“Teoria i tècnica de protocol” és una assignatura teòrico-pràctica concebuda per adquirir uns coneixements de la normativa i els usos del protocol, així com saber-los aplicar en l’organització i desenvolupament d’un acte, ja sigui oficial, públic o privat. Durant les sessions de treball es facilitaran els coneixements teòrics necessaris, i es simultaniejaran amb exercicis pràctics.

La docent podrà programar exercicis online que l’alumne haurà de fer i entregar via online (pujar-los al servidor de moodle) en el termini establert per cadascun d’ells.

En aquest bloc es defineix el protocol , s’identifiquen les normes que el regulen, i la teoria per a la seva correcta utilització en l’organització d’esdeveniments on es d’aplicació.

1. Definició de protocol. Protocol versus Cerimonial.
2. Tipus de normes aplicables: jurídiques, consuetudinàries i usos socials.
3. Normativa legal sobre protocol.
4. Classificació dels actes: oficials, públics i privats.
5. Amfitrió. Definició legal. Concepte.
6. Presidència. Definició. Naturalesa. Classes de presidència.
7. Ordenació. Tipus de rang: personal, departamental, col·legiat.
8. Precedències. Definició. Criteri de territorialitat que regeix les precedències. Anàlisi de la legislació que les regula. Desenvolupament i aplicacions.
9. Representació. Concepte.
10. Banquets. Concepte. Servei de taula. Menú. Formes de les taules.
11. Les Presidències en taules de banquets. Col·locació de les presidències: sistema anglosaxó i sistema francès.
12. Col·locació dels comensals: sistema cartesià i sistema del rellotge.
13. Tractaments. Ús. Regulació. Classes de tractaments. Símbols. Classes de banderes i la seva col·locació.

En el bloc 2 es desenvoluparà la capacitat per aplicar de forma correcta la teoria estudiada en el primer bloc, estudiant i analitzant diversos tipus d’actes protocol·laris, i elaborant els documents que més sovint acompanyen la preparació i el desenvolupament dels actes oficials, públics i privats.

14. Redacció de documents de protocol: Programa de protocol. Ordre de l’acte. Invitacions, cartes. Targetes, peus de taula. Minutes. Plànols.
15. Inauguracions i cloendes d'actes acadèmics.
16. Recepcions oficials. Atenció a les visites.
17. Firma de convenis. Signatura llibre d’Honor.
18. Inauguracions: d'una empresa, d'instal·lacions, d’infraestructures, carrers, monuments.
19. Col·locació d’una primera pedra.
20.Organització de recepcions i menjars institucionals: esmorzars, aperitius, lunch, còctel, vernissatge, vi d’honor, banquets.
21. Desenvolupament d’un banquet. El brindis. Discursos.

BENITO SACRISTÁN, Pilar (1998) Manual de protocolo, ceremonial y actos públicos. Ed.Film Ideal, Barcelona.
CANO DE LA VEGA, Jacinto.  Tratado de protocolo (tercera edición - aumentada).
FUENTE LAFUENTE, Carlos. Protocolo para eventos: técnicas de organización de actos I. Ediciones Protocolo.
LÓPEZ-NIETO y MALLO, Francisco, (1982) Honores y protocolo. El consultor de los Ayuntamientos y de los juzgados, Madrid.
LÓPEZ-NIETO y MALLO, Francisco, (1995) Manual de protocolo. Ariel, Barcelona.
NOGUERO, Antonio, (1988) Programación y técnicas de relaciones públicas. PPU, Barcelona.
OTERO ALVARADO, Mª Teresa.  Teoría y Estructura del Ceremonial y el Protocolo, Ed. MERGABLUM.
URBINA, José Antonio de, (1989), El arte de invitar: su protocolo. CSRP-Ateneo, Barcelona.
VILARRUBIAS, Celio A. (1994): Tratado de protocolo del Estado e internacional. Nobel, Oviedo.

Apunts i pràctiques realitzades a classe.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

Intervencions i aportacions en classe dels estudiants.
Un o més estudiants presenten de forma oral un tema o treball, preparat  prèviament, davant de la resta de companys del grup.
En aquests es valorarà:
- Qualitat dels continguts, plantejament del cas i correcció en l’aplicació de la teoria i resolució de la pràctica.
- Mitjans emprats i fonts consultades per la seva elaboració.
- Format, presentació, estructura i llegibilitat dels documents.

Activitats pràctiques concebudes com treball autònom en horari no lectiu, que deriven de cada sessió de treball.
Activitats en que, davant un cas o un acte protocol·lari, cada estudiant o cada grup té assignat un rol o paper segons el qual ha d’ intervenir en el desenvolupament de la situació.
En aquestes es valorarà:
- Procés d’ execució de la pràctica (planificació, ordre)
- Adequació del resultat de la pràctica amb els objectius plantejats
- Qualitat del producte obtingut.

Realització individual d’un examen amb  20 o més preguntes i 4 múltiples respostes a escollir per cada una d’elles on sols una es la correcte. Les preguntes no contestades no anoten cap punt negatiu, les contestades erròniament resten - ¼  sobre el punt positiu de les contestades correctament.

Resolució d’un cas pràctic.

Una prova escrita tipus test sobre tota la matèria de l'assignatura.
Consistirà en varies preguntes amb 4 opcions de resposta on només una d’elles es la correcte. Les preguntes no contestades no anoten cap punt negatiu, les contestades erròniament resten - ¼ .

Una prova escrita tipus test sobre tota la matèria de l'assignatura.
Consistirà en varies preguntes amb 4 opcions de resposta on només una d’elles es la correcte. Les preguntes no contestades no anoten cap punt negatiu, les contestades erròniament resten - ¼.

Les sessions presencials de l’assignatura es desenvolupen combinant les metodologies següents: classes magistrals del professorat i roda d’intervencions de l’alumnat; exercicis pràctics d’aplicació de la psicologia social; i, treballs de lectura activa i crítica de documents cercats per l’alumnat o proporcionats pel professorat.
En cadascuna de les sessions de classe es poden combinar diferents activitats.

L’assignatura s’estructura en tres blocs. El primer, és el marc de referència per entendre les possibilitats i límits de la psicologia social i altres ciències afins. El següent bloc es centra en l’anàlisi dels processos d’influència psicosocial més importants pel professional de la Publicitat i les Relacions Públiques. El tercer bloc es concreta en l’anàlisi d’aspectes rellevants del comportament del consumidor i dels reptes del venedor i  professionals afins.

1. Psicologia social, publicitat i relacions públiques
1.1. Objecte de la psicologia social i els objectes d’estudi de ciències afins.
1.2. Complexitat del comportament humà.
1.3. Objecte i objectiu de la psicologia social.
1.4. Objectiu de la psicologia social aplicada a la publicitat i les relacions públiques: objectiu de les influències.
1.5. Psicologia social i psicologia social del consum.
1.6. Anàlisi i avaluació de la realitat des de perspectives psicosocials: mètodes i instruments.

2. Processos d’inducció del comportament
2.1. Procés de normalització. Emergència, promoció i identificació de normes en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.
2.2. Procés de conformitat. Comportament per pressió indirecta: creació, seguiment i promoció de modes i esdeveniments.
2.3. Procés d’obediència. Actuar per pressió directa i sense responsabilitat.
2.4. Procés de negociació. Confrontació d’interessos.
2.5. Estudi i creació de casos de processos d’inducció del comportament en els àmbits de la publicitat i les relacions públiques.
3. Relacions de poder i lideratge
3.1. Relacions interpersonals, tipus de poder i conseqüències.
3.2. Relacions interpersonals i tipus de líder.
3.3. Identificació i valoració de les accions de líders en acció.
3.4. Aspectes culturals en situacions de poder i lideratge.
4. Actituds, estereotips i prejudicis
4.1. Bases dels estereotips i els prejudicis: les actituds.
4.2. Fonaments dels estereotips i prejudicis: comparació social i categorització.
4.3. Dels estereotips als prejudicis.
4.4. Funcions i disfuncions dels estereotips i prejudicis.
4.5. Els estereotips i els prejudicis en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.
4.6. El paper de la publicitat i les relacions públiques en la marginació, la integració i el racisme.
5. Comunicació, impressions i explicació de les explicacions del comportament
5.1. Tipus de comunicació i estructures comunicatives.
5.2. Objectius de la comunicació i habilitats comunicatives.
5.3. Processos de formació de les impressions.
5.4. Interacció proactiva i propositiva: manipulació de les impressions en escenaris de la publicitat i les relacions públiques.
5.5. Conèixer a l’altre explicant els seus comportaments i les seves explicacions dels comportaments.
6. Identitat personal, identitat social i self
6.1. La construcció social i cultural del self i les identitats.
6.2. Pluralisme en els processos d’identitat i self   i el procés d’interacció.
6.3. Incidència cultural en el protagonisme autoreferencial: Sobre-autoreferents i sobre-heteroreferents.
6.4. El paper del publicista i relacions públiques: consciencia i responsabilitat del seu rol.

7. Introducció a la psicologia del consum
7.1. Delimitació de conceptes vinculats al consum i disciplines implicades
7.2. Teories i models explicatius
8. Compradors i consumidors
8.1. Classificacions i avaluació de les classificacions.
8.2. Tipologies de compra: impulsiva, addictiva i patològica.
8.3. La compra compulsiva: teories, diagnòstic i tractament.
8.4. Tipologies de consumidors.
8.5. Consumidor: fidelitat i informador.
9. Entre la compra i el consum
9.1. Aspectes socioculturals: pautes de comportament, rols i grups.
9.2. Aspectes psicosocials: percepció, motivació i necessitats socials.
9.3. Abans de la compra: etapes del procés de decisió de compra.
9.4. Després de la compra: avaluació de la compra i comportament postcompra.
9.5. Satisfacció del consumidor: necessitats d’avaluar i intervenir.

ALONSO RIVAS, J. Comportamiento del consumidor. Madrid: ESIC, 2000.
CODINA, N. Análisis de la realidad social. Situaciones. Barcelona: PPU., 1997.
CODINA, N. Prácticas de psicología social. Procesos psicosociales básicos. Barcelona: PPU. 1996.
CODINA, N. Psicología social y actitudes. Criteris pedagogics i psicológics en la intervenció. Màster: Intervenció socioeducativa amb infància i adolescència en risc o conflicte social. Barcelona: ICESB-Pere Tarrés URL, 1999.
COLLIER, G., MINTON, H.L. & REYNOLS, G. Escenarios y tendencias de la psicología social. Madrid: Editorial Tecnos, 1996.
DOISE, W., DESCHAMPS, J.C. & MUGNY, G. Psicología social experimental. Barcelona Hispano Europea, 1980.
DUBOIS, B. & ROVIRA, A. Comprender el consumidor. Madrid: Prentice-Hall, 1998.
HOGG, M.A. & VAUGHAN, G.M. Psicología Social. (5º ed.) Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2010.
HUICI, C., et al.  Psicología social. Guía didáctica. Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2000.
KIMBLE, CH., HIRT, E., DÍAZ-LOVIN, R., HOST, H., LUCKER, G.W. & ZÁRATE, M. Psicología social de las Américas. México: Prentice-Hall, 2002
MYERS, D.G. Psicología social. 4ª Ed. Madrid: McGraw-Hill, 1995
MYERS, D.G. Exploraciones de la psicología social. 3ªed. Madrid: McGraw-Hill, 2004.
MUNNE, F.: La interacción social. Teorías y ámbitos. Barcelona: PPU, 1995.
MUNDUATE, L. & MEDINA, J.J. (coord). Gestión del conflicto, negociación y mediación. Madrid: Pirámide, 2005.
QUINTANILLA, I. Psicología del consumidor. Madrid: Prentice-Hall, 2002.
SMITH, E.R. & MACKIE, D.M. Psicología social. Madrid: Panamericana, 1997
SOLÉ MORO, M.L. Los consumidores del siglo XXI. Madrid: ESIC, 1999.
VANDER ZANDEN, J.W. Manual de psicología social. Buenos Aires: Paidós, 1986.
WORCHEL, S., COOPER, J., GOETHALS, G. R. & OLSON, J. M. Psicología Social. Madrid: Thomson, 2003.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

S’avalua l’agilitat i domini en l’aplicació dels termes o conceptes de la psicologia social i del consum. El treball (grups de 3-4 alumnes) es desenvolupa per escrit i es presenta oralment a classe. El treball es desenvolupa a partir de la cerca bibliogràfica en bases de dades científiques. Dues setmanes abans de la presentació oral, es lliura (en suport paper i a classe) un resum del treball al professorat (màxim 500 paraules). La presentació oral del treball (10 minuts) es seguida d’un debat dinamitzat pels propis autors del treball.
En el treball s’exposen conceptes o teories i es remarca o exemplifica la seva aplicació en l’àmbit de la Publicitat i les Relacions Públiques a través de recerques d’informació, o situacions pràctiques reals. El tema del treball s’acorda a principis de curs d’acord amb el calendari que s’elabori amb aquesta finalitat.

Es presentaran entre 2 i 4 proves que avaluen un o més temes específics del programa, entrant el que es treballa a classe i el que l’alumne ha de preparar per bibliografia. La prova conté unes 5 preguntes tipus test amb possibilitat de donar una justificació curta. Cada pregunta contestada correctament val 2 punts, les incorrectes resten 0.5 punts. Al llarg del curs es poden fer entre 2 i 4 proves (del calendari i dels continguts s’informa a principis de curs).

S’avalua tota la matèria desenvolupada a classe i la que l’alumne ha de preparar com activitat pròpia a través de les lectures que s’indiquen a classe.
L’examen és de preguntes de resposta múltiple (test). Sobre el supòsit de 30 preguntes, cada pregunta contestada correctament val 3.3 punts i la contestada incorrectament resta 0.8 punts.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Es tracta d’una prova objectiva amb 10 preguntes de resposta curta i concreta. L’examen conté preguntes de teoria, de pràctiques i d’activitats pròpies de l’alumne. La proporció de preguntes és: 2/3 parts de teoria i 1/3 part d’aplicació i una proposta d’anàlisi psicosocial en el camp de la Publicitat i Relacions Públiques. L’aprovat s’obté a partir del 50 % de la puntuació total.

Es presentaran els treballs que indiqui la docent. Avaluen un o més temes específics del programa i el que l’alumne ha de preparar per bibliografia.

Consisteix en una prova general de 5-10 preguntes de resposta curta que avalua tota l'assignatura.