MAZZOLENI, G. y SCHULZ, W. “Mediatization” of polítics: A challenge for democracy?” Political Communication, 16(3), 1999.
MOSCO, V. La Economía política de la comunicación: reformulación y renovación. Barcelona: Bosch, 2009.
PANIAGUA, B. El sistema de la comunicación mediática. Valencia: Tirant Lo Blanch. 2006.
PICARD, R. G. Media Economics: Concepts and issues. SAGE Publications: Thousand Oaks, California, 1989.
QUIRÓS FERNÁNDEZ, F. Estructura internacional de la información. Madrid: Síntesis, 1998.
RABOY, M., BERNIER, I., SAUVAGEAU, F. y ATKINSON, D. Développement culturel et mondialisation de l'économie. Un enjeu démocratique. Québec: IQRC, 1994
REIG, R. Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona: Gedisa, 2011.
SALAVERRÍA, R. “Estructura de la convergencia”. En X. López y X. Pereira (eds.): Convergencia digital. Reconfiguración de los medios de comunicaicón en España. Universidad de Santiago de Compostela, 2010.
SAMPEDRO, J. L.: MARTÍNEZ CORTIÑA, R. Teoría básica y estructura mundial. Barcelona: Ariel, 1969.
SERRANO, P. Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles. Barcelona: Foca, 2010.
SERVAES, J. Communication for development: One world, multiple cultures. Creskill, Nueva Jersey: Hampton, 1999.
SERVAES, J. Libertad cultural, globalización cultural y acción participativa. Diálogos de la Comunicación, nº82, 2010.
TORRES, J. Economía de la comunicación de masas, Madrid: Zero, 1985.
TREJO, R. Viviendo en el Aleph. La sociedad de la información y sus laberintos. Barcelona: Gedisa, 2006.
UNCETA, K. “Globalización y desarrollo humano”. Universidad de Huelva, 1999.
ZALLO, R. “La economía de la cultura (y de la comunicación) como objeto de estudio”. Zer, nº22, 2007.
ZALLO, R. Estructuras de la comunicación y de la cultura: políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa, 2011.

• Consulteu el calendari de tancament d'avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
• Es valorarà la correcció gramatical i ortogràfica, l'estil i l'adequació del missatge. Els estudiants podran realitzar les activitats en català o castellà, sense errades ni barbarismes.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l'Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• L'esment de matrícula d'honor serà atorgada a partir del 10 i, seguint la normativa, no podrà excedir del 5% dels alumnes matriculats a l'assignatura.

Els alumnes resoldran per grups una sèrie d’exercicis analítics sobre les dimensions del sistema comunicatiu. La assistència es obligatòria a aquestes sessions. En cas de no poder assistir, la nota a l’exercici en qüestió serà NP (0).

Temps orientatiu: 5 hores per bloc.

Fonts d’informació: consulta dels principals diaris d’informació general (El País, El Mundo, La Vanguardia...) i mitjans d'informació especialitzada en el sector de la comunicació.

Activitats d'aplicació

Teoria

40 preguntes tipus test dels temes 1, 2, 3 i 4 (quatre possibles respostes a cada pregunta i només una serà vàlida).

Per realitzar cada exercici, els alumnes tindran un temps limitat (fora del qual es considerarà la prova com a no superada).

40 preguntes tipus test dels temes 5, 6, 7 i 8 (quatre possibles respostes a cada pregunta i només una serà vàlida).

Per realitzar cada exercici, els alumnes tindran un temps limitat (fora del qual es considerarà la prova com a no superada).

40 preguntes tipus test de tot el temari.

Per realitzar cada exercici, els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

L’elecció de la franja dependrà exclusivament del professorat i aquesta podrà programar-se en dissabte si fóra necessari.

Reavaluació de l'avaluació continuada.

La nota final màxima serà un 5.

La reavaluació es durà a terme mitjançant el procediment de l’examen teòric. Es durà a terme mitjançant la realització de 40 preguntes tipus test sobre la totalitat del temari (quatre possibles respostes a cada pregunta i només una serà vàlida), a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Realització d’un treball acadèmic sobre l'estructura del sistema comunicatiu d'un país llatinoamericà:

- Anàlisi de les dimensions tecnològica, econòmica, empresarial i política.

- Influència de la globalització.

- Reflexió sobre les conclusions.

Caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cada exercici per fer mitjana. Fonts d’informació: dossier de lectures preparat pel professorat de l’assignatura; consulta de diaris digitals, webs dels grups de comunicació, portals d'internet especialitzats i bibliografia especialitzada.

Es durà a terme mitjançant la realització de 40 preguntes tipus test sobre la totalitat del temari, a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura.

Els alumnes d'avaluació única només podran avaluar-se en la convocatòria oficial d'examen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Reavaluació de l'avaluació única.

La nota final màxima serà un 5.

Es durà a terme mitjançant la realització de 40 preguntes tipus test sobre la totalitat del temari, a través de la plataforma informàtica Moodle de l’assignatura.

Els alumnes d'avaluació única només podran avaluar-se en la convocatòria oficial d'examen.

Per realitzar cada exercici els alumnes tindran un temps limitat i una franja horària establerta (fora de la qual es considerarà la prova com a no superada).

Assignatura en fase d’extinció. Atès l’escàs nombre d’alumnes, la docència s’impartirà en tutories programades.

L’assignatura s’organitza en dos blocs docents d’estructura similar. Tots ells s’obren amb una sessió de contrast d’expectatives en la que es fixen els objectius del bloc i es planifiquen les activitats a realitzar. Cada bloc es tanca amb una doble sessió de treball: per una banda, la compilació de la Carpeta d’ aprenentatge en la que es reuneixen i s’avaluen els materials del bloc individualment, i per l'altra banda, la realització d’un Seminari destinat a resoldre dubtes en dinàmica de aprenentatge cooperatiu. Les sessions presencials de cada bloc s'estructuren en classes magistrals i activitats d’aplicació a l'aula i poden incloure col·loquis o conferències segons els continguts treballats. L’alumnat treballarà a partir de l’anàlisi de textos escrits i exposicions orals de caràcter teòric, així com de casos pràctics en els que serà necessari demostrar capacitat de comprensió i síntesi.

Tema 3: La influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública. Evolució de la teoria dels efectes i context històric
3.1. Model dels efectes directes. Comunicació propagandística.
3.2. Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
3.3. Model dels efectes poderosos sota condicions limitades.

Tema 4: La influència dels actors polítics en el procés de formació de l’opinió pública. Relació entre opinió pública i poder
4.1. Funcions i processos de formació de l’opinió pública.
4.2. Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris.
4.3. Actors del procés de l’opinió pública: classe política, mitjans de comunicació, grups de pressió i societat civil.
4.4. Opinió pública i poder. Legitimació de l’ordre social i possibilitats de ruptura.
4.5. Conflictes contemporanis. Xarxes socials, llibertat d’expressió i correcció política.

Tema 5: El camp demoscòpic: anàlisi i influència en el procés de formació de l'opinió pública

5.1. La medició de l'opinió pública a través d'enquestes. Limitacions i alternatives.

5.2. Tractament periodístic de les enquestes.

5.3. Repercussions socials i utilització política de resultats.

• Consulteu el calendari de tancament d'avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l'activitat i pot suposar suspendre l'assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola. S’aplicaran programes de prevenció de plagi i en el cas que es detectés aquesta infracció, en un 20% o més del material, la qualificació final serà zero.
• Es valorarà la correcció gramatical i ortogràfica, l'estil i l'adequació del missatge. Els estudiants podran realitzar les activitats en català o castellà, sense errades ni barbarismes.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l'Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• L'esment de matrícula d'honor serà atorgada a partir del 10 i, seguint la normativa, no podrà excedir del 5% dels alumnes matriculats a l'assignatura.

L’examen, de caràcter teòric-pràctic, comprèn preguntes de tipus conceptual i de tipus comprensiu i/o analític. Excepcionalment es podrà realitzar oralment.

Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura. Això inclou totes les activitats d’avaluació i formatives realitzades a l’aula o fora de l’aula a partir de les lectures i els textos audiovisuals recomanats al llarg del curs.

S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòric-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova.

L’examen, de caràcter teòric-pràctic, comprèn preguntes de tipus conceptual i de tipus comprensiu i/o analític. Excepcionalment es podrà realitzar oralment.

Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura. Això inclou totes les activitats d’avaluació i formatives realitzades a l’aula o fora de l’aula a partir de les lectures i els textos audiovisuals recomanats al llarg del curs.

S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòric-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova.

L’examen, de caràcter teòric-pràctic, comprèn preguntes de tipus conceptual i de tipus comprensiu i/o analític. Excepcionalment es podrà realitzar oralment.

Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura. Això inclou totes les activitats d’avaluació i formatives realitzades a l’aula o fora de l’aula a partir de les lectures i els textos audiovisuals recomanats al llarg del curs.

S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòric-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova.