En la majoria de les modernes democràcies occidentals la participació política s’articula fonamentalment a través dels partits polítics, però no pas de forma exclusiva.
La voluntat i la possibilitat d’intervenir sobre decisions públiques, per part de certs grups, és una constant que ve de molt lluny. Territoris, gremis, ciutats, sectors productius, institucions religioses, i àdhuc individus han estat al llarg de la història presents, amb més o menys força, segons el moment i el cas, a l’hora de defensar o promocionar aquelles decisions públiques que afavorissin els seus interessos. Les societats postmodernes han multiplicat la pluralitat social i, en conseqüència, el nombre de subjectes col·lectius disposats a organitzar-se per actuar davant totes les instàncies de decisió pública.
Agenda-setting en el context polític és l’art d’influir “l’agenda” en el sentit anglosaxó o ordre del dia dels decisors públics per tal d’afegir o substreure-hi temes.

Per la seva banda, el procés d'integració europea, creador d'un importantíssim espai polític on es prenen la majoria de decisions econòmiques que ens afecten, ha generat un sistema propi d'intermediació d'interessos.

Aquest curs s'imparteix de forma semi-presencial, amb una setmana intensiva de classes diàries del dilluns 27 de gener al 31 de gener de 2014, de 16 h a 18 h, i de 18.15h a 20h, excepte divendres que finalitzaran a les 19.15h. La resta del curs s'impartirà online i a través de la comunicació electrònica. Al llarg del curs acadèmic, la professora restarà a disposició dels estudiants, mantenint-hi una comunicació dinàmica i personalitzada.

Són necessàries tant l’assistència a les sessions presencials com la participació activa a l'espai virtual de l'assignatura, a la Intranet de l'Escola. Per tal d'afavorir l'aprenentatge, és molt important compartir a la Intranet qualsevol dubte o qüestió sobre els materials de lectura o la realització de les pràctiques que conformen l’avaluació continuada.

Per a l'estudi de cada secció del temari, la professora publicarà a l’Aula Virtual una introducció per facilitar la comprensió de les lectures, i donarà indicacions específiques per a la realització de cada pràctica proposada. L'estudiant haurà d'enviar les seves pràctiques a la bústia electrònica de la professora. L'assistència a classe és necessària i la participació en els casos és un element bàsic en l’avaluació.

Donada l'escassetat de bibliografia sobre lobbisme en català i castellà, la matriculació en aquesta assignatura requereix una bona comprensió escrita de l'anglès.

1. Concepte, delimitació i denominació.
2. Elements i tipologia.
3. Grups d'interès i relacions públiques.
4. Grups d'interès i polítiques públiques.
5. Altres interessos: Empreses privades; institucions socials; institucions governamentals i d'altres.
6. El rol de la premsa.
7. Els think tanks i els advocacy tanks. Concepte, funcions i tipologia.
8. Anàlisi comparativa entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i els Estats Units.
Casos pràctics.

1. Naturalesa.
2. Actors del lobbisme.
3. El lobbisme a l'Estat Espanyol.
4. El lobbisme als Estats Units.
5. Legitimitat i regulació del lobbisme.
Casos pràctics.

1. Lobbisme a la Unió Europea: Característiques i actors.
2. El lobbisme a les institucions europees: Comissió, Consell, Parlament Europeu, etc.
3. Ajuts i subvencions.
4. Licitacions i concursos de la Unió Europea a tercers països.
5. El lobbisme en la lliure competència.
6. Queixes i recursos a l'abast d'empreses i ciutadans.
Casos pràctics.

1. Investigació.
2. Planificació.
3. Execució.
4. Avaluació.
Casos pràctics.

-Alonso Pelegrín, E. (1995). El lobby en la Unión Europea. Madrid: ESIC.
-Castillo, A. (2011). Lobby y comunicación. El lobby como estrategia de comunicación: Zamora: Comunicación Social Ediciones.
-Castillo, A. (2001). Los grupos de presión ante la sociedad de la comunicación. Málaga: Universidad de Málaga.
-Francés, J. (2013). ¡Que vienen los lobbies!. Barcelona: Editorial Destino.
-Martins Lampreia, J. (2006). Lobby: Ética, técnica y aplicación. Madrid: Texto Editores.
-Mearsheimer, John J. i Stephen M. Walt (2007). El lobby d’Israel. Barcelona. Ara Llibres.
-Palencia-Lefler, M. (2008). 90 Técnicas de Relaciones Públicas. Manual de comunicación corporativa. Barcelona: Besca-Profit.
-Pedler, R. Com tractar amb Brussel·les: el lobby a la Unió Europea. (2001). Barcelona: La Caixa.
-Rubio, R. (2003). Los grupos de presión. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
-Van Schendelen, R. (2010). More Machiavelli in Brussels: The art of lobbying the EU. Amsterdam: Amsterdam University Press.
-Xifra, J. (1998). Lobbying: Cómo influir eficazmente en las decisiones de las instituciones públicas. Barcelona: Gestión 2000.
-Xifra, J. i F. Ponsa (2012).Guia dels think tanks a Catalunya. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya.
-Xifra, J. (2013). Els lobbies. Barcelona: Editorial UOC.

• Codi ètic: La participació a l’avaluació continuada suposa el reconeixement i acceptació del següent  codi ètic:
  -Les pràctiques són personals, per tant, la seva resolució és estrictament individual. Això no exclou el treball en grup quant a la fase prèvia de discussió del contingut de l’activitat, però sí exigeix el lliurament d’una activitat individual i diferenciada, en quant al fons i a la forma. 
  -Molt important: El lliurament d’una activitat d’avaluació continuada copiada o duplicada d’un altre(s) estudiant(s) pertanyent(s) al mateix grup, o a un altre, comportarà la consideració de l’activitat com a suspesa per a tots els estudiants implicats.
  -En la preparació de les pràctiques, està totalment prohibit fer una còpia literal (“copiar i enganxar”) de continguts extrets de fonts d’informació d’Internet o de qualsevol altre tipus de font. En canvi, és del tot recomanable fer consultes prèvies d’altres fonts per contrastar dades, aprofundir en conceptes, descobrir noves idees, etc.
  -En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.

  Els estudiants que desitgin millorar la qualificació obtinguda a l’avaluació continuada poden optar per la realització de l’examen final.
  En aquest cas, la qualificació final de l’assignatura serà la que sorgeixi de l’encreuament de la nota de l’avaluació continuada amb la nota de l’examen final. Així, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda a l’avaluació continuada.
  
  

  ---
  Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  
  

  Aquesta assignatura es pot superar o bé per avaluació continuada, a través de pràctiques i la participació a classe, o mitjançant avaluació única amb un examen final.

  Es recomana optar per l’avaluació continuada perquè facilita l’aprenentatge i l’assimilació dels continguts de l’assignatura, i ajuda a dominar les eines conceptuals que incorpora.
  
  

  AVALUACIÓ CONTINUADA
  
  L’avaluació continuada (AC) constarà de quatre pràctiques més l’assistència activa a classe i la participació a l’Aula Virtual. Per poder superar l’assignatura, per aquesta via, caldrà lliurar la TOTALITAT sense excepcions de les quatre pràctiques en els terminis respectius, i que la qualificació global de les mateixes no sigui inferior a l’aprovat. A més, cal ajustar-se als requisits formals que s’indicaran en cada enunciat.

  La setmana intensiva de classes inclourà casos pràctics sobre els continguts del temari i conclourà amb una discussió sobre el debat que constituirà la primera pràctica del curs en les dates que indiqui la docent.

  Les pràctiques estan grosso modo relacionades amb els 4 blocs del curs, tot i que el coneixement dels materials es pressuposa acumulatiu. És a dir, la pràctica 1 requereix conèixer el bloc 1, la pràctica 2 els blocs 1 i 2..., i l’ultima pràctica tots els blocs.

L’assistència i participació a classe compta pel 20% de la nota de l’avaluació continuada.

Pràctica 1: Debat
(Intervencions al debat virtual al fòrum de l’Aula Virtual)- Data: De dilluns, 3 de febrer al 10 de febrer de 2014

La primera pràctica és una prova de seguiment que busca incentivar una participació activa per part dels estudiants. Permet repassar el contingut de les lectures i materials i reflexionar sobre les idees i conceptes fonamentals. Aquesta reflexió informada ha de servir per solidificar els coneixements a partir d’un debat online moderat per la professora.

Consistirà en un treball de recerca a partir d'un supòsit real. Amb aquest treball es pretén que l'estudiant s'enfronti amb una situació real de grups d'influència i/o lobbisme i apliqui els coneixements adquirits a través de la lectura dels mòduls i de la bibliografia recomanada. Es valorarà la capacitat d'anàlisi i comprensió, la capacitat de contextualització a partir dels conceptes estudiats, i la capacitat de síntesi i d'extreure'n conclusions. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.

Consistirà en desenvolupar un exercici basat en l'anàlisi de contingut de diferents documents per tal d'extreure'n conclusions relacionades amb la gestió d'una situació d’agenda-setting o lobbisme. En l'avaluació es consideraran especialment la capacitat d'anàlisi i comprensió, la vinculació de l'exercici amb els materials del bloc 3, la capacitat de síntesi i la creativitat. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.

L’última pràctica se centrarà en la resolució estratègica d'un problema o oportunitat d’agenda-setting i lobbisme. Es tracta de desenvolupar un projecte estratègic en funció del cas pràctic proposat per la professora. Es valorarà la capacitat de plantejar projectes coherents amb els conceptes i processos estratègics plantejats en els mòduls de l'assignatura, així com la creativitat de les propostes. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

En bona lògica, aquest examen es correspon, per criteris de coherència pedagògica i metodològica, amb la tipologia de les proves d’avaluació continuada de l’assignatura ja exposades. L’examen tindrà una durada de dues hores.

-L’examen final inclourà 4 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
-No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen final.
No es faran exàmens orals.

Sobre la totalitat del temari.

1. Introducció a les eines de la significació
1.1. La representació i la mirada com a conceptes construïts
1.2. Els components d’una teoria semiòtica
2. Anàlisi sintàctico-semàntic de la imatge
2.1. Nocions bàsiques de la percepció: forma, espai, color i moviment
2.2. Nocions bàsiques de la semàntica: la imatge com a text
2.2.1. Enunciat: estructura i coherència
2.2.2. Enunciació: punts de vista
3. Anàlisi pragmàtica de la imatge
3.1. Reflexions preliminars: l’ús dels textos en societat i la competència comunicativa plena
3.2. Els móns possibles en la interpretació
3.3. Els nivells de pragmàtica
3.3.1. Context factual. Deíctics
3.3.2. Context situacional. Enunciacions pressuposades
3.3.3. Context interaccional. Actes de comunicació

Els tallers tenen un caràcter eminentment pràctic.
Adreceu-vos a l’apartat “AVALUACIÓ” per fer constar el detall de cada una de les activitats formatives.

AUSTIN, J.L.: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona, Paidós, 1990.
DE BEAUGRANDE, R-A.; ULRICH, W.: Introducción a la lingüística del texto. Barcelona: Ariel, 1997
ECO, U: Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el tecxto narrativo. Barcelona, Lumen, 1993.
GAUDREAULT, J.; JOST, F.: El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1992
MATLIN, M.; FOLEY, H.: Sensación y percepción. Mèxic: Prentice Hall, 1996
PERICOT, J.: Mostrar para decir. La imagen en contexto. Barcelona: Aldea global, 2002
SACKS, O.: “Ver y no ver” dins Un antropólogo en Marte. Barcelona: Anagrama, 1995
SEARLE, J.: “¿Qué es un acto de habla?” Dins VALDES VILLANUEVA, J.: La búsqueda del significado.
Madrid, Tecnos, 1991
VAN DIJK, T.: Texto y contexto. Semàntica y pragmàtica del discurso. Madrid: Càtedra, 1988

DOSSIER a copisteria (Secretaria ESRP): Textos de lectura obligatòria o recomanada (accés on-line limitat).

Aula Moodle:
Guies visuals de cadascun dels temes (Bloc 1: Contextualització teòrica)
Guies per a cadascuna de les activitats formatives del taller (Bloc 2)
Material d’anàlisi (imatges i espots)

Bibliografia complementària:
ECO, U.: Els límits de la interpretació. Barcelona, Destino, 1991.
ESCANDELL, V.: Introducción a la pragmática. Barcelona: Ariel, 1996.
GOLDSTEIN, B.; Sensación y percepción. Madrid: Debate, 1992.
GROUPE M. Tratado del signo visual. Madrid: Càtedra, 1993.
KANIZSA, G.: Gramática de la visión. Percepción y pensamiento. Barcelona: Paidós, 1986.
LEVINSON, S. C.: Pragmàtica, Barcelona: Teide, 1989.
LILLO JOVER, J.: Psicología de la percepción. Madrid: Debate, 1993. Pàgines, 379-397
PERICOT, J.: Servirse de la imagen. Un anàlisis pragmático de la imagen. Barcelona: Ariel, 1987
REYES, G.: El abecé de la pragmática. Madrid: Arco, 1995.
YUS RAMOS, F.: La interpretación y la imagen de masas. Alicante: Instituto de Cultura Gil-Albert, 1997.

• L’avaluació del taller s’ha de contemplar com a Avaluació Continuada i s’ha de resoldre dins el període lectiu.
  Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
  La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
  Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

Per tal de ser avaluat, l’estudiant ha d’acreditar la seva assistència íntegra a les sessions presencials específiques de les activitats avaluables i a un mínim del 80% de les sessions lectives del curs. L’assistència s’acreditarà a través del full de registre tutelat i validat diàriament per la docent.

Anàlisi sintàctico-semàntica d’una imatge o spot publicitari *
Breu treball escrit (3-5 pàgines), per parelles, on es recullen els següents resultats: 
1) Identificar la macroestructura semàntica i les principals microestructures en què s’expressa el significat de la imatge a nivell superficial.
2) Identificar els elements de coherència discursiva que permeten interpretar la imatge com a text.
3) Analitzar els punts de vista enunciatius del text audiovisual, interrogant-se sobre els seus efectes.

Anàlisi pragmàtica d’una imatge o spot publicitari *
Breu treball escrit (3-5 pàgines), per parelles, on es recullen els següents resultats: 
1) Identificar el/s món/s possible/s del text audiovisual i descriure’ls d’acord als seus elements constitutius i les seves característiques bàsiques.
2) Diferenciar el significat literal del significat comunicat a partir d’un text audiovisual tot identificant el tipus d’implicatura construïda.
3) Analitzar el text audiovisual com a acte comunicatiu, és a dir, detectar la intenció de l’enunciador i avaluar la competència comunicativa requerida a l’enunciatari en el context en què es produeix la comunicació. 

Com analitzar una imatge publicitària? Un recurs per al meu exercici professional *
Treball escrit breu (5-7 pàgines), que consistirà en l’aplicació global de l’aprenentatge teòric adquirit al llarg del curs sobre una sèrie d’imatges publicitàries individualment. S’hi afegirà un apartat de conclusió a mode de memoràndum del curs. 

* Per a cadascuna de les activitats l’estudiant comptarà amb bibliografia específica (textos disponibles a Moodle) i altres materials de treball (exemples a classe) previ que, al igual que les imatges, seran facilitats per la docent. Un cop avaluats, es podrà requerir indistintament a un o altre estudiant la seva exposició oral a l’aula. S’aplicaran els criteris d’avaluació generals del grau per a aquest tipus d’activitats formatives: tant els que es refereixen a la correcta estructuració, redacció i documentació dels treballs escrits, com els relatius al plantejament i execució del problema analític a resoldre.