Ara.cat - Mèdia

  • El fotògraf Leopoldo Pomés (1931-2019) era considerat un hedonista. També un home afectuós i un amant d'una bellesa al mateix temps senzilla, sofisticada i sensual. En la seva trajectòria, la línia entre el Pomés fotògraf i el gastrònom és molt difusa: la capacitat de sorpresa de les seves fotografies i els seus espots publicitaris es troba també en els dos restaurants extraordinaris que va posar en marxar als anys 70, tots dos creats pel duet d'arquitectes format per Federico Correa (1924-2020) i Alfonso Milá (1924-2009): la truiteria Flash-Flash i el restaurant-cocteleria Il Giardinetto, aquest últim un italià pioner a Barcelona. Tots dos es troben al mateix carrer, Granada del Penedès, i gairebé estan davant per davant. Il Giardinetto va obrir les portes fa cinquanta anys i es manté com un dels restaurants més acollidors de la ciutat, ple fins al sostre d'una flora pintada que sembla sortida d'un conte i d'uns miralls que li donen un punt tropical.

  • “Vaig treballar d'higienista dental, però cobrava poc i la feina era poc estable. Ara estic fent aquí un cicle superior de formació professional de preparació de la producció en fabricació mecànica”, explica amb un somriure Dámaris Briongos, envoltada d'una mena de robots que semblen extrets d'una pel·lícula de la saga de Star Wars. Som al centre Miguel Altuna de Bergara, la joia de la corona del sistema de FP basc. Tant és així que sovint és visitat per delegacions internacionals. Fa poc els han visitat dos grups dels Estats Units, uns portats directament per l'ambaixada i uns altres a través d'un college, explica orgullós el director del centre, Joxu Arana. L'autoestima per la FP és el primer que es detecta al Miguel Altuna; no en va Euskadi ha desenvolupat un model referent que tothom vol copiar.

  • Nit de festa grossa al Palau de Fires de Girona, que s'ha omplert de gom a gom per rebre el primer concert de la gira de presentació de Fruit del deliri, l'esperadíssim nou disc d'Oques Grasses, estrenat tot just fa dues setmanes. La banda osonenca ha fet vibrar les prop de 7.000 persones que abarrotaven a peu dret el recinte gironí amb un concert llarguíssim i espectacular en què han alternat els dotze temes de l'últim àlbum, que el públic ja canta i balla de memòria, amb molts dels hits de llançaments anteriors. El directe és imbatible i sense rival, amb una combinació justa de marxa, bogeria, bon rotllo i disbauxa, que, un any i mig després de l'apoteòsic triomf al Palau Sant Jordi de Barcelona, es manté a dalt de tot i no perd pistonada.