Ara.cat - Mèdia

• La UE acorda permetre a les aerolínies cobrar per l'equipatge de mà als avions

  Els estats membres de la Unió Europea han acordat aquest dijous permetre que les aerolínies puguin cobrar per l'equipatge de mà en un avió. Tot i que ara la gran majoria de companyies ja el cobraven, la legislació comunitària teòricament no ho permetia –malgrat que les aerolínies defensaven que sí– i la justícia europea havia conclòs en diverses sentències que era il·legal. Tanmateix, la reforma normativa pactada al Consell de Transports de la UE donaria més empara legal perquè les companyies aèries en un futur puguin cobrar de manera legal als consumidors que pugin equipatge de mà d'unes mides "raonables".

• Per què l'interès dels dipòsits baixa més que el de les hipoteques?

  Els bancs es guanyen la vida gràcies a la diferència entre l'interès al qual presten els diners i el que paguen per guardar-lo. Durant el període de sis anys del 2016 fins al juliol del 2022 –quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a apujar-lo–, van haver de recórrer molt més a les comissions per obtenir guanys. Un cop iniciat un nou cicle de pujades el juliol del 2022 fins al setembre del 2023, els resultats de la banca es van disparar, però el juny del 2024 va començar una nova fase, que s'ha traduït en l'abaratiment de les hipoteques, les lligades a l'Euríbor i les noves; però el fet és que els interessos dels dipòsits encara han baixat més.

• "Algun dia tothom dirà que estava en contra del genocidi de Gaza"

  Omar El Akkad (El Caire, 1982) va néixer a Egipte, es va criar a Qatar i quan era un adolescent els seus pares el van arrossegar fins al Canadà. Ja era prou gran per adonar-se que, en aquell nou entorn, les botigues de discs venien l'àlbum de Nirvana amb la portada d'un nadó nu sense censura. O que podia anar a la biblioteca i agafar en préstec el llibre que volgués. Va créixer idealitzant els Estats Units com la pàtria de la llibertat i es va fer una carrera com a periodista amb el diari canadenc Globe and Mail, per a qui va cobrir la invasió de l'Afganistan, la guerra de l'Iraq, la presó de Guantánamo o les revolucions de Tunísia i Egipte el 2011. Ha publicat dues novel·les reconegudes amb diversos premis, American war, que imagina uns Estats Units destrossats per la guerra i el canvi climàtic, i What a strange paradise, la història d'un nen sirià que sobreviu a un naufragi a Grècia. Malgrat tots els desastres que han vist els seus ulls, continuava pensant que Occident era un bon lloc per viure. Fins que va arribar la resposta als atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Ara ha visitat Barcelona per presentar el seu nou llibre Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra (L'Altra Editorial).