L’assignatura s’organitza en dos blocs docents independents, però amb una lògica transversal. El primer és un bloc introductori i està dedicat a definir els principals conceptes i objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, contextualitzant-los dintre de les actuals transformacions tecnològiques, culturals i socials.

El segon bloc, el veritable gruix de l’assignatura, recupera les principals teories clàssiques situant-les en el seu context històric i social. S’utilitzaran 3 eixos bàsics de treball que seran: identitat,, cultura i societat, i construcció de sentit simbòlic per desenvolupar i aplicar els continguts teòrics del bloc.

L’objectiu fonamental de l’assignatura és aplicar els conceptes teòrics als objectes d’estudi de la teoria de la comunicació, conèixer les perspectives d’aproximació més recurrents i la seva relació amb el context social i cultural canviant en el que vivim. S’utilitzaran projectes i recerques desenvolupats durant els últims anys com exemples i materials de treball.

Els objectius de cada bloc es fixaran en una sessió inicial de contrast d’expectatives, on també es planificarà el calendari d’activitats. Cadascun dels blocs està dividit en epígrafs que funcionaran metodològicament de la mateixa manera. Les sessions magistrals serviran per presentar els continguts bàsics i centrals. Els conceptes principals es treballaran en profunditat a través de debats i activitats d’aplicació desenvolupades a l’aula mitjançant material facilitat pel professor i aportacions dels alumnes. A més a més, al final del segon bloc s’haurà de realitzar un treball en el qual s’ha de demostrar l’aprofitament de tot el conjunt de continguts i activitats. Les característiques específiques del treball estan desenvolupades a l’apartat d’avaluació.

Finalment, els alumnes hauran de fer un examen teòric i d’aplicació on hauran de demostrar els seus coneixements sobre els conceptes treballats durant el curs.

1. L’objecte d’estudi de la teoria de la comunicació.
1.1.  Els models clàssics del procés comunicatiu.
1.2.  Les característiques de la comunicació com objecte d’estudi.
1.3.  Principals conceptes i nivells d’anàlisi.

2.- Les teories clàssiques de la comunicació

2.1  Les teories estructuralistes
2.1.1 L’Escola de Frankfurt:
2.1.1.1  La indústria de la cultura: apocalíptics i integrats
2.1.1.2  Les falses necessitats
2.1.1.3  L’Home Unidimensional

2.1.2 La mass communication research
2.1.2.1  El Funcionalisme
2.1.2.2  Els orígens de la disciplina
2.1.2.3  Les funcions dels mitjans de comunicació

2.2  Les teories subjectivistes
2.2.1 Els usos i gratificacions

2.2.2 L’Interaccionisme simbòlic
2.2.2.1  Identitat i acció dramatúrgica
2.2.2.2  La hiperritualització
2.2.2.3  Les identitats mediades: les xarxes socials

2.2.3 La construcció de la realitat
2.2.3.1  La construcció social de la realitat
2.2.3.2  La construcció mediàtica de la realitat
2.2.3.3  La societat del risc. Els discursos de la por

2.3 Les teories duals
2.3.1 Els estudis Culturals: l’Escola de Birmingham.
2.3.1.1  Cultura, ideologia i identitat
2.3.1.2  Procesos de codificació i decodificació
2.3.1.3  L’alfabetització mediàtica
2.3.2 La teoria de l’Acció Comunicativa
2.3.2.1 El potencial ambivalent dels mitjans de comunicació

Abril, Gonzalo (1997): Teoría General de la Información. Datos, relatos y ritos. Madrid: Cátedra.
Baudrillard, J. (2001): La guerra del Golfo no ha tenido lugar, Barcelona: Anagrama.
Beck, U. (2006): La sociedad del riesgo global, Madrid: Siglo XXI
Bernays, E. (2008): Propaganda, Barcelona: Ed. Melusina [1928]
Busquests, J. (coord.) (2006): La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.
Castelló (2008): Sèries de ficció i construcció nacional. Imaginant una Catalunya televisiva, Tarragona: Arola Ed. i URV.
Castells, M., (1997-1998): La era de la información: economía, sociedad y cultura, 3 vols., Madrid, Alianza.
Chomsky, N. i Herman, E.S. (1990): los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona: Crítica.
Comisión Europea (2007): La investigación científica en los medios de comunicación, Especial Eurobarómetro 282: Brusel·les.
Eco, U. (1975), Apocalípticos e integrados ante la cultura de masas, Barceona: Lumen.
Elías, C. (2008): Fundamentos de periodismo científico y divulgación mediática, Alianza Editorial: Madrid.
Espinar, E. (Coord.) (2009): Género y nuevas tecnologías de la información y la comunicación, FEMINISMO/S, Revista del Centro de Estudios sobre la Mujer de la Universidad de Alicante, nº 14.
Farré, Jordi (2005): Invitació a la teoria de la comunicació. Valls: Cossetània.
Giroux, H. (2003), Cine y entretenimiento, Barcelona, Paidós.
Hall, S. (1980): Culture, Media and Lenguage, London, Hutchinson, 1980.
Igartua, J.J. & Humanes, M.L. (2004): Teoría e investigación en comunicación social, Madrid: Síntesis
Lévy, P. (2007): Cibercultura: La cultura de la sociedad digital, Barcelona: Anthropos Ed.
Marcuse, H. (1993): El hombre Unidimensional, Barcelona: Planeta de Agostini.
Mattelart, A. & Mattelart, M. (1997): Historia de las teorías de la comunicación, Barcelona, Paidós
Mattelart, A. (1998): La mundialización de la comunicación, Barcelona: Paidós.
McLuhan, M. (1996): Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano, Barcelona: Paidós.
McQuail, Denis (1985): Introducción a la teoría de la comunicación de masas, Barcelona: Paidós.
Moragas, Miquel de (ed.) (1985): Sociología de la comunicación de masas. 4 vols. Barcelona: Gustavo Gili.
Pericot, J. (2002): Mostrar para decir. La imagen en contexto, Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Ramonet, I. (ed) (2002): La post-televisión: multimedia, internet y globalización económica, Barcelona: Icaria.
Rheingold, H. (2004): Multitudes inteligentes. La próxima revolución social, Barcelona: Ed. Gedisa.ç
Rodrigo, Miquel (2001): Teorías de la comunicación. Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona:
Biblioteca de la Universitat Jaume I.
Saperas, Enric (1998): Manual básico de teoría de la comunicación. Barcelona: Ediciones CIMS.
Sierra, Francisco (1999): Elementos de Teoría de la Información, Sevilla: Editorial MAD.
Silverstone, R. (2004): ¿Por qué estudiar los medios?, Buenos Aires: Amorrortu.
Soriano,  J. (2008): L’ofici de comunicòleg. Mètodes per investigar la comunicació, Vic: Eumo Editorial.
Thompson, J.B. (1998): Los media y la modernidad. Una teoría de los medios de comunicación, Barcelona Paidós.
Wolf, M. (1987): La investigación de la comunicación de masas, Barcelona: Paidós.
Wolton, D. (2006): Salvemos la comunicación, Barcelona, Ed. Gedisa.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema: Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació I
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema:Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació II
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema:Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació III
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula.

Aquestes activitats formatives permeten desenvolupar i treballar els continguts de l’assignatura i són fonamentals pel seu aprofitament.

S’avaluarà que els alumnes demostrin que han llegit el text, que poden aplicar correctament els conceptes teòrics i la participació al col·loqui de forma pertinent.

Tema: Les escoles clàssiques de la teoria de la comunicació IV
Material bibliogràfic i audiovisual específic facilitat pel professor.
L’activitat consistirà en:
1) La lectura per part dels alumnes d’un text facilitat pels alumnes
2) L’aplicació pràctica dels conceptes teòrics treballats
3) Un col·loqui a l’aula

Un examen escrit on cal  desenvolupar els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.

Els alumnes hauran de redactar un assaig teòric al voltant d’un tema escollit a classe sobre el que aplicaran els conceptes treballats a la totalitat de l’assignatura.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Els alumnes que no segueixin l’avaluació continuada hauran de lliurar 2 treballs (30% sobre el pes de la nota per cadascuna) durant el curs que es desenvoluparan sota la tutela del professor. Els alumnes s’hauran de posar en contacte a l'inici de l'assignatura amb el docent per plantejar els temes, objectius i calendari d’entrega.
Els treballs consistiran en assajos teòrics sobre els continguts de l’assignatura. S’avaluarà el treball de l’alumne a l’hora de cercar material bibliogràfic i exemples, i la seva capacitat per redactar un treball acadèmic.
És imprescindible aprovar cadascun dels treballs.

Prova on  desenvolupament els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.

Prova escrita sobre els principals conceptes teòrics de la totalitat de l’assignatura.