Les sessions presencials de l’assignatura es desenvolupen a través d’activitats complementàries, les quals es poden combinar en una mateixa sessió.

L’assignatura s’estructura en dos blocs. El primer comprèn les bases psicosocials de la negociació i la presa de decisions -cognició social, atracció interpersonal, altruisme, conflicte, agressió-, tot incloent-hi els fonaments tècnics per a la intervenció en el àmbit de les organitzacions. El segon bloc considera les circumstàncies sota les quals es fan necessaris els processos de negociació i presa de decisions en l’àmbit de les organitzacions.

En ambdós blocs de l’assignatura es fa referència a l’aplicació dels seus continguts a la Publicitat i a les RRPP.

1. La cognició social: dreceres i biaixos en el processament de la informació de l’entorn.
2. L’atracció interpersonal i l’altruisme: claus i tàctiques per afavorir relacions de signe positiu.
3. El conflicte i l’agressió: factors afavoridors i tècniques per al seus control i reducció.
4. Anàlisis i avaluacions de les bases psicològiques i socials de la negociació i la presa de decisions. Aplicacions a la publicitat i les RRPP.

5. La detecció del conflicte: causes, curs i possibilitats de resolució.
6. El procés de negociació: els “com” i “quan” de la seva utilització.
7. La pressa de decisions: tècniques de grup en l’àmbit de les organitzacions.
8. Anàlisis i intervencions en la negociació i la presa de decisions. Aplicacions a la publicitat i les RRPP.

Nota. El professorat farà afegits i/o precisions en relació amb les fonts d’informació al llarg del curs, segons les sensibilitats de l’alumnat posades de manifest en realitzar les activitats formatives.

BARON, R.A. i BYRNE, D. (2005). Psicología Social (10ª ed.) [Cap. 3: Cognición social, pensar el mundo social]. Madrid: Prentice Hall.
DE DIEGO VALLEJO, R. i GUILLÉN GESTOSO, C. (2010). Mediación: proceso, tácticas y técnicas (3ª ed.). Madrid: Pirámide.
HOGG, M. A. i VAUGHAN, G. M. (2008). Psicología Social (5ª ed.). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
MUNDUATE JACA, L. i MEDINA DÍAZ, F. J. (coords.) (2005). Gestión del conflicto, negociación y mediación. Madrid: Pirámide.
MYERS, D. G. (1995). Psicología social (8ª ed.) [Cap. 13: Conflicto y conciliación]. Madrid: McGraw-Hill.
SMITH, E. R. i MACKIE, D.M. (1997). Psicología social [Cap. 14: Conflicto y resolución del conflicto]. Madrid: Médica Panamericana.
THOMPSON, L. i LOEWENSTEIN, J. (2003). Mental models of negotiation: Descriptive, prescriptive, and paradigmàtic implications. En M. A. Hogg i J. Cooper (eds.), The Sage Handbook of Social Psychology (pp. 494-511). Londres: Sage.
TOUS I RAL, J. M. (1993). Comportamiento social y dinàmica de grupos. Barcelona: PPU.

Dos exercicis de contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Desenvolupament de situacions vinculades als continguts dels Blocs i alhora a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Documents derivats de les sessions de treball d’assimilació dels continguts i activitats duts a terme presencialment. Es lliuraran en dates preestablertes pel professorat (anunciades com a mínim una setmana abans de la seva execució). 

Prova que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat.
L’examen conté preguntes tipus test, amb continguts de caràcter teòric i pràctic. Les preguntes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33. 

Prova que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat.
Contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP. Formarà part de l’examen, amb el format de pregunta tipus tema o de resposta oberta.

L’examen conté preguntes tipus test, amb continguts de caràcter teòric i pràctic. Les preguntes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33.