“Retòrica i Oratòria” és una assignatura teòrico-pràctica concebuda com una experiència directa i personal d’autoreflexió i d’entrenament comunicatiu per parlar eficaçment en públic.

Durant les sessions de treball, s’analitzarà objectivament la manera de comunicar de cada estudiant (mitjançant l’anàlisi de les seves presentacions a les sessions i en enregistraments de vídeo) i se li proporcionaran les estratègies que potencien les seves virtuts comunicatives personals i minimitzen les seves carències quan participa en una exposició individual i en un debat argumentatiu davant un auditori.

En lloc de centrar-se en un model ideal d’excel·lència oratòria respecte al qual s’avalua el treball de cada estudiant, “Retòrica i Oratòria” gira entorn a la lògica de l’evolució personal de cada estudiant en concret.

Per aquesta raó, en aquesta assignatura no puntua l’estudiant respecte el grup, sinó únicament el seu progrés personal. Qualsevol intervenció de l’alumnat serà analitzat pel professor i/o els companys i/o el mateix estudiant, seguint un protocol d’anàlisi.

Encara que defugint dels models oratoris prototípics, en les sessions es projectaran i analitzaran vídeos d’oradors competents i incompetents, per tal de fomentar l’esperit analític i crític dels estudiants.

L’assignatura s’organitza en dos blocs temàtics. El primer es centra en el llenguatge corporal no verbal, el segon, en el component discursiu.

La idea en què es basa aquesta ordenació de la matèria és que l’estudiant parteixi des de la propiocepció comunicativa del seu cos per arribar a la consciència de com articula verbalment el seu discurs. A més d’aquesta experiència personal, l’alumne/a analitzarà les intervencions dels seus companys i d’altres oradors enregistrats en suport audiovisual, per tal de formar-se una capacitat crítico-analítica que li permeti valorar les actuacions oratòries pròpies i les que apareixen en els mitjans de comunicació.

Cada sessió de treball s’organitza en tres parts, les dues primeres són presencials, i la tercera es realitzarà en el temps d’estudi personal.

Durant la primera part s’exposaran els conceptes teòrics sobre els quals incideix la sessió, sempre amb el suport audiovisual i multimèdia adequat; en la segona els estudiants realitzaran exercicis que caldrà que posin en pràctica, de manera individual o en grup; en la tercera, l’estudiant haurà de realitzar tasques breus, que lliurarà en línia, sobre la matèria treballada a classe, per tal d’assegurar la continuïtat del treball durant tot el període de classes.

“Retòrica i Oratòria” s’avalua de manera continuada amb les intervencions en classe, les tasques breus que deriven de cada sessió de treball i amb una prova final que consisteix en una presentació en públic.

1. La imatge pública del comunicador.
1.1. Els escenaris socials.
1.2. La dramatúrgia oratòria.
2. L’acció corporal no verbal.
2.1. El cos com a text.
2.2. Tipus de gestos.
2.3. Control de la transmissió efectiva de la intenció comunicativa.
3. La interacció comunicativa.
3.1. Com es genera la cooperació discursiva.
3.2. Adequació a l’auditori i al context.
4. Estratègies persuasives de l'auditori.
4.1. L'empatia.
4.2. El carisma oratori.
4.3. El control de les emocions.

5. Estils comunicatius.
5.1. Estils masculins i estils femenins.
5.2. Principis de Programació Neuro-Lingüística (PNL).
6. Pràctiques de lectura expressiva.
6.1. Exercicis de veu i de gest.
7. Anàlisi pragmàtica del comunicador.
7.1. Component verbal.
7.2. Component no verbal.
7.3. Component informatiu.
7.4. Component estilístic.
7.5. Component persuasiu.
8. Simulacions pràctiques de participació en debats argumentatius.
8.1. Com exposar i defensar les nostres idees?
8.2. Com interactuar en reunions i debats?
8.3. Com participar en discussions productives?
9. Simulacions pràctiques de presentacions en públic.
9.1. Com organitzar lingüísticament el nostre discurs de manera efectiva?
9.2. Com actuar verbalment i corporal?
9.3. Com interactuar amb l’auditori?
9.4. Com usar eficientment material de suport multimèdia (PowerPoint, vídeo, Internet).

ALBALADEJO, T. (1989): Retórica, Madrid, Síntesis.
GOTTESMAN, D. & MAURO, B. (2001): Técnicas para hablar en público. Utilizando las estrategias de los actores, Barcelona, Urano.
PEASE, A. (1988): El lenguaje del cuerpo. Cómo leer el pensamiento de los demás a través de sus gestos, Barcelona, Paidós.
PERELMAN, C. y OLBRECHTS-TYTECA, L. (1989): Tratado de la argumentación, Madrid, Gredos.
REARDON, K. (1983): La persuasión en la comunicación, Barcelona, Paidós.
TANNEN, D. (1991): ¡Yo no quise decir eso! Cómo la manera de hablar facilita o dificulta nuestra relación con los demás, Barcelona, Paidós.
WOLF, M. (1982): Sociologías de la vida cotidiana, Madrid, Cátedra.

Material videogràfic i multimèdia de diversa procedència.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

La finalitat de l’assignatura és presentar el panorama laboral actual en publicitat i relacions públiques , mitjançant un  cicle de conferències impartides per professionals del sector. La gran majoria són antics titulats/ades de l’Escola Superior de Relacions Públiques.

La totalitat dels/les  conferenciants desenvolupen la seva activitat professional com a publicitaris i/o relacions públiques. En algun cas, es convida a experts que desenvolupen una feina directament relacionada (periodistes, dissenyadors,..).

S’exposaran trajectòries professionals i/o casos pràctics per tal d’exemplificar les diferents morfologies d’actuació per a un professional en Publicitat i RRPP.

Es programaran aproximadament un 50% de sessions dedicades a cada una de les especialitats (publicitat i relacions públiques). Hi haurà, també, sessions informatives sobre la dinàmica de l’assignatura programades com a mínim a principis i finals de semestre.

S’espera de tot l’alumnat una actitud proactiva en les sessions (assistència, participació,...). Aquells que ho desitgin podran presentar els conferenciants i actuar com a amfitrions en les conferències.

Tema 1.- Introducció a l’assignatura: objectius i metodologia.
Tema 2.- La candidatura i cv com a elements d’anàlisi.
Tema 3.- Fitxa d’anàlisi conferències.
Tema 4.- La recensió

Tema 5.- Conferències de l’àmbit professional de la publicitat.
Tema 6.- Conferències de l’àmbit professional de les relacions públiques.

ARCEO VACAS, J.L. (1998) Fundamentos para la teoría y técnica de las relaciones públicas. ESRP-PPU, Barcelona.
BERNAYS, E. (1990): Los años últimos: radiografía de las relaciones públicas 1956-1987, ESRP-PPU, Barcelona.
CAMARA, D.,  GRANDE, I.,  KOTLER, Ph. Dirección de Marketing. Madrid. Prentice Hall (Últ.Ed.).
CASSANY, D. (1997): La cuina de l’escriptura, EMPÚRIES, Barcelona. 6a. Ed.
CASSANY, D. (1998): Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, EMPÚRIES, Barcelona. 7a. Ed.
Cómo redactar. Manual de expresión escrita, (1997), LAROUSSE, Barcelona.
GOTTESMAN, D. & MAURO, B. (2001): Técnicas para hablar en público. Utilizando las estrategias de los actores, Barcelona, Urano
GRUNIG, J. -HUNT,  T. Dirección de Relaciones Públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2000.
HERREROS, M. La publicitat: fonaments de la comunicació publicitària. Barcelona: Pòrtic, 1996.
HIMSTREET, W. C.; BATY, W.M. (2000): Guía para la redacción de cartas e informes en la cartera, DEUSTO, Bilbao.
MARTIN, G.W.(1992): Cómo comunicar mejor por escrito, DEUSTO, Bilbao.
MONTOLÍO, E. (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica, 3 vols., Barcelona, Ariel.
MOSS, Danny (Ed.) (1995): Las relaciones públicas en la práctica: libro de experiencias, ESRP-PPU, Barcelona.
NOGUERO, A.: La función social de las Relaciones Públicas. Historia, teoría y marco legal. Barcelona: ESRP-PPU, 1995.
NOGUERO, A.; y XIFRA, J. (Eds.)(1990): Premios Yunque de Plata 1987, ESRP-PPU, Barcelona.
PEASE, A. (1988): El lenguaje del cuerpo. Cómo leer el pensamiento de los demás a través de sus gestos, Barcelona, Paidós.
PERELMAN, C. y OLBRECHTS-TYTECA, L. (1989): Tratado de la argumentación, Madrid, Gredos.
REARDON, K. (1983): La persuasión en la comunicación, Barcelona, Paidós.
REYES, G. (1995): El abecé de la pragmática, Madrid, Arco/Libros.
TANNEN, D. (1991): ¡Yo no quise decir eso! Cómo la manera de hablar facilita o dificulta nuestra relación con los demás, Barcelona, Paidós.
TRIGO ARANDA, V. (2002): Escribir y presentar trabajos en clase, PRENTICE HALL, Madrid.
WALKER, Melissa (1997): Cómo escribir trabajos de investigación, GEDISA, Editorial, Barcelona.
WILCOX, D. L. – CAMERON, G. T. – XIFRA, J.: Relaciones Públicas. Estrategias y Tácticas. 8a Ed. Madrid, Pearson 2006.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

“Fitxes Conferència”: Es lliurarà en un document final en format paper en la data programada de l’examen.
És imprescindible per aprovar el treball que presenti una portada completa, índex i paginació, així com la fitxa de totes i cada una de les conferències.
És obligatori seguir el format específic que la docent facilitarà.

Es presentarà en paper i en la data establerta, un currículum i una candidatura de pràctiques adreçada a una empresa concreta.
La docent comentarà col·lectivament els treballs  i els estudiants hauran d’introduir millores que presentaran novament (afegint el primer document elaborat en el mateix arxiu), via moodle en la data establerta. 

Prova programada dins el calendari oficial del centre. Constarà de diverses preguntes breus sobre publicitat i relacions públiques, algunes relacionades amb les conferències, la recensió, i/o el currículum.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Prova programada dins el calendari oficial del centre constarà de diverses preguntes breus. Es pot incloure alguna sobre la recensió.