Tema 1.- Antecedents històrics de la marca. La identitat de la marca. Els diferents elements de la identitat verbal.
Tema 2.- Problemes en la creació de noms de marca. Conseqüències de l’elecció d’un mal nom.
Tema 3.- Recollida i anàlisi de la informació: el briefing de naming.
Tema 4.- La conceptualització: el concept board i l’estratègia creativa.
Tema 5.- Tipus de noms de marca. Avantatges i inconvenients.
Tema 6.- Processos i tècniques de creació de noms de marca.
Tema 7.- Els criteris de selecció de noms i la validació lingüística i jurídica.

Els tallers tenen un caràcter eminentment pràctic.
Adreceu-vos a l’apartat “AVALUACIÓ” per fer constar el detall de cada una de les activitats formatives.

AAKER, David. Construir marcas poderosas. Barcelona: Ediciones Gestión 2000, 1996.
AAKER, David; JOACHIMSTHALER, Eric. Liderazgo de marca. Bilbao: Ediciones Deusto, 2001.
BARRETT, Fred. Names that sell. How to create great names for your company, product or service. Portland: Alder Press, 1995.
BESSIS, Muriel; BESSIS, Pierre. Name appeal. Créez des noms qui marquent. Paris: Éditons Village Mondial / Pearson Education, 2001.
BLAKE, George Borroughs; BLAKE-BOHNÉ, Nancy. Crafting the perfect name. The art and science of naming a company or product. Chicago: Probus Publishing Company, 1991.
BOTTON, Marcel; CEGARRA, Jean-Jack. Le nom de marque. Création et stratégies de marque. Paris: McGraw-Hill, 1990. (La Communication: Nouveaux concepts. Nouvelles idées).
CHARMASSON, Henri. The name’s the game. How to name a company or product. Homewood: Dow Jones-Irwin, 1988.
GRUNOW-JANNIN, Marion; BOTTON, Marcel. Créer et protéger ses marques. Paris: Lamy/Les Échos, 1992. (Agir en connaissance de cause).
JAVED, Naseem. Naming for power. Creating successful names for the business world. Mississauga: Linkbridge Publishing, 1995.
MARTÍN, Enrique. Cómo crear marcas poderosas a través del naming. Alicante: Ibidem Consulting, 2002.
OLAMENDI Gabriel. Marcas y nombres. Casi todas las técnicas y trucos para crear marcas de éxito con nombres inolvidables. Bilbao: Gabriel Olamendi, 2000.
PERRY, Alycia. Before the brand: creating the unique DNA of an enduring brand identity. New York: McGraw-Hill, 2003.
TAYLOR, Neil. The name of the beast. The perilous process of naming brands, products and companies. London: Marshall Cavendish Business, 2007.
VAN HOOREBEECK, Claude. La nomination. Mots, marques, appellations: leurs origines et comment les créer. Ottignies: Éditions Quorum, 1997.
WILLIAMS, Phillip G. Naming your business and its products and services: How to create effective trade names, trademarks, and service marks to attract customers, protect your goodwill and reputation and stay out of court. Oak Park: The P. Gaines Co., 1991.

• L’avaluació del taller s’ha de contemplar com a Avaluació Continuada i s’ha de resoldre dins el període lectiu.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar el taller és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre.
• El format dels tallers no contempla Avaluació Única ni Reavaluació.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

Atès la naturalesa pràctica dels tallers, de manera excepcional, aquest format pedagògic no contempla la reavaluació.

És obligatori l’assistència del 80% de les sessions amb participació activa.

Elaborar un briefing. Consisteix en la recollida de la informació necessària per elaborar la fase de conceptualització del treball.

Consisteix en l’elaboració de l’estratègia d’un projecte de naming.

Consisteix en la creació i selecció dels noms, aplicant criteris exposats a classe.

Presentació oral del document.

Prova escrita sobre els coneixements teòrics desenvolupats a les classes magistrals en un qüestionari de 10 preguntes obertes. 

L’organització de l’assignatura parteix de la divisió en dos blocs temàtics: un corresponent als fonaments de la sociologia com a ciència social i mètode d’anàlisi i interpretació de la realitat social; i l’altre associat a la dinàmica de les institucions socials bàsiques, i a com aquesta dinàmica ha quedat afectada pels canvis socials esdevinguts en el pas de la societat tradicional a la societat moderna, així com també en les recents transformacions de l’anomenada postmodernitat i a nivell mundial amb la globalització.

La metodologia a seguir en les classes, pel que fa al primer bloc, és expositiva teòrica, i expositiva de casos pràctics i exemples, alguns d’ells convertits en exercicis pràctics individuals o col·lectius, on els estudiants han de desenvolupar la capacitat interpretativa que cal suposar que hauran adquirit a partir de l’assimilació dels fonaments sociològics.

La metodologia relativa al segon bloc també consta de sessions (o parts d’elles) expositives teòriques, i també d’exposició d’exemples, tot i que ara més vinculats a comentaris de textos actuals o relativament recents (notícies, articles, fragments de pel·lícules, de novel·les, etc.) on es vegin reflectides les dinàmiques i les conseqüències de les transformacions socials que són objecte d’estudi en aquesta segona part de l’assignatura. Un cop més, alguns d’aquests exemples poden donar lloc a exercicis pràctics d’interpretació dels mateixos, per tal de poder posar en pràctica els coneixements adquirits i desenvolupar tant la capacitat de lectura crítica com el potencial interpretatiu i de relació envers els fenòmens socials.

A banda de la interacció amb l’alumnat generada a partir de l’anàlisi conjunta dels exemples i casos, i dels exercicis individuals i col·lectius d’aplicació pràctica dels coneixements, hi haurà també proves escrites teòrico-pràctiques de coneixements, de caràcter memorístic i relacional sobre el temari de l’assignatura. La qualificació final surt d’una combinació ponderada dels diversos exercicis i proves.

Tema 1. La perspectiva sociològica.
Tema 2. Cultura i societat.
Tema 3. El comportament social.
Tema 4. L’estratificació social.

Tema 5. De la Societat Tradicional a la Modernitat.
Tema 6. Crisi de la Modernitat i Postmodernitat.

Bauman, Z. (2001): La sociedad individualizada. Madrid, Cátedra.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2003): La individualización. Barcelona, Paidós.
Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2003): La reinvención de la familia. Barcelona, Paidós.
Giddens, A. (2002): Sociología. Madrid, Alianza.
Giddens, A. (2007): La transformación de la intimidad. Madrid, Alianza.
Lipovetsky, G. (1992): El crepúsculo del deber. Barcelona, Anagrama.
Macionis, J.; Plummer, K. (2000): Sociología. Madrid, Prentice-Hall.
Ritzer, G. (2001): Teoría sociológica clásica y contemporánea. Madrid, McGraw-Hill. Vols. I i II.
Sennett, R. (2000): La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.
Taibo, C. (2002): Cien preguntas sobre el nuevo desorden. Madrid.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

Realització d’exercicis teòrics i/o pràctics, alguns individuals i d’altres grupals on caldrà demostrar i/o aplicar els coneixements de la matèria per part de l’alumnat. Aquests exercicis poden haver de realitzar-se a classe o fora d’ella. Cada exercici serà avaluat de 0 a 10 punts, i poden tenir un pes específic diferent. Un exercici no presentat serà avaluat amb 0 punts sobre 10. El promig de tots els exercicis constituirà la nota final de les activitats d'aplicació.

Realització a final de curs d’un examen teòric individual per escrit, sobre el temari de l’assignatura, avaluat entre 0 i 10 punts.

La puntuació de l'assignatura és el resultat de fer la mitjana entre la nota final de les activitats d'aplicació i la nota d’examen.
Per tal de poder fer mitjana amb la nota d’examen, la nota de les activitats d'aplicació haurà de ser igual o superior a 4 sobre 10. En cas contrari, l’assignatura quedarà suspesa amb la nota obtinguda en les activitats d'aplicació.
Per tal de poder fer mitjana amb la nota de les activitats d'aplicació, la nota d’examen haurà de ser igual o superior a 4 sobre 10. En cas contrari, l’assignatura quedarà suspesa amb la nota obtinguda en l’examen.
Quan tant la nota d'examen com la nota d'activitats d'aplicació sigui inferior a 4 sobre 10, la nota final de l'assignatura serà la mitjana entre ambdues notes.
La incorrecció d’estil en aspectes ortogràfics, sintàctics i/o semàntics podrà ser penalitzada en la puntuació de la prova o exercici de què es tracti.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.