L’assignatura s’organitza en dos blocs docents d’estructura similar. Tots ells s’obren amb una sessió de contrast d’expectatives en la que es fixen els objectius del bloc i es planifiquen les activitats a realitzar. Cada bloc es tanca amb una doble sessió de treball: per una banda, la compilació de la Carpeta d’ aprenentatge en la que es reuneixen i s’avaluen els materials del bloc individualment, i per una altra banda, la realització d’un Seminari destinat a resoldre dubtes en dinàmica de aprenentatge cooperatiu.

Les sessions presencials de cada bloc s'estructuren en classes magistrals i activitats d’aplicació a l'aula i poden incloure col·loquis o conferències segons els continguts treballats.
L’alumnat treballarà a partir de l’anàlisi de textos escrits i exposicions orals de caràcter teòric, així com de casos pràctics en els que serà necessari demostrar capacitat d’observació i reflexió.

Tema 1. Definició i característiques de l'opinió pública
1.1. Dificultats de conceptualització. Anàlisi crítica i classificació a partir dels elements constitutius.
1.2. Proposta de definició operativa.
1.3. Característiques de l'opinió pública.
Tema 2. Conceptes bàsics de l’opinió pública.
2.1. Opinions i actituds, creences i valors. Individu i grup.
2.2. Perspectives d’estudi de les opinions col·lectives.
2.3. Espai públic, públics i altres col·lectius.
Tema 3. Recorregut històric del concepte d’opinió.
3.1. Evolució de l’espai públic i transformacions polítics-socials: del Món Clàssic a les Declaracions de Drets.
Tema 4. Aproximació teòrica a l’estudi de l’opinió pública.
4.1. La tradició clàssica.
4.2. La tradició empírica.

Tema 5. Funcions i processos de formació de l'opinió pública.
5.1. Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris.
5.2. Actors del procés de formació de l’opinió pública: classe política, mitjans de comunicació, grups de pressió, societat civil.
5.3. Models de relació entre poder polític i mitjans de comunicació. Democràcia deliberativa.
Tema 6. La influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública.
Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans.
6.1. Teories de l’impacte directe. Comunicació propagandística.
6.2. Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
6.3. Efectes poderosos sota condicions limitades. Tematització. Espiral del silenci. Agenda, priming i framing.
Tema 7. La influència dels actors polítics en el procés de formació de l’opinió pública.
Comunicació política: redefinir la percepció de l’espai públic i la participació democràtica.
7.1. Comunicació política. Definició i components
7.2. Democràcia mediàtica. Campanyes electorals i comunicació institucional.
7.3. La mediació de les imatges polítiques i les noves tecnologies.
Tema 8. El camp demoscòpic: anàlisi i influència en el procés de formació de l'opinió pública.
8.1. La medició de l'opinió pública a través d'enquestes.
8.1.1 Limitacions i alternatives.
8.1.2 Principals fonts estadístiques. Estudis d'opinió rellevants.
8.2. Tractament periodístic de les enquestes.
8.3. Repercussions socials i utilització política de resultats.

Aira, Toni. Màrqueting polític: l'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube. Barcelona: Trípodos, 2008.
Arendt, Hannah. La condición humana. Barcelona: Paidós, 1993.
Arendt, Hannah. La promesa de la política. Barcelona: Planeta, 2005.
Asociación Española de Estudios de Mercado, Marketing y Opinión (AEDEMO). Códigos y guías de ESOMAR y normas aplicables a la investigación de mercados. Barcelona: AEDEMO, 2000.
Berrio, Jordi. La comunicació en democràcia: una visió sobre l'opinió pública. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.
Berganza, María Rosa i Ruiz San Román, José Antonio (coords.). Investigar en Comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en Comunicación. Madrid: McGraw-Hill, 2005.
Berger, Peter i Luckmann, Thomas. La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu, 1986.
Bourdieu, Pierre. “La opinión pública no existe”. Cuestiones de Sociología, 2000, núm. 166, p. 220-232 .
Canel, María José. Comunicación política. Una guía práctica para su estudio y práctica. Madrid: Tecnos, 2006.
Cottle, Sean (ed.). News, Public Relations and Power. London: Sage, 2003.
Crespi, Irving. El proceso de opinión pública. Cómo habla la gente. Barcelona: Editorial Ariel, 2000.
D'Adamo, Orlando, García Beaudoux, V. i Freidenberg, F. Medios de comunicación y opinión pública. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, SAU, 2007.
Escudero, Lucrecia, García-Rubio, Claudia. (coord.). Democracias de opinión. Medios y comunicación política. Madrid: La Crujía, 2007.
Grossi, Giorgio. La opinión pública. Teoría del campo demoscópico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Colección Monografías, 2007.
Habermas, Jürgen. Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructura de la vida pública. Madrid: Editorial Gustavo Gili, 2007.
Hallin, David i Mancini, Paolo. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Ed. Hacer, 2008.
Igartua, Juan José i Humanes, María Luisa. Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Editorial Síntesis, 2004.
Lippmann, Walter. La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre, 2003.
Monzón, Cándido. Opinión pública, comunicación y política. La formación del espacio pública. Madrid: Editorial Tecnos, 2006.
McCombs, Maxwell. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós, 2006.
Moragas, Manuel de (ed.). Sociología de la comunicación de masas, 5 tomos. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
Muñoz-Alonso, Alejandro, Monzón, Cándido, Rospir, Juan Ignacio i Dader, Jose Luis. Opinión pública y comunicación política. Madrid: EUDEMA, 1992.
Muñoz-Alonso, Alejandro i Rospir, Juan Ignacio (eds.). Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona: Editorial Ariel, 1999.
Noelle-Neumann, Elizabeth. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Editorial Paidós, 2003.
Price, Vincent. Opinión pública. Esfera pública y comunicación. Barcelona: Paidós, 1994.
Rey Lennon, Federico i Piscitelli Murphy, Alejandro P. Pequeño manual de encuestas de opinión pública. Buenos Aires/Madrid: La Crujía, 2004.
Ruiz San Román, Jose Antonio. Introducción a la tradición clásica de la opinión pública. Madrid: Editorial Tecnos, 1997.
Sádaba, Teresa. Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama, 2006.
Sampedro, Víctor. Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Ediciones Istmo. Colección Ciencia Política, 2000.

• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.

Consisteix en una sèrie de qüestionaris conceptuals i/o comprensius de caràcter teòric que l’estudiant ha de dur a terme de manera individual a l’aula a partir del treball autònom no presencial previ de lectura de textos i preparació dels materials del curs indicats pel professorat.
Assistència obligatòria (registre validat per la docent). Programació anticipada. En cas de no poder assistir, la nota final d’aquesta activitat serà NP (0).

Consisteix en resoldre una sèrie d’exercicis analítics sobre l’observació i la gestió de l’opinió pública i/o el rol dels actors implicats (esp. mitjans, polítics, societat civil), en grup i a l’aula. Es requerirà un treball autònom previ que l’estudiant haurà de realitzar individualment fora de l’aula (lectures i/o visionat de materials).
Assistència obligatòria (registre validat per la docent). En cas de no poder assistir, la nota final d’aquesta activitat serà NP (0).

L’examen, de caràcter teòric-pràctic, comprèn preguntes de tipus conceptual (60%) i de tipus comprensiu i/o analític (40%).
Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura. Això inclou tant totes les activitats d’avaluació i formatives realitzades a l’aula o fora de l’aula a partir de les lectures i els textos audiovisuals recomanats al llarg del curs.
L’examen es realitzarà en el període oficial d’exàmens del primer semestre i s’avaluarà del 0 al 10.

S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòric-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova.
No s'acceptarà cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final. La nota final màxima serà un 5.

EXAMEN FINAL TEÒRIC-PRÀCTIC amb preguntes conceptuals i de tipus comprensiu (70%), i exercicis d'aplicació analítica (30%). Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura.
L’examen s’avaluarà del 0 al 10. La puntuació mínima per a aprovar és de 5 sobre 10.
S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòrico-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova. 
No s'acceptarà cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.

EXAMEN FINAL TEÒRIC-PRÀCTIC amb preguntes conceptuals i de tipus comprensiu (70%), i exercicis d'aplicació analítica (30%). Versarà sobre el global de continguts de l’assignatura.
L’examen s’avaluarà del 0 al 10. La puntuació mínima per a aprovar és de 5 sobre 10.
S’aplicaran els criteris d’avaluació generals per a exàmens teòrico-pràctics, especificant, si s’escau, els indicadors concrets per a cada part en realitzar la prova. 
No s'acceptarà cap mena de treball com a alternativa d'avaluació.