presentado este martes en el Parlament.


Con esta medida, de la que informó Europa Press este sábado, los estudiantes deberán acreditar el conocimiento del idioma equivalente al B2 que en el caso del inglés corresponde al First Certificate of English (FCE), a través de una "prueba común" de todo el sistema universitario catalán, que coordinará el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), el cual velará por el desarrollo de todo el proceso.

La prueba podrá convalidarse con otros certificados acreditativos de conocimientos de idiomas "que tengan reconocida su equivalencia de acuerdo con el Marco Europeo Común de Referencia para las lenguas (MECR)", como ya avanzó en abril el conseller de Economía y Conocimiento de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en comisión parlamentaria, si bien no concretó cómo se debería demostrar el nivel exigido.

Además, la ley establece que la Secretaría de Universidades e Investigación y la Conselleria de Enseñanza "instrumentarán coordinadamente" las medidas necesarias y el calendario de aplicación.

La finalidad de esta nueva medida, anunciada por el tripartito pero nunca puesta en marcha, tiene el fin de "facilitar que los estudiantes accedan a la universidad con las competencias en terceras lenguas, especialmente, en lengua inglesa", si bien también podrán hacer la prueba en otros idiomas establecidos en las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU).

El secretario de Universidades e Investigación de la Generalitat, Antoni Castellà, anunció en la misma comisión parlamentaria que la idea era que cada universidad impulsara una prueba propia, y ahora se ha concretado en una prueba conjunta de todos los centros, como sucede con la Selectividad.

Ara.cat - Mèdia

  • Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color. 

  • Quan es mira des de fora, la vida dels reis sembla estar dotada d'una vareta màgica per esborrar tota mena de problemes. No obstant, hi ha destins vitals de reis i reines que són tràgics els miris per on els miris, tràgics a pesar de tots els privilegis que acumulen. És el cas del rei Carles III, l'hereu que més anys va estar en posició d'hereu del món i gairebé de la història. Concretament, va estar escalfant el motor en posició de sortida durant 70 anys, des dels 4 que tenia quan la seva mare es va convertir en reina fins als 74 de quan li va tocar a ell seure al tron. Van ser set dècades en què no va poder servir per a l'única tasca per a la qual l'havien criat i format. Anys i panys sense poder aportar pràcticament cap valor a la societat britànica durant els quals, a sobre, va destacar majorment per protagonitzar polèmiques de caràcter amorós que l'únic que van fer va ser minvar la reputació de la institució que un dia havia de liderar. O dit d'una altra manera: per enterbolir la bona imatge de la monarquia que pogués projectar la seva mare amb la seva feina ben feta.

  • L’última entrevista abans de Nadal és amb una cuinera que ara no cuina de cara al públic i que defensa que el menjar és història, cultura i amor. Aviat farà dos anys que Maria Nicolau (la Garriga, 1982) va deixar els fogons del restaurant Ferrer de Tall, a Vilanova de Sau, per dedicar-se a la divulgació gastronòmica, en conferències, seccions a la ràdio i a la televisió, o escrivint Cremo!, un dels llibres més venuts el 2024. En aquesta conversa, l’escudella i el rostit es barregen amb la Missa del Gall, la migdiada al sofà i les famílies que s’escurcen per dalt i s’eixamplen per baix.