L’assignatura introdueix a l’estudiant a la producció escrita de peces pròpies de les relacions públiques mitjançant la conscienciació de la importància d’una redacció acurada i l’apropament a la pràctica professional a través de la teoria i els treballs proposats.
El curs s’organitza en dos blocs: al primer, introductori, s’aborden el temes de la contextualització i el procés de redacció. Al segon bloc, s’aprofundeix sobre les peces escrites més habituals per al professional de les relacions públiques i es dota a l’estudiant dels coneixements i eines necessàries per a desenvolupar-les.
Les classes estan dividides en una hora de teoria i una altra de pràctica, en la qual s’apliquen els coneixements adquirits. Els treballs, elaborats individualment o en grups, consistiran en la planificació, redacció i avaluació de peces específiques. Els escrits hauran de ser lliurats al final de la sessió o a través del campus virtual i podran ser redactats en català o castellà, sense errades ni barbarismes. No obstant això, cada alumne haurà de presentar al menys tres redaccions en cada llengua. La correcció gramatical i ortogràfica és necessària per a superar l’assignatura. L’assistència a classe és obligatòria i la participació activa i significativa serà valorada positivament.
L’assignatura té com a objectiu principal aconseguir que l’alumne esdevingui un redactor capaç d’afrontar qualsevol peça redaccional en el camp de les relacions públiques.

1. INTRODUCCIÓ
1.1. La importància de la paraula i de l’escriptura.
1.2. L’aportació de la retòrica a les relacions públiques.
1.3. L’ètica en la redacció en relacions públiques.
1.4. La figura del redactor en relacions públiques.
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA REDACCIÓ.
2.1. El subjecte promotor: l’organització
2.2. El subjecte receptor: els públics.
2.3. El canal: els mitjans de comunicació.
2.3.1. Redacció de relacions públiques offine i online.
2.3.1.1. Trets característics.
2.3.1.2. Tipus de llenguatge.
2.3.1.3. Tipus de públics.
2.4. L’adequació del missatge.

3. EL PROCÉS DE REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES
3.1. La planificació.
3.2. La producció del text.
3.2.1. Model Didactext.
3.3. L’estructura.
3.4. L’estil.
3.5. La correcció.
3.6. L’avaluació.
3.6.1. Pre-avaluació.
3.6.2. Post-avaluació.

4. EL LLIBRE D’ESTIL
5. REDACCIÓ DE PECES DE COMUNICACIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA
5.1. Circulars i notificacions.
5.2. Tauler d’anuncis.
5.3. Certificats i declaracions.
5.4. Instàncies i sol·licituds.
5.5. Autoritzacions.
6. REDACCIÓ DE CARTES
6.1. Cartes de presentació de serveis.
6.2. Cartes d’agraïment.
6.3. Cartes de benvinguda.
6.4. Cartes d’acomiadament i condol.
7. REDACCIÓ DE PECES PER A REUNIONS, JUNTES D’ACCIONISTES I ASSEMBLEES:
7.1. Convocatòries.
7.1.1. Convocatòria de reunió.
7.1.2. Convocatòria de Junta General d’Accionistes o Assemblea de Socis.
7.1.3. Convocatòria de premsa.
7.2. Ordre del dia.
7.3. Acta.
8. REDACCIÓ DE PECES PER A ESDEVENIMENTS
8.1. Saluda.
8.2. Invitacions.
8.3. Programa.
9. REDACCIÓ DE DOCUMENTS DE DIFUSIÓ.
9.1. Butlletins, revistes i altres publicacions.
9.2. Comunicats de premsa.
9.3. Dossiers de premsa.
10. REDACCIÓ DE DISCURSOS.
10.1. La redacció en relacions públiques i el portaveu.
11. REDACCIÓ DE PECES ONLINE:
11.1. L’email personal i massiu.
11.2. El web i els blogs.
11.3. La intranet.
11.4. El butlletí electrònic.
11.5. Les xarxes socials.
12. INTRODUCCIÓ A LA REDACCIÓ DE MEMÒRIES CORPORATIVES.
12.1. Memòria d’activitats.
12.2. Memòria econòmica.
12.3. Memòria de Responsabilitat Social.
12.4. Memòria del Triple Compte de Resultats.

ÁLVAREZ, T. Y Caballero, M. (1997). Vendedores de imagen. Los retos de los nuevos gabinetes de comunicación. Barcelona: Paidós.
ARCEO VACAS, A. (Coord.) (2012). El portavoz en la comunicación de las organizaciones: fundamentos teórico-prácticos. Universidad de Alicante, Alicante.
ARCEO VACAS, J. L. (Coord.) (2004). Las relaciones públicas en España. McGraw-Hill, Madrid.
ARISTÓTELES (s. IV a.C.): Retórica. Alianza Editorial, Madrid, 1998.
BERGUA, Neus i FARGAS, Xavier (2000): Català comercial i administratiu. Castellnou, Barcelona.
BIVINS, Thomas H. (19994): Public relations writing. The essentials of style and format. NTC, Illinois, USA.
BOTTA, Mirta (1994): Comunicaciones escritas en la empresa. Granica, Barcelona.
CAMPS, Anna (1994): L’ensenyament de la composició escrita. Barcanova, Barcelona.
CALSAMIGLIA, Helena y TUSÓN, Amparo (2007): Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Ariel, Barcelona.
CAPRIOTTI, P. & MORENO, M.A. (2007). Communicating corporate responsibility through corporate websites in Spain. Corporate Communications, 12: 221-237.
CASSANY, Daniel (1995): La cuina de l’escriptura. Les Naus d’Empúries. Anagrama, Barcelona.
CASSANY, Daniel (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Anagrama, Barcelona.
COLE, B.M. (ed.) (2004). The New Investor Relations: Expert Perspectives on the State of the Art, Princenton, NJ: Bloomberg Press.
CUTLIP, S.M.; Center, A.H. & Broom, G.M. (2000). Effective Public Relations. Upper Saddle River NJ: Prentice Hall International.
CUTLIP, S. y Center, A. (2001). Relaciones públicas eficaces. Barcelona: Gestión 2000.
DEL RÍO, M. (ed.) (2001). Gabinetes de prensa. La comunicación en las instituciones y en las empresas. Santander: Ed. Parlamento de Cantabria.
DEMÓSTENES (s. III a.C.). Discursos. Alianza Editorial, 1998
FOSTER, John (20002): Effective writing skills for Public Relations. The Institute of Public Relations, Kogan Page, London.
FUENTES i PUJOL, M. E. (1992). Documentación científica e información: metodología del trabajo intelectual y científico. Promociones y Publicaciones Universitarias, PPU, Barcelona.
GARCÍA OROSA, B. (2005). Los altavoces de la actualidad: radiografía de los gabinetes de comunicación. Gesbiblo.
GOLANÓ, Conxita y FLORES-GUERRERO, Rodrigo (2002): Aprender a redactar documentos empresariales. Paidós, Barcelona.
GRUNIG, J. E., & HUNT, T. (2000). Dirección de relaciones públicas. Gestión 2000, París.
HERREROS, Mario (1995): La publicitat. Fonaments de la comunicació publicitària. Pòrtic, Barcelona.
HUERTAS, ASSUMPCIÓ, FERNANDEZ CAVIA, José. Redacción en Relaciones Públicas. Pearson, 2009
JIMÉNEZ MORALES, M. (2007): Manual de gestió d’esdeveniments. La construcció de la imatge de marca. Vic: Eumo.
LÓPEZ-NIETO, F. (2003). Manual de protocolo. Barcelona: Ariel.
MAGALLÓN, S. (2006). Concepto y elementos de las relaciones públicas. Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, (34), 103-109.
MARTÍNEZ, Roser (1997): Conectando texto. Guía para el uso efectivo de elementos conectores en castellano. Octaedro, Barcelona.
MEDINA, Jaume(2000): L’Art de la Paraula. Tractat de Retòrica i Poètica. Proa, Barcelona
MERAYO, Arturo (1998): Curso práctico de técnicas de comunicación oral. Tecnos, Madrid.
MORTARA, Bice (1991): Manual de retórica. Cátedra, Madrid.
MUNNÉ, F. (1993). La comunicación en la cultura de masas: estudios sobre comunicación, los medios y la publicidad. Promociones y Publicaciones Universitarias, PPU, Barcelona.
NEWSOM, Doug y CARRELL, Bob (20047): Public relations writing. Form & style. Wadsworth Publishing Company, USA.
NOGUERO, A. (1990). Relaciones públicas e industria de la persuasión:(análisis gnoseológico y situacional). Promociones y Publicaciones Universitarias, PPU, Barcelona.
NOVAK, Joseph D. (1998): Conocimiento y aprendizaje. Los mapas conceptuales como herramientas facilitadoras para escuelas y empresas. Alianza Editorial, Madrid.
PERELMAN, Ch. y OLBRECHTS-TYTECA, L. (1958): Tratado de la argumentación. La nueva retórica. Gredos, Madrid, 1994.
PORTOCARRERO, Felipe y GIRONELLA, Natalia (2001): La escritura rentable. La eficacia de la palabra en la empresa. Ediciones SM, Madrid.
RACIONER,O Luis. El Arte de Escribir. Emoción y placer del acto creador. Temas de Hoy, 1995
RODRIGO, Miquel (1999): Comunicación intercultural. Anthropos, Barcelona.
SANZ, Glòria i FRASER, Alba (1998): Manual de comunicacions escrites a l’empresa. 71 models de consulta. Interactiva-Graó, Barcelona.
SERAFINI, Mª Teresa : Cómo se escribe. Paidós, Barcelona, 1994.
SIERRA Y FABRA , La página escrita. GRUPO SM, Barcelona, 2006
SUNYOL, Victor Màquines per a escriure. Recursos per a l’animació a la creativitat escrita. Eumo,1992
TREADWELL, Donald (20052): Public relations writing: principles in practice. Sage, Thousand Oaks.
TORRENTS, R. (2005). Eventos de empresa. El poder de la comunicación en vivo. Bilbao: Deusto.
WESTON, Anthony (1987): Las claves de la argumentación. Ariel, Barcelona, 1994.
WILCOX, Dennis L. (2001): Public relations writing and media techniques. Longman, New York.
WILCOX, Dennis L. (2005): Public Relations Writing and Media Techniques. Pearson, Boston.
WILCOX, D.; Cameron, G. y Xifra, J. (2006). Relaciones Públicas. Estrategias y tácticas. Madrid: Pearson/Addison Wesley.
XIFRA, J. (2007). Técnicas de las relaciones públicas. Barcelona: Editorial UOC.

Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0 i 10 punts.

• La puntuació mínima per a superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per a aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en què és obligatòria.
• En totes les activitats avaluables, es valorarà la correcció gramatical i ortogràfica, l’estil i l’adequació del missatge. Els estudiants podran realitzar les activitats en català o castellà, sense errades ni barbarismes. Serà obligatori lliurar, al menys, tres pràctiques en cada llengua.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

Es formaran grups de 4 o 5 persones que actuaran com a agència i es mantindran al llarg de l’assignatura. Cada dia, la professora plantejarà una situació per a la que el grup haurà de redactar alguna peça de relacions públiques, elaborar tasques de planificació o debatre sobre tècniques i estratègies de redacció. Cada sessió, un grup exposarà el seu treball a la resta d’alumnes i, entre tots, es farà una crítica constructiva. Les peces seran lliurades a la professora, bé virtualment o bé en mà al final de la classe, i seran retornades corregides en les pròximes sessions.
És necessari haver lliurat al menys el 80% de les pràctiques grupals per a poder optar a l’examen.

De manera individual i a partir de situacions plantejades per la professora, l’alumne haurà de redactar peces pròpies de les relacions públiques, diferents a les que s’han elaborat en grups. Les peces es lliuraran a través del campus virtual o al final de la classe i seran retornades corregides en les pròximes sessions.
És necessari haver lliurat al menys el 80% de les pràctiques individuals per a poder optar a l’examen.

Seran obligatòries l’assistència a classe i la participació en les activitats. El control es farà a través del lliurament de les pràctiques.

L’examen constarà de 2 o 3 preguntes teòriques de desenvolupament de continguts i de la redacció d’1 o 2 peces curtes de relacions públiques.
Tot el contingut vist al curs serà susceptible de ser inclòs en aquesta prova.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Es plantejaran noves situacions per a les que l’alumne haurà de redactar determinades peces de relacions públiques que s’hagin estudiant durant el curs i que hauran de ser lliurades el dia de l’examen de reavaluació.

L’examen constarà de 2 o 3 preguntes teòriques de desenvolupament de continguts i de la redacció d’1 o 2 peces curtes de relacions públiques, totes elles diferents de les proposades a l’examen final.
Tot el contingut vist al curs serà susceptible de ser inclòs en aquesta prova. Per a poder optar a l’examen serà necessari haver presentat totes les activitats d’aplicació proposades per a la reavaluació.

L’examen constarà de 2 o 3 preguntes teòriques de desenvolupament de continguts i de la redacció d’1 o 2 peces curtes de relacions públiques.
Tot el contingut vist al curs serà susceptible de ser inclòs en aquesta prova.

Es proposaran noves situacions per a les que l’alumne haurà de redactar determinades peces de relacions públiques que s’hagin estudiat durant el curs i que seran diferents a les presentades a l’avaluació única. Aquestes peces hauran de ser lliurades el dia de l’examen de reavaluació.

L’examen constarà de 2 preguntes teòriques de desenvolupament de continguts i de la redacció de 2 peces curtes de relacions públiques. Tot el contingut vist al curs serà susceptible de ser inclòs en aquesta prova. Per a poder optar a l’examen és necessari presentar totes les pràctiques proposades per a la carpeta d’aprenentatge.

Un taller adreçat a la competència "creativa" dels alumnes en el camp de la publicitat, entesa aquesta com una activitat eminentment artística. Això vol dir que s'espera dels alumnes la participació activa al taller i l'interès pels aspectes artístics de la societat actual. Es pretén fer un repàs per la història de l’art contemporani, especialment la pintura, per veure com aquestes manifestacions han inspirat bona part de les imatges utilitzades a la publicitat actual. Parlarem de l’art del segle XX i XXI a partir de Marcel Duchamp i els dadaistes, les “vanguardies històriques”, l’informalisme, el “pop-art” fins l’art “postmodern” i la deconstrucció (art “basura”, ecologisme artístic, etc.). Es pretén que els alumnes  descobreixin les característiques fonamentals d’aquets moviments i notin la seva presència a la imatge publicitària actual.

Tema 1.- Característiques generals de l’art (pintura) del s. XX i XXI. El seu “utilitarisme” i el trencament amb l’art “clàssic”. Pot suggerir un art amb conceptes “pedagògics”? A qui cal ensenyar ? No ha estat moltes vegades l’art utilitzat com mecanisme propagandístic? Les possibilitats "emocionals" de l'art contemporani.

Tema 2.- Les estructures bàsiques de l’art contemporani: utilitat, significació, trets elementals, capacitat comunicativa, transmissió emocional, codis, estètica i “anti-estètica”. La repercussió a les modificacions de les conductes dels receptors. L'experimentació artística com possibilitat publicitària. Les modificacions "formals" de l'obra d'art al pas del temps.

Tema 3.- L’art de la publicitat “sostenible”. Art/publicitat com a demanda “ecològica”. Deconstructivisme. (Aquesta sessió es realitzarà amb l’arquitecte/ergònem  Sr. Antoni Bustamante de l’ONU de Ginebra) 

Els tallers tenen un caràcter eminentment pràctic.
Adreceu-vos a l’apartat “AVALUACIÓ” per fer constar el detall de cada una de les activitats formatives.

http://www.alu.ua.es/r/rlt6/publicidad_y_arte.htm
http://www.elespectador.com/opinion/columna-381015-puede-publicidad-ser-un-arte
http://auladefilosofia.net/2013/01/10/arte-y-publicidad/
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=158027
http://algargosarte.lacoctelera.net/post/2009/05/30/el-arte-como-inspiraci-n-la-publicidad-anuncios
http://www.arsfluentes.es/ddiseno/ddiseno-7/documento11.htm
http://ibytes.es/blog_Publicidad_y_arte_urbano.html
http://losarchivosdelviento.blogspot.com.es/2012/05/publicidad-y-arte.html
http://www.psjm.es/El_Barco_del_Arte_Cereceda.pdf
http://artetorreherberos.blogspot.com.es/2011/06/la-influencia-del-arte-en-la-la.html
http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/encuentro2007/02_auspicios_publicaciones/actas_diseno/articulos_pdf/A022.pdf

-BASSAT, L. El libro rojo de la Publicidad, Folio, Barcelona 1994.
-CORONADO, D. La metáfora del espejo. Teoría e Historia del cartel publicitario, Alfar, Sevilla 2002.
-CUARTAS, J. Biografía de El Corte Inglés: la historia de un gigante, Espasa Calpe, Barcelona 1992.
-GARCÍA RUESCAS, F. Historia de la Publicidad y del Arte Comercial en España, Arus, Madrid 2002.
-GOMBRICH, E.H. La Historia del Arte, Phaidon Ediciones, Londres 2008.
-MENSA TORRES, M. Magritte y su huella en la publicidad actual, Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona 2005.
-PÉREZ GAULI, J.C. La publicidad como arte y el arte como publicidad, Servicios Publicaciones Universidad Complutense Madrid, Madrid 1998.
-RUPÉREZ, J.L. Maestros del Arte en el Cartel, Caja de Ahorros del Mediterráneo, Murcia 2004.
-SÁNCHEZ GUZMÁN, J.R. Breve Historia de la Publicidad, Ciencia 3, Madrid 1989.
-SHNEIDER ADAMS, L. Explorar el arte, Blume, Barcelona 2004.

• L’avaluació del taller s’ha de contemplar com a Avaluació Continuada i s’ha de resoldre dins el període lectiu.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar el taller és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• L’assistència a classe és recomanable sempre.
• El format dels tallers no contempla Avaluació Única ni Reavaluació.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

Assistència i participació activa.

Recerca de material publicitari, a traves de tot tipus de presentació identificant els orígens “artístics” dels exemples trobats.

Realització d’un anunci a partir de imatges i textos publicitaris apareguts qualsevol mitjà de comunicació.

Recerca de indicadors informatiu/publicitaris a un entorn quotidià i generació posterior un estímul comunicatiu amb capacitat de repercussió sobre els receptors.

Els alumnes realitzaran un procés de “deconstructivisme” sobre una realitat existent (imatge) per arribar a generar imatges noves amb una major capacitat de comunicació i un major estímul comunicatiu.
Aquesta activitat pot programar-se en un espai i horari diferent a l’habitual.