Ara.cat - Mèdia

• A la caça dels 'pirates' de l'aeroport del Prat

  Mitjanit. Un cotxe amb dos ocupants a dins resta immòbil al pàrquing de la terminal T1 de l'aeroport del Prat. Fa 15 minuts que està aturat a la planta 1. El client és un noi jove, i està assegut al seient del copilot sense entendre res. El conductor, que està neguitós i mira tota l'estona a fora, ha detectat que l'han seguit dues persones –que ell pensava que eren policies secrets i en realitat eren periodistes–. Fins que, de sobte, conscient que el jove està a punt de baixar del vehicle, arrenca a tota velocitat i fuig contra direcció. "Ens vol matar", exclamen espantades dues senyores mentre l'automòbil els passa a pocs centímetres i fent xerricar els neumàtics amb estridència per l'interior del recinte.

• ¿Quants de cors catalans no s'han sentit esclaus?

  Almenys en dues ocasions d’ençà que Salvador Illa és president de la Generalitat s’ha sentit, abans o després d’Els segadors –l’himne nacional–, el Cant de la senyera. És una cançó tant o més bella que el nostre himne, però no és l’himne de Catalunya.

• Onades d'aplaudiments a l'estrena de 'Mar i cel'

  Semblava que el dia no havia d'arribar mai. Després de mesos fent bullir l’olla, Dagoll Dagom va estrenar aquest dijous al vespre l'últim muntatge de Mar i cel. Era l'esdeveniment més esperat de l'any, si més no de les arts escèniques del país, i les llargues cues a l'entrada del Teatre Victòria ho van corroborar des de mitja tarda. Tothom hi era: joves i veterans, artistes i empresaris, cares conegudes i càrrecs polítics. Van desfilar pel vestíbul actors com Àgata Roca, Jordi Martínez, Diana Gómez i Elena Gadel (que va interpretar el paper de Blanca el 2003), però també personalitats d'altres àmbits, com la periodista Elisenda Carod, el meteoròleg Tomàs Molina i el mag Antonio Díaz (propietari del Teatre Victòria), per dir-ne només alguns noms. No hi van faltar, tampoc, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Els grans protagonistes de la nit, però, van ser els aplaudiments: un públic molt participatiu va ovacionar totes i cadascuna de les escenes, sobretot les que incorporaven números musicals fàcilment reconeixibles.