Tema 1. Introducció al sistema comunicatiu.
1.1 Els conceptes “d’estructura” i “sistema”.
1.2 El sistema comunicatiu: característiques inicials. 
1.3 Àmbits d’activitat i agents del sistema comunicatiu.
Tema 2. Les teories per estudiar el sistema comunicatiu.
2.1 El fenomen de la globalització: expansió i interconnexió. 
2.2 Vincles entre la globalització econòmica i la globalització comunicativa .
2.3 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu I: la teoria del imperialisme cultural .
2.4 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu II: l’economia de la comunicació (media economics).
2.5 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu III: l’economia política de la comunicació.
2.6 Dimensions del sistema audiovisual: tecnologia, economia i política.

Tema 3. L’impacte de la tecnologia en el sistema comunicatiu.
3.1 La importància de las telecomunicacions i la seva evolució històrica.
3.2 El procés de digitalizació i el sistema comunicatiu.
3.3 Reptes tecnològics: convergència i interactivitat.
3.4 Agents tecnològics del sistema comunicatiu: els operadors de telecomunicacions. 
Tema 4. La Societat de la Informació i el sistema comunicatiu.
4.1 La societat-xarxa: la revolució de la galàxia Internet.
4.2 Las característiques de la Societat de la Informació.
4.3 La fractura digital (digital divide).
4.4  Polítiques d’inclusió digital i extensió de la Societat de la Informació: la Cimera Mundial de la Societat de la Informació (CMSI).
4.5 Espanya davant la Societat de la Informació.
Tema 5. La dimensió econòmica del sistema comunicatiu.
5.1 La importància de la economia en el sistema comunicatiu.
5.2 El paper de la publicitat. 
5.3 La mercantilització de la comunicació.
5.4 Las indústries culturals i les indústries creatives.
5.5 Característiques econòmiques del sistema comunicatiu.
5.6 Tendències actuals i escenari d’actuació dels agents del sistema comunicatiu des de l’òptica econòmica.
Tema 6. Els grups de comunicació.
6.1 La concentració empresarial: els “amos” de la comunicació.
6.2 Característiques bàsiques dels grups de comunicació.
6.3 Principals grups de comunicació en l’escenari mundial, europeu, llatinoamericà i espanyol.
6.4 Estratègies i dinàmiques d’actuació dels grups de comunicació.
Tema 7. La dimensió política del sistema comunicatiu.
7.1 La doble vesant: la comunicació política i les polítiques de comunicació.
7.2 Una esfera pública dual: las relaciones entre la comunicació i la política.
7.3 El control polític del sistema comunicatiu: clientelisme i instrumentalització.
7.4 El sistema comunicatiu i la cultura política dels ciutadans: mobilització o malestar mediàtic?.
Tema 8. La intervenció pública sobre el sistema comunicatiu: les polítiques de Comunicació.
8.1 Concepte i orígens de les polítiques de comunicació. 
8.3 Models de sistemes comunicatius.
8.4 La regulació del sistema comunicatiu.
8.5 Polítiques públiques de foment i suport a la comunicació.
8.6 Els consells audiovisuals.

ALBARRAN, A. The Media Economy. New York: Routledge, 2010.
BUSTAMANTE, E. Industrias creativas. Barcelona: Gedisa, 2011.
CASERO, A. La construcción mediática de las crisis políticas. Madrid: Fragua, 2008.
CASTELLS, M. Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009.
FLICHY, P. Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.
HALLIN, D. & MANCINI, P. Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Hacer, 2007.
HERRERO, J. C. (coord.). Materiales para la innovación en Estructura de la Comunicación. Madrid: Universitas, 2010.
JONES, D. E. “Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social”, Sphera Publica, 5: 19-40, 2005.
MOSCO, V. La Economía política de la comunicación: reformulación y renovación. Barcelona: Bosch, 2009.
REIG, R. Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona: Gedisa, 2011.
TREJO, R. (2006): Viviendo en el Aleph. La Sociedad de la Información y sus laberintos. Barcelona: Gedisa, 2006.
ZALLO, R. Estructuras de la comunicación y de la cultura : políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa, 2011.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Carpeta de premsa: integrada per les noticies d’actualitat sobre la matèria de l’assignatura.
Temps orientatiu: 1 hora
Fonts d’informació: consulta dels principals diaris d’informació general (El País, El Mundo, La Vanguardia...)

Debats, orientats i dirigits pels professorat, sobre diferents aspectes relacionats amb l’estructura i dinàmiques del sistema comunicatiu.
Temps orientatiu: 2 hores.
Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura.

Carpeta de premsa: integrada per les noticies d’actualitat de la matèria de l’assignatura.
Temps orientatiu: 2:30 hores.
Fonts d’informació: : consulta dels principals diaris d’informació general (El País, El Mundo, La Vanguardia...) diaris d’informació econòmica (Expansión, Cinco días) i portals d’internet especialitzats.

Debats, orientats i dirigits pels professorat, sobre diferents aspectes relacionats amb l’estructura i dinàmiques del sistema comunicatiu.
Temps orientatiu: 7:30 hores
Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura.

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. Durant el curs es realitzaran 2 exercicis parcials amb el següent contingut:
- Examen parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Examen parcial 2: temes 5 , 6, 7 i 8
Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.
Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada). L’elecció de la franja dependrà exclusivament del professorat i aquesta podrà programar-se en dissabte si fóra necessari.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

La reavaluació es durà a terme mitjançant el procediment de l’examen teòric. Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. L'alumnat s'haurà de presentar de l'exercici o exercicis parcials no superats amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5 , 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindrà un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. Es realitzaran 2 exercicis parcials amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5 , 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Els alumnes d'avaluació única només podràn avaluar-se en la convocatòria oficial d'exàmen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. L'alumnat s'haurà de reavaluar de l'exercici o exercicis parcials no superats amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5 , 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Els alumnes d'avaluació única només podràn avaluar-se en la convocatòria oficial d'exàmen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindrà un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Les sessions presencials de l’assignatura es desenvolupen combinant les metodologies següents: classes magistrals del professorat i roda d’intervencions de l’alumnat; exercicis pràctics d’aplicació de la psicologia social; i, treballs de lectura activa i crítica de documents cercats per l’alumnat o proporcionats pel professorat.
En cadascuna de les sessions de classe es poden combinar diferents activitats.

L’assignatura s’estructura en tres blocs. El primer, és el marc de referència per entendre les possibilitats i límits de la psicologia social i altres ciències afins. El següent bloc es centra en l’anàlisi dels processos d’influència psicosocial més importants pel professional de la Publicitat i les Relacions Públiques. El tercer bloc es concreta en l’anàlisi d’aspectes rellevants del comportament del consumidor i dels reptes del venedor i  professionals afins.

1. Psicologia social, publicitat i relacions públiques
Objecte de la psicologia social i els objectes d’estudi de ciències afins. Complexitat del comportament humà.

Objecte i objectiu de la psicologia social.

Objectiu de la psicologia social aplicada a la publicitat i les relacions públiques: objectiu de les influències.

Psicologia social i psicologia social del consum.
Anàlisi i avaluació de la realitat des de perspectives psicosocials: mètodes i instruments.

2. Processos d’inducció del comportament

Procés de normalització. Emergència, promoció i identificació de normes en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.

Procés de conformitat. Comportament per pressió indirecta: creació, seguiment i promoció de modes i esdeveniments.

Procés d’obediència. Actuar per pressió directa i sense responsabilitat.
Procés de negociació. Confrontació d’interessos.

Estudi i creació de casos de processos d’inducció del comportament en els àmbits de la publicitat i les relacions públiques.

Relacions de poder i lideratge.
3. Actituds, estereotips i prejudicis
Bases dels estereotips i els prejudicis: les actituds.

Fonaments dels estereotips i prejudicis: comparació social i categorització.

Dels estereotips als prejudicis.

Funcions i disfuncions dels estereotips i prejudicis.

Els estereotips i els prejudicis en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.

El paper de la publicitat i les relacions públiques en la marginació, la integració i el racisme.
4. Comunicació, impressions i explicació de les explicacions del comportament.
Tipus de comunicació i estructures comunicatives.

Objectius de la comunicació i habilitats comunicatives.

Processos de formació de les impressions.

Interacció proactiva i propositiva: manipulació de les impressions en escenaris de la publicitat i les relacions públiques.

L’atribució: conèixer a l’altre explicant els seus comportaments i les seves explicacions dels comportaments.
5. Identitat personal, identitat social i self.
La construcció social i cultural del self i les identitats.

Aspectes psicosocials dels processos d’identitat i self i el procés d’interacció.

Incidència cultural i protagonisme autoreferencial: Sobre-autoreferents i sobre-heteroreferents.

El paper del publicista i relacions públiques: consciencia i responsabilitat del seu rol.

6. Delimitació de conceptes vinculats al consum i disciplines implicades.

Entre la compra i el consum.

Aspectes socioculturals: pautes de comportament, rols i grups.
Aspectes psicosocials: percepció, motivació i necessitats socials.
7. Compradors i consumidors.
Abans de la compra: etapes del procés de decisió de compra.

Després de la compra: avaluació i comportament postcompra.

Tipologies de compra: impulsiva, addictiva i patològica.

La compra compulsiva: teories, diagnòstic i tractament.
Consumidor: satisfacció, fidelitat i informador.
Necessitats a avaluar i intervenir.

ALONSO RIVAS, J. Comportamiento del consumidor. Madrid: ESIC, 2000.
CODINA, N. Análisis de la realidad social. Situaciones. Barcelona: PPU., 1997.
CODINA, N. Prácticas de psicología social. Procesos psicosociales básicos. Barcelona: PPU. 1996.
CODINA, N. Psicología social y actitudes. Criteris pedagogics i psicológics en la intervenció. Màster: Intervenció socioeducativa amb infància i adolescència en risc o conflicte social. Barcelona: ICESB-Pere Tarrés URL, 1999.
COLLIER, G., MINTON, H.L. & REYNOLS, G. Escenarios y tendencias de la psicología social. Madrid: Editorial Tecnos, 1996.
DOISE, W., DESCHAMPS, J.C. & MUGNY, G. Psicología social experimental. Barcelona Hispano Europea, 1980.
DUBOIS, B. & ROVIRA, A. Comprender el consumidor. Madrid: Prentice-Hall, 1998.
HOGG, M.A. & VAUGHAN, G.M. Psicología Social. (5º ed.) Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2010.
HUICI, C., et al.  Psicología social. Guía didáctica. Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2000.
KIMBLE, CH., HIRT, E., DÍAZ-LOVIN, R., HOST, H., LUCKER, G.W. & ZÁRATE, M. Psicología social de las Américas. México: Prentice-Hall, 2002
MYERS, D.G. Psicología social. 4ª Ed. Madrid: McGraw-Hill, 1995
MYERS, D.G. Exploraciones de la psicología social. 3ªed. Madrid: McGraw-Hill, 2004.
MUNNE, F.: La interacción social. Teorías y ámbitos. Barcelona: PPU, 1995.
MUNDUATE, L. & MEDINA, J.J. (coord). Gestión del conflicto, negociación y mediación. Madrid: Pirámide, 2005.
QUINTANILLA, I. Psicología del consumidor. Madrid: Prentice-Hall, 2002.
SMITH, E.R. & MACKIE, D.M. Psicología social. Madrid: Panamericana, 1997
SOLÉ MORO, M.L. Los consumidores del siglo XXI. Madrid: ESIC, 1999.
VANDER ZANDEN, J.W. Manual de psicología social. Buenos Aires: Paidós, 1986.
WORCHEL, S., COOPER, J., GOETHALS, G. R. & OLSON, J. M. Psicología Social. Madrid: Thomson, 2003.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

S’avalua l’agilitat i domini en l’aplicació de determinats termes  o conceptes de la psicologia social i del consum. Al llarg del curs es fan treballs a partir del treball propi de l’alumne. El dia de lliurament dels treballs diversos grups o alumnes en particular  són  requerits a fer una presentació pública del treball.

Es presentaran unes dues proves que avaluen un o més temes específics del programa, entrant el que es treballa a classe i el que l’alumne ha de preparar per bibliografia. La prova conté unes 10 preguntes tipus test amb possibilitat de donar una justificació curta en tres preguntes. Cada pregunta contestada correctament val 2 punts, les incorrectes resten 0.5 punts. Del calendari i dels continguts s’informa amb suficient anticipació, només les proves només es realitzen el dia programat.

S’avalua tota la matèria desenvolupada a classe i la que l’alumne ha de preparar com activitat pròpia a través de les lectures que s’indiquen a classe. 20% sobre la nota final.
L’examen és de preguntes de resposta múltiple (test). Sobre el supòsit de 30 preguntes, cada pregunta contestada correctament val 3.3 punts i la contestada incorrectament resta 0.8 punts.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Es tracta d’una prova objectiva amb 10 preguntes de resposta curta i concreta. L’examen conté preguntes de teoria, de pràctiques i d’activitats pròpies de l’alumne. La proporció de preguntes és: 2/3 parts de teoria i 1/3 part d’aplicació i una proposta d’anàlisi psicosocial en el camp de la Publicitat i Relacions Públiques. L’aprovat s’obté a partir del 50 % de la puntuació total.

Es presentaran els treballs que indiqui la docent. Avaluen un o més temes específics del programa i el que l’alumne ha de preparar per bibliografia.

Consisteix en una prova general de 5-10 preguntes de resposta curta que avalua tota l'assignatura.