Ara.cat - Mèdia

• 72 concentracions i 140 testimonis perquè la comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria

  Les entitats memorialistes i de drets humans que fa anys que lluiten perquè l'actual comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió no es rendeixen. Durant gairebé quatre anys, dos dimarts al mes, han convocat 72 concentracions en les quals 140 persones han pogut explicar, alguns per primera vegada, el seu pas per la comissaria durant la dictadura, però també durant la democràcia. Les entitats, indignades amb la proposta que va fer el mes passat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, han fet una crida a tots els ajuntaments de Catalunya: "Tots s'hi haurien d'implicar perquè allà hi va haver detinguts de tot el país", assegura Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat. De moment, s'hi han adherit els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès i Figueres, entre altres.

• "El dèficit d'atenció no es cura llegint un prospecte"

  "Una casa freda no és casa: ho sembla, però no ho és", ha recordat Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, 1963) a la tercera sessió dels Diàlegs d’ètica i filosofia moral celebrats al monestir de Pedralbes, coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el diari ARA i comissariat pel filòsof i assagista Daniel Gamper. El cicle ha comptat, de moment, amb la participació de Victoria Camps, Remedios Zafra i Josep Maria Esquirol, catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona i autor d’assajos com La resistència íntima (2015), Humà més humà (2021) i L’escola de l’ànima (2024).

• La República de Weimar: quan Alemanya va ser un far de la cultura europea

  Els monstres estan sempre a l'aguait, i aprofiten la mínima oportunitat per tornar a manifestar-se. És inevitable pensar en el món d'avui durant la visita a la nova exposició temporal del CaixaForum de Barcelona, Temps incerts. Alemanya entre guerres, en cartell des d'aquest dimecres fins al 20 de juliol. Es tracta d'una mirada transversal al llegat de la República de Weimar (1919-1933) amb unes 90 obres d'art i un reguitzell de pel·lícules, peces musicals i objectes d'artistes, fotògrafs, cineastes i músics com Vassili Kandinski, Fritz Lang, Robert Wiene, Marianne Breslauer, Georg Grosz, Ludwig Kirchner, Gabriele Münter, Ígor Stravinski, August Sander i diversos creatius de la Bauhaus.