En la majoria de les modernes democràcies occidentals la participació política s’articula fonamentalment a través dels partits polítics, però no pas de forma exclusiva.

La voluntat i la possibilitat d’intervenir sobre decisions públiques, per part de certs grups, és una constant molt antiga. Territoris, gremis, ciutats, sectors productius, institucions religioses, i àdhuc individus han estat al llarg de la història presents, amb més o menys força, a l’hora de defensar o promocionar aquelles decisions públiques que afavorissin els seus interessos. Les societats postmodernes han multiplicat la pluralitat social i, en conseqüència, el nombre de subjectes col·lectius disposats a organitzar-se per actuar davant totes les instàncies de decisió pública.

Agenda-Setting en el context polític és l’art d’influir “l’agenda” en el sentit anglosaxó o ordre del dia dels decisors públics per tal d’afegir o sostreure-hi temes. S’ha descobert una forta correlació entre els temes que apareixen sovint als mitjans i els que el públic (incloses les autoritats) consideren més importants.

Són necessàries tant l'assistència a les sessions presencials com la participació activa a l'espai virtual de l'Escola. Per tal d'afavorir l'aprenentatge, cal compartir al Moodle qualsvol dubte o qüestió sobre les lecrures o la realització de les pràctiques que conformen l'avaluació continuada.

L'estudiant enviarà les seves pràctiques a través del Moodle de l'assignatura, i els alumnes lluraran els seus exercicis a la tasca corresponent.

Tema 1. Concepte, delimitació i denominació dels grups d’interès. Elements i tipologia. Lobbisme.
1.1. Grups d'interès, relacions públiques i polítiques públiques.
1.2. Altres interessos: Empreses privades; institucions socials; institucions governamentals i d'altres.
Casos pràctics: la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea i la Plataforma per la Llengua.
1.3. El rol de la premsa. Les xarxes socials.
1.4. Els think tanks i els advocacy tanks. Concepte, funcions i tipologia.
1.5. Anàlisi comparativa entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i els Estats Units.
Casos pràctics: Entrevista amb Francesc Ponsa, director de l’"Observatorio de los think tanks en España". Entrevista a Maurice J. Kurland, Soci. Alcalde & Fay, Arlington, Virginia, Estats Units.
Naturalesa i actors del lobbisme.
1.6. El lobbisme a l'Estat Espanyol i als Estats Units. Legitimitat i regulació del lobbisme.
Casos pràctics: Entrevista a Carlos Lareau, fundador i soci director, Conduit Market Engineers. Entrevista a Joan Capdevila, diputat al Congrés dels Diputats (ERC).
1.7. Estratègies de lobbisme: Investigació, Planificació, Execució, i Avaluació.

Tema 2. Teoria de l’Agenda-Setting. Definició, elements i tipologia.

2.1. Terminologia i Metodologia de la Teoria de l’Agenda-Setting. Com se seleccionen els temes o notícies i es jerarquitzen als mitjans, influint posteriorment a l’audiència.
2.2. Les tres agendes: L’agenda dels mitjans de comunicació, l’agenda pública i l’agenda política. Els precedents i inicis de la teoria de l’Agenda-Setting. Elements de l’agenda: Temes (Issues), Rellevància (Salience), Temes familiars o propers (obtrusive) i desconeguts i llunyans (unobtrusive).
2.3. Factors que afecten el procés d’Agenda-Setting: marc temporal, naturalesa dels temes, variables demogràfiques, tipus de mitjà de comunicació i altres factors.
2.4. El seleccionador de notícies o gatekeeper.
2.5. Metodologia. Medició de l’agenda pública. Medició de l’agenda dels mitjans de comunicació.
2.6. Segon nivell de l’Agenda-Setting. Introducció a l’estudi de les influències que generen a l’audiència les opinions i comentaris que donen els mitjans sobre temes o personatges. Efecte Priming o Preparació. Efecte Framing o Enquadrament.

Tema 3. Lobbisme a la Unió Europea: Característiques i actors.
3.1. El lobbisme a les institucions europees: Comissió, Consell, Parlament Europeu, i d’altres.
Casos pràctics: Entrevista a Elsa Vecino, directora técnica, EuropeanGroupfor Generic Veterinary Products, Brussel·les. Entrevista a un lobbista del sector energètic espanyol, Brussel·les.
3.2. La transparència. Comparació de sistemes de transparència entre la UE, Espanya i Catalunya.
3.3. Ajuts i subvencions.
3.4. Licitacions i concursos de la Unió Europea a tercers països.
3.5. El lobbisme en la lliure competència.
3.6. Queixes i recursos a l'abast d'empreses i ciutadans.

• Consulteu el calendari de tancament d'avaluació i de gestió acadèmica.
• • El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l'activitat i pot suposar suspendre l'assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola. S’aplicaran programes de prevenció de plagi i en el cas que es detectés aquesta infracció, en un 20% o més del material, la qualificació final serà zero.
• Es valorarà la correcció gramatical i ortogràfica, l'estil i l'adequació del missatge. Els estudiants podran realitzar les activitats en català o castellà, sense errades ni barbarismes.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l'Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• L'esment de matrícula d'honor serà atorgada a partir del 10 i, seguint la normativa, no podrà excedir del 5% dels alumnes matriculats a l'assignatura.

Treball

Realització d'un treball escrit amb les directrius del docent i que s'haurà de lliurar en la data establerta a través del Moodle de l'assignatura. Aquest podrà ser també exposat de forma oral a l'aula.

Els exàmens seran d'un mínim de 40 preguntes teòriques i/o pràctiques amb quatre alternatives de resposta. Per aprovar cal respondre correctament 30 ítems o la part proporcional si el test supera el mínim de 40 qüestions.

Reavaluació de l'avaluació continuada.

Els exàmens seran d'un mínim de 40 preguntes teòriques i/o pràctiques amb quatre alternatives de resposta. Per aprovar cal respondre correctament 30 ítems o la part proporcional si el test supera el mínim de 40 qüestions.

Els exàmens seran d'un mínim de 40 preguntes teòriques i/o pràctiques amb quatre alternatives de resposta. Per aprovar cal respondre correctament 30 ítems o la part proporcional si el test supera el mínim de 40 qüestions.

Reavaluació de l'avaluació única..

Els exàmens seran d'un mínim de 40 preguntes teòriques i/o pràctiques amb quatre alternatives de resposta. Per aprovar cal respondre correctament 30 ítems o la part proporcional si el test supera el mínim de 40 qüestions.