Tema 1. Com estructurem i planifiquem el temps.
Els conceptes de temps segons: popular; científics i fàctiques.
Divisió del temps socials: les tipologies al voltant del treball i l’oci.
Registres d’us i consum del temps.
Models de planificació del temps.

Tema 2. Fragmentació del temps i unitat de la persona.
Processos de compensació, complementarietat i desplaçament.
Processos d’identitat personal i social.
Negociació del temps personal i social.

Tema 3. Actituds en relació a l'ús del temps i estratègies per a millorar la gestió del temps.
Exploració de dificultats en l’ús i gestió del temps.
Controls personals i socials: els lladres de temps i l’autodirecció del temps.
Peticions de consum del temps:
Gestió de reunions.
L’ús d’instruments per a la millora de la gestió del temps.
Estratègies de planificació i organització del temps: el sí, el no, la delegació i la planificació.

Tema 4. Intervenció psicosocial en els usos del temps.
El temps i les addiccions (treball, oci, xarxes socials), pla d’acció i formació per al benestar personal i social.
El fenomen de la postergació i el domini de certes perspectives temporals
El temps i el context sociocultural: Polítiques d’igualtat d’oportunitats, polítiques de conciliació i polítiques de temps.

Els tallers tenen un caràcter eminentment pràctic.
Adreceu-vos a l’apartat “AVALUACIÓ” per fer constar el detall de cada una de les activitats formatives.

Bryant, F. B. i Veroff, J. Savoring. A new model of positive experience. Mahwah, NJ: LEA, 2007.

Clariana, M. "Personalidad, Procrastinación y Conducta Deshonesta en alumnado de Distintos Grados Universitarios". Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 2013, núm. 11, vol. 2, p. 451-472.
Durán, M.A. El valor del tiempo. Madrid: Espasa-Calpe, 2006.
Duran, M.A. i Rogero, J. La investigación sobre el uso del tiempo. Madrid: CIS, 2009.
Neulinger, J. What am I doing? Nueva York: The Leisure Institute, 1986.
Schnabel, U. Ocio. La felicidad de no hacer nada. Barcelona: Plataforma, 2011.

Stolarski, M., Wiberg, B. i Osin, E. "Assessing Temporal Harmony: The Issue of a Balanced Time Perspective". En: Stolarski, M., Fieulaine, N. i Beek, W.V. (Eds.). Time perspective theory: Review, Research and Application. New York: Springer, 2015, p. 57-71.
Torns et al. "El temps de treball i el benestar quotidiá". Arxius, 2011, núm. 24, pág. 35-46.
Torns, T. i Miguélez F. (coords.). El Temps de treball: Balanç d’actuacions a la Unió Europea. Barcelona: Consell Econòmic i Social de Barcelona-Regiduria dels Nous Usos Socials del Temps, 2006.

Zimbardo, P. La paradoja del tiempo. Madrid: Paidós, 2009.

• L’avaluació del taller s’ha de contemplar com a Avaluació Continuada i s’ha de resoldre dins el període lectiu.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar el taller és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• L’assistència a classe és recomanable sempre.
• El format dels tallers no contempla Avaluació Única ni Reavaluació.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

Assistència i participació activa de l'estudiant com a mínim del 80% de les sessions.

La no assistència a una o més sessions, o la no participació en més d’una activitat comporta abandonar el taller i no ser avaluat.

Exposició d’idees i coneixements a partir de les lectures indicades pel professorat, els continguts treballats a classe i valoració crítica dels autorregistres dels usos del temps.

Presentació a classe d’un projecte d’optimització gestió del temps personal o social.

L’assignatura combinarà l’exposició dels continguts que integren el programa per part del professor de forma oral, seguint la metodologia de la classe magistral, amb l’elaboració d’exercicis pràctics i treballs per part de l’estudiant.
Igualment, es facilitaran materials i textos complementaris del temes teòrics, a través de l’aula virtual (Moodle), que formaran part de l’avaluació de l’assignatura. L’assignatura inclourà la realització de sessions intensives i d’activitats de caràcter virtual.

PROGRAMACIÓ ESPECIAL:

El dimarts 20 i el dimecres 21 de setembre de 2016, aquesta assignatura s’impartirà en format intensiu:

Torn matí: 9,10 hores.
Torn tarda: 15,30 hores.

La resta de sessions presencials es duran a terme del 15 de setembre al 15 de desembre de 2016.

Torn matí: de 10,20 a 13,40 hores.
Torn tarda: de 15,30 a 18,30 hores.

Es programarà una sessió de docència online de caràcter virtual amb assistència obligatòria el dia 19 de desembre de 2016.

Tema 1. Introducció al sistema comunicatiu.
1.1 Els conceptes “d’estructura” i “sistema”.
1.2 El sistema comunicatiu: característiques inicials. 
1.3 Àmbits d’activitat i agents del sistema comunicatiu.
Tema 2. Les teories per estudiar el sistema comunicatiu.
2.1 El fenomen de la globalització: expansió i interconnexió. 
2.2 Vincles entre la globalització econòmica i la globalització comunicativa.
2.3 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu I: la teoria del imperialisme cultural .
2.4 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu II: l’economia de la comunicació (media economics).
2.5 Models d’estudi de l’estructura del sistema comunicatiu III: l’economia política de la comunicació.
2.6 Dimensions del sistema audiovisual: tecnologia, economia i política.

Tema 3. L’impacte de la tecnologia en el sistema comunicatiu.
3.1 La importància de las telecomunicacions i la seva evolució històrica.
3.2 El procés de digitalizació i el sistema comunicatiu.
3.3 Reptes tecnològics: convergència i interactivitat.
3.4 Agents tecnològics del sistema comunicatiu: els operadors de telecomunicacions. 
Tema 4. La Societat de la Informació i el sistema comunicatiu.
4.1 La societat-xarxa: la revolució de la galàxia Internet.
4.2 Las característiques de la Societat de la Informació.
4.3 La fractura digital (digital divide).
4.4 Les xarxes socials.
4.5 Espanya davant la Societat de la Informació.
Tema 5. La dimensió econòmica del sistema comunicatiu.
5.1 La importància de la economia en el sistema comunicatiu.
5.2 El paper de la publicitat. 
5.3 La mercantilització de la comunicació.
5.4 Las indústries culturals i les indústries creatives.
5.5 Característiques econòmiques del sistema comunicatiu.
5.6 Tendències actuals i escenari d’actuació dels agents del sistema comunicatiu des de l’òptica econòmica.
Tema 6. Els grups de comunicació.
6.1 La concentració empresarial: els “amos” de la comunicació.
6.2 Característiques bàsiques dels grups de comunicació.
6.3 Principals grups de comunicació en l’escenari mundial, europeu, llatinoamericà i espanyol.
6.4 Estratègies i dinàmiques d’actuació dels grups de comunicació.
Tema 7. La dimensió política del sistema comunicatiu.
7.1 La doble vesant: la comunicació política i les polítiques de comunicació.
7.2 Una esfera pública dual: las relaciones entre la comunicació i la política.
7.3 El control polític del sistema comunicatiu: clientelisme i instrumentalització.
7.4 El sistema comunicatiu i la cultura política dels ciutadans: mobilització o malestar mediàtic?.
Tema 8. La intervenció pública sobre el sistema comunicatiu: les polítiques de Comunicació.
8.1 Concepte i orígens de les polítiques de comunicació. 
8.3 Models de sistemes comunicatius.
8.4 La regulació del sistema comunicatiu.
8.5 Polítiques públiques de foment i suport a la comunicació.
8.6 Els consells audiovisuals.

Albarran, A. The Media Economy. New York: Routledge, 2010.
Bustamante, E. Industrias creativas. Barcelona: Gedisa, 2011.
Casero, A. La construcción mediática de las crisis políticas. Madrid: Fragua, 2008.
Castells, M. Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009.
Flichy, P. Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.
Hallin, D. i Mancini, P. Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Hacer, 2007.
Herrero, J. C. (coord.). Materiales para la innovación en Estructura de la Comunicación. Madrid: Universitas, 2010.
Jones, D. E. “Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social”. Sphera Publica, 2005, núm. 5, p. 19-40.
Mosco, V. La Economía política de la comunicación: reformulación y renovación. Barcelona: Bosch, 2009.
Reig, R. Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona: Gedisa, 2011.
Trejo, R. Viviendo en el Aleph. La Sociedad de la Información y sus laberintos. Barcelona: Gedisa, 2006.
Zallo, R. Estructuras de la comunicación y de la cultura: políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa, 2011.

• Albarran, A. The Media Economy. New York: Routledge, 2010.
  Bustamante, E. Industrias creativas. Barcelona: Gedisa, 2011.
  Casero, A. La construcción mediática de las crisis políticas. Madrid: Fragua, 2008.
  Castells, M. Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009.
  Flichy, P. Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.
  Hallin, D. i Mancini, P. Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Hacer, 2007.
  Herrero, J. C. (coord.). Materiales para la innovación en Estructura de la Comunicación. Madrid: Universitas, 2010.
  Jones, D. E. “Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social”. Sphera Publica, 2005, núm. 5, p. 19-40.
  Mosco, V. La Economía política de la comunicación: reformulación y renovación. Barcelona: Bosch, 2009.
  Reig, R. Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona: Gedisa, 2011.
  Trejo, R. Viviendo en el Aleph. La Sociedad de la Información y sus laberintos. Barcelona: Gedisa, 2006.
  Zallo, R. Estructuras de la comunicación y de la cultura: políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa, 2011.

• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.

Activitats d'aplicació:

Carpeta premsa

Carpeta de premsa: integrada per les noticies d’actualitat sobre la matèria de l’assignatura.
Temps orientatiu: 1 hora
Fonts d’informació: consulta dels principals diaris d’informació general (El País, El Mundo, La Vanguardia...)

Col·loquis, orientats i dirigits pels professorat, sobre diferents aspectes relacionats amb l’estructura i dinàmiques del sistema comunicatiu.
Temps orientatiu: 2 hores.
Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura.

Carpeta de premsa: integrada per les noticies d’actualitat de la matèria de l’assignatura.
Temps orientatiu: 2:30 hores.
Fonts d’informació: : consulta dels principals diaris d’informació general (El País, El Mundo, La Vanguardia...) diaris d’informació econòmica (Expansión, Cinco días) i portals d’internet especialitzats.

Col·loquis, orientats i dirigits pels professorat, sobre diferents aspectes relacionats amb l’estructura i dinàmiques del sistema comunicatiu.
Temps orientatiu: 7:30 hores
Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura.

Treball acadèmic en equip d'anàlisi de les característiques, història, recursos i actius d'un grup de comunicació.
Temps orientatiu: 1:00 hora.
Fonts d'informació: webs dels grups de comunicació i portals d'internet especialitzats.

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. Durant el curs es realitzaran 2 exercicis parcials amb el següent contingut:
- Examen parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Examen parcial 2: temes 5, 6, 7 i 8
Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.
Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada). L’elecció de la franja dependrà exclusivament del professorat i aquesta podrà programar-se en dissabte si fóra necessari.

La reavaluació es durà a terme mitjançant el procediment de l’examen teòric. Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. L'alumnat s'haurà de presentar de l'exercici o exercicis parcials no superats amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5, 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindrà un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Realització d’un treball acadèmic d’anàlisi i reflexió crítica sobre una de les temàtiques vinculades als temes de debat de l’assignatura.
Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura.

Treball acadèmic en equip d’anàlisi de les característiques, història, recursos i actius d’un grup de comunicació.

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 per fer mitjana.
Fonts d’informació: webs dels grups de comunicació i portals d’internet especialitzats.

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. Es realitzaran 2 exercicis parcials amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5, 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Els alumnes d'avaluació única només podran avaluar-se en la convocatòria oficial d'examen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Es durà a terme mitjançant la realització d’exercicis parcials tipus test a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura. L'alumnat s'haurà de reavaluar de l'exercici o exercicis parcials no superats amb el següent contingut:
- Exercici parcial 1: temes 1, 2, 3 i 4
- Exercici parcial 2: temes 5, 6, 7 i 8

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana.

Els alumnes d'avaluació única només podran avaluar-se en la convocatòria oficial d'examen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindrà un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).