via Infoperiodistas
La inversión publicitaria crecerá en 2014 |
|
La facturación publicitaria aumentará el año próximo en España y abandonará la tendencia de caída que ha mantenido desde 2008, según el último informe de inversión ‘i2p’, hecho público por Arce Media y Media Hotline. Según el índice, la inversión publicitaria ha seguido cayendo en este trimestre un 7,2 %, pero desde principios de años la caída se está desacelerando. En el último trimestre de 2012 la caída en inversión fue de un 23,1% y en los sucesivos trimestres de 2013 ha ido reduciéndose la caída..... (Veure notícia completa) |
Ara.cat - Mèdia
-
La pregunta clau: de quin color és Barcelona?
Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color.
-
Estampida familiar al Nadal del rei Carles III d'Anglaterra
Quan es mira des de fora, la vida dels reis sembla estar dotada d'una vareta màgica per esborrar tota mena de problemes. No obstant, hi ha destins vitals de reis i reines que són tràgics els miris per on els miris, tràgics a pesar de tots els privilegis que acumulen. És el cas del rei Carles III, l'hereu que més anys va estar en posició d'hereu del món i gairebé de la història. Concretament, va estar escalfant el motor en posició de sortida durant 70 anys, des dels 4 que tenia quan la seva mare es va convertir en reina fins als 74 de quan li va tocar a ell seure al tron. Van ser set dècades en què no va poder servir per a l'única tasca per a la qual l'havien criat i format. Anys i panys sense poder aportar pràcticament cap valor a la societat britànica durant els quals, a sobre, va destacar majorment per protagonitzar polèmiques de caràcter amorós que l'únic que van fer va ser minvar la reputació de la institució que un dia havia de liderar. O dit d'una altra manera: per enterbolir la bona imatge de la monarquia que pogués projectar la seva mare amb la seva feina ben feta.
-
“No faràs mai l’escudella com la mare, però ella tampoc la feia com l’àvia”
L’última entrevista abans de Nadal és amb una cuinera que ara no cuina de cara al públic i que defensa que el menjar és història, cultura i amor. Aviat farà dos anys que Maria Nicolau (la Garriga, 1982) va deixar els fogons del restaurant Ferrer de Tall, a Vilanova de Sau, per dedicar-se a la divulgació gastronòmica, en conferències, seccions a la ràdio i a la televisió, o escrivint Cremo!, un dels llibres més venuts el 2024. En aquesta conversa, l’escudella i el rostit es barregen amb la Missa del Gall, la migdiada al sofà i les famílies que s’escurcen per dalt i s’eixamplen per baix.