L’assignatura s’organitza en dos blocs docents independents, però amb una lògica transversal. El primer és un bloc introductori i està dedicat a definir els principals conceptes i objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, contextualitzant-los dintre de les actuals transformacions tecnològiques, culturals i socials.

El segon bloc, el veritable gruix de l’assignatura, recupera les principals teories clàssiques situant-les en el seu context històric i social. S’utilitzaran 3 eixos bàsics de treball que seran: identitat,, cultura i societat, i construcció de sentit simbòlic per desenvolupar i aplicar els continguts teòrics del bloc.

L’objectiu fonamental de l’assignatura és aplicar els conceptes teòrics als objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, conèixer les perspectives d’aproximació més recurrents i la seva relació amb el context social i cultural canviant en el que vivim. S’utilitzaran projectes i recerques desenvolupats durant els últims anys com exemples i materials de treball.

Els objectius de cada bloc es fixaran en una sessió inicial de contrast d’expectatives, on també es planificarà el calendari d’activitats. Cadascun dels blocs està dividit en epígrafs que funcionaran metodològicament de la mateixa manera. Les sessions magistrals serviran per presentar els continguts bàsics i centrals. Els conceptes principals es treballaran en profunditat a través de debats i activitats d’aplicació desenvolupades a l’aula mitjançant material facilitat pel professor i aportacions dels alumnes. A més a més, al final del segon bloc s’haurà de realitzar un treball en el qual s’ha de demostrar l’aprofitament de tot el conjunt de continguts i activitats. Les característiques específiques del treball estan desenvolupades a l’apartat d’avaluació.

Finalment, els alumnes hauran de fer un examen teòric i d’aplicació on hauran de demostrar els seus coneixements sobre els conceptes treballats durant el curs.

1. L’objecte d’estudi de la teoria de la comunicació.
1.1.  Els models clàssics del procés comunicatiu.
1.2.  Les característiques de la comunicació com objecte d’estudi.
1.3.  Principals conceptes i nivells d’anàlisi.

2.- Les teories clàssiques de la comunicació

2.1  Les teories estructuralistes
2.1.1 L’Escola de Frankfurt:
2.1.1.1  La indústria de la cultura: apocalíptics i integrats
2.1.1.2  Les falses necessitats
2.1.1.3  L’Home Unidimensional

2.1.2 La mass communication research
2.1.2.1  El Funcionalisme
2.1.2.2  Els orígens de la disciplina
2.1.2.3  Les funcions dels mitjans de comunicació

2.2  Les teories subjectivistes
2.2.1 Els usos i gratificacions

2.2.2 L’Interaccionisme simbòlic
2.2.2.1  Identitat i acció dramatúrgica
2.2.2.2  La hiperritualització
2.2.2.3  Les identitats mediades: les xarxes socials

2.2.3 La construcció de la realitat
2.2.3.1  La construcció social de la realitat
2.2.3.2  La construcció mediàtica de la realitat
2.2.3.3  La societat del risc. Els discursos de la por

2.3 Les teories duals
2.3.1 Els estudis Culturals: l’Escola de Birmingham.
2.3.1.1  Cultura, ideologia i identitat
2.3.1.2  Procesos de codificació i decodificació
2.3.1.3  L’alfabetització mediàtica
2.3.2 La teoria de l’Acció Comunicativa
2.3.2.1 El potencial ambivalent dels mitjans de comunicació

- ABRIL, G. Teoría General de la Información. Datos, relatos y ritos. Madrid: Cátedra, 2005. ISBN 9788437614953.
- BAUDRILLARD, J. La guerra del Golfo no ha tenido lugar. Barcelona: Anagrama, 2001. ISBN 9788433913500.
- BECK, U. La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI, 2006. ISBN 9788432312618.
- BERNAYS, E. Propaganda. Barcelona: Ed. Melusina, 2008 [1928]. ISBN 9788496614420.
- BUSQUET, J. (coord.). La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497881579.
- BUSQUET, J. La cultura, Barcelona: Editorial UOC, 2007. ISBN 9788497885270.
- CASTELLS, M. Comunicación y poder, Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 9788420684994.
- ECO, U. Apocalípticos e integrados, Barcelona: Tusquets Editores, 1995. ISBN 9788472238695.
- ESPINAR, E. (Coord.) (2009): Género y nuevas tecnologías de la información y la comunicación, FEMINISMO/S, Revista del Centro de Estudios sobre la Mujer de la Universidad de Alicante [En línea], Diciembre 2009, nº 14 [fecha de consulta: 30 abril 2014]. Disponible al següent enllaç.
- FARRÉ, J. Invitació a la teoria de la comunicació. Valls: Cossetània, 2005. ISBN 9788497911320.
- GIROUX, H. Cine y entretenimiento, Barcelona, Paidós, 2003. ISBN 9788449314742.
- HALL, S. Culture, Media, Language: Working Papers in Cultural Studies, 1972-79, London: Routledge, 1996. ISBN 9780415079068.
- HUMANES, M y IGARTUA, J. Teoría e investigación en comunicación social, Madrid: Síntesis, 2004. ISBN 9788497562263.
- LÉVY, P. Cibercultura: La cultura de la sociedad digital, Barcelona: Anthropos, 2007. ISBN 9788476588086.
- MARCUSE, H. (1993): El hombre Unidimensional, Madrid: Editorial Ariel, 2010. ISBN 9788434488458.
- MATTELART, A. y MATTELART, M. Historia de las teorías de la comunicación, Barcelona, Paidós, 1997. ISBN 9788449318054.
- McLUHAN, M. Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano, Barcelona: Paidós, 2009. ISBN 9788449322037.
- McQUAIL, D. Introducción a la teoría de la comunicación de masas, Barcelona: Paidós, 1985. ISBN 9788449308123.
- MORAGAS, M. (ed.) Sociología de la comunicación de masas. (4 vols). Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 9789688872437.
- RHEINGOLD, H. Multitudes inteligentes. La próxima revolución social, Barcelona: Ed. Gedisa, 2004. ISBN 9788497840620.
- RODRIGO, M. Teorías de la comunicación. Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: UAB, 2002. ISBN 9788449021947.
- SAPERAS, E. Manual básico de teoría de la comunicación. Barcelona: Ediciones CIMS, 1998. ISBN 9788489643871.
- SIERRA, F. Elementos de Teoría de la Información, Sevilla: Editorial MAD, 2000. ISBN 9788483116654.
- SILVERSTONE, R.¿Por qué estudiar los medios?, Buenos Aires: Amorrortu, 2004. ISBN 9789505186556.
- WOLF, M. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona: Paidós, 1987. ISBN 9788475094373.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema: Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació I
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula.
És necessari aprovar aquesta activitat per poder fer mitjana.

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema:Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació II
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula.
És necessari aprovar aquesta activitat per poder fer mitjana.

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema:Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació III
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula.
És necessari aprovar aquesta activitat per poder fer mitjana.

Un examen escrit on cal  desenvolupar els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.

Els alumnes hauran de redactar un assaig teòric al voltant d’un tema escollit a classe sobre el que aplicaran els conceptes treballats a la totalitat de l’assignatura.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Els alumnes que no segueixin l’avaluació continuada hauran de lliurar 2 treballs (30% sobre el pes de la nota per cadascuna) durant el curs que es desenvoluparan sota la tutela del professor. Els alumnes s’hauran de posar en contacte a l'inici de l'assignatura amb el docent per plantejar els temes, objectius i calendari d’entrega.
Els treballs consistiran en assajos teòrics sobre els continguts de l’assignatura. S’avaluarà el treball de l’alumne a l’hora de cercar material bibliogràfic i exemples, i la seva capacitat per redactar un treball acadèmic.
És imprescindible aprovar cadascun dels treballs.

Prova on  desenvolupament els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.

Prova escrita sobre els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.

La finalitat de l’assignatura és presentar el panorama laboral actual en publicitat i relacions públiques, amb la col·laboració majoritària d’antics alumnes de l’Escola, es presenta una proposta metodològica atípica estructurant l’assignatura en:

Laboratoris: fins a cinc sessions de quatre hores cada una d’elles.

En primer lloc, i com a Laboratoris Sectorials, una persona experta en la detecció de nous formats laborals en relacions públiques, i una altra en publicitat obriran format.
En segon lloc, com a Laboratoris Tècnics, diferents experts desenvoluparan unes dinàmiques de treball orientades a identificar els punts forts i febles de cada estudiant com a candidat/a en una entrevista laboral; a visualitzar les pròpies motivacions i, finalment a elaborar formalment una candidatura (Curriculum i carta de presentació). L’alumnat coneixerà les principals claus en la cerca de feina.

Conferències: un  cicle de conferències impartides per professionals del sector.

La majoria dels/les conferenciants desenvolupen la seva activitat professional com a publicitaris i/o relacions públiques. En algun cas, es convida a experts que desenvolupen una feina directament relacionada (periodistes, dissenyadors,..).
S’exposaran trajectòries professionals i/o casos pràctics per tal d’exemplificar les diferents morfologies d’actuació per a un professional en Publicitat i RRPP.
Es programaran aproximadament un 50% de sessions dedicades a cada una de les especialitats (publicitat i relacions públiques).
Hi haurà, també, sessions informatives sobre la dinàmica de l’assignatura programades com a mínim a principis i finals de semestre.
S’espera de tot l’alumnat una actitud proactiva en les sessions (assistència, participació,...). Aquells que ho desitgin podran presentar els conferenciants i actuar com a amfitrions en les conferències.

Tema 1.- Introducció a l’assignatura: objectius i metodologia.
Tema 2.- La candidatura i CV com a elements d’anàlisi. L’entrevista de selecció.
Tema 3.- Coaching professional.
Tema 4.- Eines per a la cerca de feina.
Tema 5.- Detecció de noves opcions professionals.

Tema 6.- Conferències de l’àmbit professional de la publicitat. Fitxa d’anàlisi.
Tema 7.- Conferències de l’àmbit professional de les relacions públiques. Fitxa d’anàlisi.

1

2

- ARCEO VACAS, J.L. (1998): Fundamentos para la teoría y técnica de las relaciones públicas. ESRP-PPU, Barcelona.
- BERNAYS, E. (1990): Los años últimos: radiografía de las relaciones públicas 1956-1987, ESRP-PPU, Barcelona.
- CAMARA, D.,  GRANDE, I.,  KOTLER, Ph. Dirección de Marketing. Madrid. Prentice Hall (Últ.Ed.).
- CASSANY, D. (1997): La cuina de l’escriptura, EMPÚRIES, Barcelona. 6a. Ed.
- CASSANY, D. (1998): Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, EMPÚRIES, Barcelona. 7a. Ed.
- Cómo redactar. Manual de expresión escrita, (1997), LAROUSSE, Barcelona.
- GOTTESMAN, D. & MAURO, B. (2001): Técnicas para hablar en público. Utilizando las estrategias de los actores, Barcelona, Urano.
- GRUNIG, J. -HUNT,  T. Dirección de Relaciones Públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2000.
- HERREROS, M. La publicitat: fonaments de la comunicació publicitària. Barcelona: Pòrtic, 1996.
- HIMSTREET, W. C.; BATY, W.M. (2000): Guía para la redacción de cartas e informes en la cartera, DEUSTO, Bilbao.
- MARTIN, G.W. (1992): Cómo comunicar mejor por escrito, DEUSTO, Bilbao.
- MONTOLÍO, E. (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica, 3 vols., Barcelona, Ariel.
- MOSS, Danny (Ed.) (1995): Las relaciones públicas en la práctica: libro de experiencias, ESRP-PPU, Barcelona.
- NOGUERO, A.: La función social de las Relaciones Públicas. Historia, teoría y marco legal. Barcelona: ESRP-PPU, 1995.
- NOGUERO, A.; y XIFRA, J. (Eds.)(1990): Premios Yunque de Plata 1987, ESRP-PPU, Barcelona.
- PEASE, A. (1988): El lenguaje del cuerpo. Cómo leer el pensamiento de los demás a través de sus gestos, Barcelona, Paidós.
- PERELMAN, C. y OLBRECHTS-TYTECA, L. (1989): Tratado de la argumentación, Madrid, Gredos.
- REARDON, K. (1983): La persuasión en la comunicación, Barcelona, Paidós.
- REYES, G. (1995): El abecé de la pragmática, Madrid, Arco/Libros.
- TANNEN, D. (1991): ¡Yo no quise decir eso! Cómo la manera de hablar facilita o dificulta nuestra relación con los demás, Barcelona, Paidós.
- TRIGO ARANDA, V. (2002): Escribir y presentar trabajos en clase, PRENTICE HALL, Madrid.
- WALKER, Melissa (1997): Cómo escribir trabajos de investigación, GEDISA, Editorial, Barcelona.
- WILCOX, D. L. – CAMERON, G. T. – XIFRA, J.: Relaciones Públicas. Estrategias y Tácticas. 8a Ed. Madrid, Pearson 2006.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
  La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

1

 2

“Fitxes Conferència”: Es lliurarà en un document final en format paper i també digital (en pdf) en la data programada com a tancament d’avaluació.
És imprescindible per aprovar aquesta carpeta d'aprenentatge que presenti una portada completa, índex i paginació, així com la fitxa de totes i cada una de les conferències impartides, sense excepció.
És obligatori seguir el format específic que s'indica a les instruccions publicades a l'aula virtual.
La presentació, estructura, paginació, ortografia... són també elements d’avaluació.

Grupal
Només 2 estudiants

SÍ

50%

Grupal
Només 2 estudiants

Condició imprescindible per a l'avaluació final

Grupal
Només 2 estudiants

 NO

Per pujar nota

2

1

Activitat d'aplicació:
Laboratoris

Cada laboratori, aporta un 10% de la nota final.
Consulteu informació detallada publicada al Moodle en cada una de les respectives fitxes tècnica es descriu el seu contingut i format d’avaluació.

Individual

SÍ

50%

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Examen

1

“Fitxes Conferència”: Es lliurarà en un document final en format paper en la data programada com a tancament d’avaluació.
És imprescindible per aprovar aquesta Carpeta d’Aprenentatge que presenti una portada completa, índex i paginació, així com la fitxa de totes i cada una de les conferències impartides, sense excepció. És obligatori seguir el format específic que s’indica a les instruccions publicades a l’aula virtual.
La presentació, estructura, paginació, ortografia... són també elements d’avaluació.

SÍ

50%

2

Activitats d'Aplicació:
Laboratoris

Cada laboratori, aporta un 10% de la nota final.
Consulteu informació detallada publicada al Moodle en cada una de les respectives fitxes tècnica es descriu el seu contingut i format d’avaluació.

SÍ

50%

El dia establert pel tancament de l’avaluació, l’alumne presentarà INDIVIDUALMENT en dos documents separats en format paper, la seva Carpeta d’Aprenentatge i el treball que contingui les Activitats d’Aplicació.  

Examen

Diverses preguntes breus sobre les diferents activitats desenvolupades al llarg del curs.
La nota final màxima serà de 5 sobre 10 punts.

100%