L’assignatura s’estructura en dos blocs. El primer comprèn les bases psicosocials de la negociació i la presa de decisions —cognició social, atracció interpersonal, altruisme, conflicte, agressió—, tot incloent-hi els fonaments tècnics per a la intervenció en el àmbit de les organitzacions. El segon bloc considera els processos de negociació —amb les seves característiques i tipus (tot diferenciant-la de la mediació)— i els trets fonamentals de la presa de decisions en l’àmbit de les organitzacions.
En ambdós blocs de l’assignatura es fa referència a l’aplicació dels seus continguts a la Publicitat i a les RRPP.

Les sessions presencials de l’assignatura es desenvolupen a través d’activitats complementàries, les quals es poden combinar en una mateixa sessió.

1. La cognició social: dreceres i biaixos en el processament de la informació de l’entorn.
2. L’atracció interpersonal i l’altruisme: claus i tàctiques per afavorir relacions de signe positiu.
3. El conflicte i l’agressió: factors afavoridors i tècniques per al seus control i reducció.
4. Anàlisis i avaluacions de les bases psicològiques i socials de la negociació i la presa de decisions. Aplicacions a la publicitat i les RRPP.

1. La negociació: característiques bàsiques, tipus bàsics i efectivitat.
2. De la negociació a la mediació: semblances, i trets diferencials en intervenir un tercer.
3. La presa de decisions: tècniques de grup en l’àmbit de les organitzacions.
4. Anàlisis i intervencions en la negociació i la presa de decisions. Aplicacions a la publicitat i les RRPP.

Nota. El professorat farà afegits i/o precisions en relació amb les fonts d’informació al llarg del curs, segons les sensibilitats de l’alumnat posades de manifest en realitzar les activitats formatives.

Baron, R. A. i Byrne, D. E. Psicología social. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2005. ISBN 8420543322.
Boulton, R. “Recopilación de preguntas útiles para trabajar con grupos”. En: Schnitman, D. F. i Schnitman, J. (eds). Resolución de conflictos: Nuevos diseños, nuevos contextos. Buenos Aires: Granica, 2000, p. 315–330. ISBN 950-641-307-X.
Codina, N. “Recreación, auto-condicionamiento y tiempo libre: una perspectiva de negociación con uno mismo”. En: Mota Botello, G. A. (ed). La negociación en la psicología social: Nuevos campos, nuevos conceptos. Monterrey, NL: Cecyte, N.L.-CAEIP, 2011, p. 91–103. ISBN 9786077516392.
De Diego Vallejo, R. i Guillén Gestoso, C. Mediación: proceso, tácticas y técnicas. Madrid: Pirámide, 2010. ISBN 9788436824339.
Montero, M. “Prólogo”. En: Mota Botello, G.A. (ed). La negociación en la psicología social: Nuevos campos, nuevos conceptos. Monterrey, NL: CECYTE, N.L.-CAEIP, 2011, p. 5–14. ISBN 9786077516392.
Mota Botello, G. A. (ed). La negociación en la psicología social: Nuevos campos, nuevos conceptos. Monterrey, NL: CECYTE, N.L.-CAEIP, 2011. ISBN 9786077516392.
Munduate Jaca, L. i Medina Díaz, J. F. (eds). Gestión del conflicto, negociación y mediación. Madrid: Pirámide, 2005. ISBN 9788436819243.
Myers, D. G. Psicología Social. Madrid: McGraw-Hill, 2005. ISBN 9789701053980.
Thompson, L. i Loewenstein, J. “Mental Models of Negotiation: Descriptive, Prescriptive, and Paradigmatic Implications”. En: Hogg, M.A. i Cooper, J. (eds). The SAGE Handbook of Social Psychology. Londres: Sage, 2003, p. 494–511.

• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.

Realització de dues activitats al llarg del curs per a la contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Desenvolupament de situacions vinculades als continguts dels Blocs 1 i 2 i alhora a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Dos documents derivats de les sessions de treball, a ser lliurats en dates preestablertes pel professorat (anunciades com a mínim una setmana abans de la seva execució). Assimilació dels continguts i activitats duts a terme presencialment.

Prova escrita que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat. L’examen conté preguntes tipus test, amb continguts de caràcter teòric i pràctic. Les preguntes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33.

Prova que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat. L’examen conté preguntes amb continguts de caràcter teòric i pràctic i combina els formats de resposta oberta i també tipus test.
En les preguntes tipus test, les respostes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33.
En les preguntes tipus tema es demanarà a l’estudiant la contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Prova que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat. L’examen conté preguntes amb continguts de caràcter teòric i pràctic i combina els formats de resposta oberta i també tipus test.
En les preguntes tipus test, les respostes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33.
En les preguntes tipus tema es demanarà a l’estudiant la contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

Prova que avalua la matèria desenvolupada a les classes presencials i els materials preparats com a treball autònom de l’alumnat. L’examen conté preguntes amb continguts de caràcter teòric i pràctic i combina els formats de resposta oberta i també tipus test.
En les preguntes tipus test, les respostes correctes valen un punt, les incorrectes resten 0,33.
En les preguntes tipus tema es demanarà a l’estudiant la contextualització dels continguts teòrics en situacions afins a l’àmbit de la publicitat i les RRPP.

L’assignatura Tècniques d’Investigació Sociològica (TIS) està orientada a l’aplicació pràctica dels diferents mètodes i tècniques d’investigació sociològica al coneixement de la realitat social i dels processos socials directament relacionats amb l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.

L’assignatura està dividida en dos grans blocs:
I. Metodologia de la investigació sociològica.
II. La recollida d’informació quantitativa i qualitativa.
La metodologia de l’assignatura té com objectiu que l’alumne assoleixi un aprenentatge significatiu dels continguts és a dir, que sigui capaç d’utilitzar aquest coneixement en aspectes de la realitat en el que es desenvoluparà el seu treball professional.

La metodologia docent inclou:
1. Exposició dels diferents temes del programa.
2. Exercicis pràctics a l’aula.
3. Treballs grupals i individuals per aplicar i aprofundir en els continguts teòrics.
4. Estudi individual.

Tema 1. El mètode científic de recerca.
Tema 2. El procés i l’estratègia d’investigació: fases i etapes de la investigació.
Tema 3. Definició del problema de recerca.
Tema 4. La formulació de hipòtesis.
Tema 5. L’operativització dels conceptes.
Tema 6. La selecció de la mostra.

Tema 1. L’enquesta per qüestionari.
Tema 2. Els grups de discussió.
Tema 3. Tècniques d’observació.
Tema 4. Mesura d’actituds.
Tema 5. L’anàlisi de contingut.

Ander-Egg, E. Técnicas de investigación social. Buenos Aires: Lumen, 1995.
Babbie, E. Fundamentos de la investigación social. Barcelona: Thomson Learning, 2000.
Balcells, J. La investigación social. Barcelona: ESRP-PPU, 1994.
Batallé, B.V. Estadística aplicada a la psicología. Barcelona: Ediser, 1981.
Casas, F. Técnicas de Investigación Social: los indicadores sociales y psicosociales. Teoría y  práctica. Barcelona: PPU, 1989.
Cea d’Ancona, M.A. Metodología cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis, 2004.
Clemente Díaz, M. Psicología social: métodos y técnicas de investigación. Madrid: Eudema Universidad, 1992.
Del Rincón, D., Arnal, J., Latorre, A. i Sans, A. Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Dykinson, 1995.
Domínguez, M i Simó, M. Tècniques d’investigació social quantitaives. Barcelona: Edicions UB, 2003.
García Ferrando, M. Ibáñez, J. i Alvira, F. El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación social. Madrid: Alianza universidad, 2005.
Freixa, M.  et al. Análisis exploratorio de datos: nuevas técnicas estadísticas. Barcelona: PPU, 1992.
Hernández, Fernández y Baptista. Metodología de investigación. México: McGraw-Hill, 1994.
Pedret, R. et al. La investigación comercial como soporte del marketing. Bilbao: Deusto, 2000.
Quiry, R. i Campenhoudt, L.V. Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder, 1997.
Ruiz Olabuenaga, J.I,, Aristegui, I. i Melgosa, L. Cómo elaborar un proyecto de investigación. ICE, Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad de Deusto. Bilbao: Deusto, 1998.
Sierra Bravo, R. Técnicas de Investigación Social. Teoría y ejercicios. Madrid: Paraninfo, 1995.
Visauta, B. Técnicas de Investigación Social. Recogida de datos. Barcelona: PPU, 1989.
Wimmer, R.D. y Dominick, J.R. La investigación científica de los medios de comunicación. Barcelona: Bosch, 1996.
Zikmund, W.G. Investigación de mercados. Madrid: Prentice Hall, 1998.

• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.

L’assistència al 80% de les classes durant les exposicions orals dels treballs és requisit indispensable per a poder seguir l’avaluació continuada.

Els alumnes hauran d’exposar a classe un treball consistent en un cas pràctic, tot aplicant una de les tècniques de recollida de dades.
Es valorarà l’adequació del procediment aplicat, els conceptes utilitzats, el disseny escollit i l’anàlisi de les conclusions. Així mateix es tindrà en compte l’exposició oral del treball.

Resolució per part dels alumnes de preguntes i exercicis sobre temes i conceptes  explicats i treballats a classe amb anterioritat.
Es faran a classe en data anunciada per la professora.

Prova tipus test (amb quatre alternatives de resposta) sobre els principals conceptes teòrics de l’assignatura. Inclourà tot el contingut de la mateixa.