L’assignatura s’organitza en dos blocs docents independents, però amb una lògica transversal. El primer és un bloc introductori i està dedicat a definir els principals conceptes i objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, contextualitzant-los dintre de les actuals transformacions tecnològiques, culturals i socials.

El segon bloc, el veritable gruix de l’assignatura, recupera les principals teories clàssiques situant-les en el seu context històric i social. S’utilitzaran 3 eixos bàsics de treball que seran: identitat,, cultura i societat, i construcció de sentit simbòlic per desenvolupar i aplicar els continguts teòrics del bloc.

L’objectiu fonamental de l’assignatura és aplicar els conceptes teòrics als objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, conèixer les perspectives d’aproximació més recurrents i la seva relació amb el context social i cultural canviant en el que vivim. S’utilitzaran projectes i recerques desenvolupats durant els últims anys com exemples i materials de treball.

Els objectius de cada bloc es fixaran en una sessió inicial de contrast d’expectatives, on també es planificarà el calendari d’activitats. Cadascun dels blocs està dividit en epígrafs que funcionaran metodològicament de la mateixa manera. Les sessions magistrals serviran per presentar els continguts bàsics i centrals. Els conceptes principals es treballaran en profunditat a través de debats i activitats d’aplicació desenvolupades a l’aula mitjançant material facilitat pel professor i aportacions dels alumnes. A més a més, al final del segon bloc s’haurà de realitzar un treball en el qual s’ha de demostrar l’aprofitament de tot el conjunt de continguts i activitats. Les característiques específiques del treball estan desenvolupades a l’apartat d’avaluació.

Finalment, els alumnes hauran de fer un examen teòric i d’aplicació on hauran de demostrar els seus coneixements sobre els conceptes treballats durant el curs.