Tema 1: Ètica i relacions públiques.
1.1. Orígens dels principis deontològics de les Relacions Públiques.
1.2. Context històric. L’evolució de les ciències socials.
1.3. Establiment ètic de referents i de paràmetres de base.
Tema 2: Codis deontològics.
2.1. Els codis d’ètica en les relacions públiques.
2.2. Anàlisi dels Codis Deontològics d’Atenes i Lisboa.
2.3. Les institucions garants de l’aplicació dels Codis Deontològics.
Tema 3: Límits legislatius dels codis deontològics.
3.1. Associacions de professionals de Relacions Públiques estatals i internacionals.
3.2. Fonaments de la legislació. Les relacions públiques en el dret espanyol i en l’administració pública.
3.3. La creació de la consciència professional.
Tema 4: Tendències i tècniques en les Relacions Públiques.
4.1. Tendències actuals de les Relacions Públiques.
4.2. Tècniques de les Relacions Públiques.

Tema 5: Ètica i publicitat.
1.1 Principis deontològics.
1.2 Codi ètic del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya.
1.3 Ètica de la competència: Drets i deures de l’anunciant i de l’empresa de publicitat
Tema 6: Valors i publicitat.
2.1 Valors que difonen la publicitat.
2.2 Tractament de la imatge de la dona en la publicitat: La publicitat sexista.
2.3 Altres segments de població objecte de la publicitat: Nens i tercera edat.
Tema 7: Autoregulació i censura publicitària.
3.1 Autocontrol de la publicitat.
3.2 Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
3.3 Campanyes censurades i publicitat subliminar.
Tema 8: Tendències i recursos de la publicitat.
4.1 Últimes tendències en la comunicació publicitària.
4.2 Tècnica publicitària i recursos creatius: USP, ESP, la publicitat comparativa, el sexe com a recurs creatiu.

Fonts per l'àrea de RRPP:

Barroso, P. Códigos deontológicos de los Medios de comunicación: Prensa, Radio, TV, Cine, Publicidad, Relaciones Públicas. Pamplona. Ed. Paulina, 1984. ISBN 84-285-0971-9
Bernays, E. Los años últimos: radiografía de las relaciones públicas 1956-1987. Barcelona:ESRP-PPU, 1982. ISBN 84-699-8434-9
Bernays, E. Cristalizando la Opinión Pública. Barcelona. Ed. Gestión 2000, 1998.ISBN 84-8088-213-1
Cortina, A. Ética de la empresa. Claves para una nueva cultura empresarial. Madrid. Ed. Trotta, 1994.84-8164-013-1
Noguero, A. La función social de las Relaciones Públicas, teoría y marco legal. ESRP-PPU, Barcelona. ISBN 84-699-8434-9

Fons per l'àrea de Publicitat:

ARENS, C., ARENS, W., WEIJOLD, F., MICHAEL F. Publicidad. México DF: Mc Graw-Hill Interamericana, 2008. ISBN 970-10-6668-5
AZNAR, H., CATALÁN, M. Códigos éticos de publicidad y marketing. Barcelona: Ed. Ariel, 2000. ISBN 84-344-1279-9
BARÓ i BALLBÉ, M. Joseph, La publicitat il·lícita i la defensa dels consumidors. Barcelona: Centre d’Investigació de la Comunicació Generalitat de Catalunya, 1992. ISBN 84-393-2613-0
EGUIZÁBAL, R. Teoría de la publicidad. Madrid: Ed. Cátedra, 2007. ISBN 978-84-376-2394-8
EGUIZÁBAL, R. Industrias de la conciencia. Barcelona: Ediciones Península, 2009 ISBN 978-84-8307-878-5
EROSKI, S. COOP., La publicidad desde el consumidor. Elorrio, Bizkaia: Eroski, 1991. ISBN 7547-060-2
FERNÁNDEZ de BOBADILLA, V. Es cosa de hombres. El machismo en la publicidad española (1939-1975). Sevilla: Algaida Editores, 2007. ISBN 978-84-7647-905-6
MÚJICA, A. La publicidad a examen. La medición de la actitud de los ciudadanos ante la publicidad. Bilbao: Universidad de Deusto, 2006. ISBN 84-7485-855-0.
Ads of the World
TV Anuncios (Disponible l'accés dins de les instal·lacions de l'Escola)

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

L’organització de l’assignatura parteix de la divisió en dos blocs temàtics: un corresponent als fonaments de la sociologia com a ciència social i mètode d’anàlisi i interpretació de la realitat social; i l’altre associat a la dinàmica de les institucions socials bàsiques, i a com aquesta dinàmica ha quedat afectada pels canvis socials esdevinguts en el pas de la societat tradicional a la societat moderna, així com també en les recents transformacions de l’anomenada postmodernitat i a nivell mundial amb la globalització.

La metodologia a seguir en les classes, pel que fa al primer bloc, és expositiva teòrica, i expositiva de casos pràctics i exemples, alguns d’ells convertits en exercicis pràctics individuals o col·lectius, on els estudiants han de desenvolupar la capacitat interpretativa que cal suposar que hauran adquirit a partir de l’assimilació dels fonaments sociològics.

La metodologia relativa al segon bloc també consta de sessions (o parts d’elles) expositives teòriques, i també d’exposició d’exemples, tot i que ara més vinculats a comentaris de textos actuals o relativament recents (notícies, articles, fragments de pel·lícules, de novel·les, etc.) on es vegin reflectides les dinàmiques i les conseqüències de les transformacions socials que són objecte d’estudi en aquesta segona part de l’assignatura. Un cop més, alguns d’aquests exemples poden donar lloc a exercicis pràctics d’interpretació dels mateixos, per tal de poder posar en pràctica els coneixements adquirits i desenvolupar tant la capacitat de lectura crítica com el potencial interpretatiu i de relació envers els fenòmens socials.

A banda de la interacció amb l’alumnat generada a partir de l’anàlisi conjunta dels exemples i casos, i dels exercicis individuals i col·lectius d’aplicació pràctica dels coneixements, hi haurà també proves escrites teòrica-pràctiques de coneixements, de caràcter memorístic i relacional sobre el temari de l’assignatura. La qualificació final surt d’una combinació ponderada dels diversos exercicis i proves.

Tema 1. La perspectiva sociològica.
Tema 2. Cultura i societat.
Tema 3. El comportament social.
Tema 4. L’estratificació social.

Tema 5. De la Societat Tradicionala  la Modernitat.
Tema 6. Crisi de la Modernitat i Postmodernitat.

Bauman, Z. (2001): La sociedad individualizada. Madrid, Cátedra.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2003): La individualización. Barcelona, Paidós.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2003): La reinvención de la familia. Barcelona, Paidós.
Giddens, A. (2002): Sociología. Madrid, Alianza.
Giddens, A. (2007): La transformación de la intimidad. Madrid, Alianza.
Lipovetsky, G. (1992): El crepúsculo del deber. Barcelona, Anagrama.
Macionis, J.; Plummer, K. (2000): Sociología. Madrid, Prentice-Hall.
Ritzer, G. (2001): Teoría sociológica clásica y contemporánea. Madrid, McGraw-Hill. Vols. I i II.
Sennett, R. (2000): La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.
Taibo, C. (2002): Cien preguntas sobre el nuevo desorden. Madrid.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
  La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5 sobre 10, resultant de fer la mitjana entre la nota final d’Avaluació Continuada i la nota d’examen.
  Per tal de poder fer mitjana amb la nota d’examen, la nota d’Avaluació Continuada haurà de ser igual o superior a 4 sobre 10. En cas contrari, l’assignatura quedarà suspesa amb la nota obtinguda en l’Avaluació Continuada.
  Per tal de poder fer mitjana amb la nota d’Avaluació Continuada, la nota d’examen haurà de ser igual o superior a 4 sobre 10. En cas contrari, l’assignatura quedarà suspesa amb la nota obtinguda en l’examen.
  La incorrecció d’estil en aspectes ortogràfics, sintàctics i/o semàntics podrà ser penalitzada en la puntuació de la prova o exercici de què es tracti.
  Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Realització d’exercicis teòrics i/o pràctics, alguns individuals i d’altres grupals on caldrà demostrar i/o aplicar els coneixements de la matèria per part de l’alumnat. Aquests exercicis poden haver de realitzar-se a classe o fora d’ella. Cada exercici serà avaluat de 0 a 10 punts, i poden tenir un pes específic diferent. Un exercici no presentat serà avaluat amb 0 punts sobre 10. El promig de tots els exercicis constituirà la nota final d’Avaluació Continuada.

Realització a final de curs d’un examen teòric individual per escrit, sobre el temari de l’assignatura, avaluat entre 0 i 10 punts.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.