En la majoria de les modernes democràcies occidentals la participació política s’articula fonamentalment a través dels partits polítics, però no pas de forma exclusiva.
La voluntat i la possibilitat d’intervenir sobre decisions públiques, per part de certs grups, és una constant molt antiga. Territoris, gremis, ciutats, sectors productius, institucions religioses, i àdhuc individus han estat al llarg de la història presents, amb més o menys força, a l’hora de defensar o promocionar aquelles decisions públiques que afavorissin els seus interessos. Les societats postmodernes han multiplicat la pluralitat social i, en conseqüència, el nombre de subjectes col·lectius disposats a organitzar-se per actuar davant totes les instàncies de decisió pública.
Agenda-Setting en el context polític és l’art d’influir “l’agenda” en el sentit anglosaxó o ordre del dia dels decisors públics per tal d’afegir o sostreure-hi temes. S’ha descobert una forta correlació entre els temes que apareixen sovint als mitjans i els que el públic (incloses les autoritats) consideren més importants.
Aquest curs s'imparteix de forma semi-presencial, amb una setmana intensiva de classes diàries del dilluns 30 de gener al divendres 3 de febrer de 2017, de 16 a 18 hores, i de 18.15 a 20 hores, excepte divendres que finalitzaran a les 19.15 hores. Al llarg del semestre, la professora restarà a disposició dels estudiants, mantenint-hi una comunicació online dinàmica i personalitzada.
Són necessàries tant l’assistència a les sessions presencials com la participació activa a l'espai virtual a la Intranet de l'Escola. Per tal d'afavorir l'aprenentatge, cal compartir a la Intranet qualsevol dubte o qüestió sobre les lectures o la realització de les pràctiques que conformen l’avaluació continuada.
L'estudiant enviarà les seves pràctiques a partir de l'aula virtual Moodle de l'assignatura, i els alumnes lliuraran els seus exercicis a la Tasca corresponent.

Concepte, delimitació i denominació dels grups d’interès. Elements i tipologia.
. Grups d'interès, relacions públiques i polítiques públiques.
. Altres interessos: Empreses privades; institucions socials; institucions governamentals i d'altres.
. El rol de la premsa.
. Els think tanks i els advocacy tanks. Concepte, funcions i tipologia.
. Anàlisi comparativa entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i els Estats Units.

Teoria de l’Agenda-Setting. Definició, elements i tipologia.
. Terminologia i Metodologia de la Teoria de l’Agenda-Setting.
. Naturalesa i actors del lobbisme.
. El lobbisme a l'Estat Espanyol i als Estats Units. Legitimitat i regulació del lobbisme.
. Estratègies de lobbisme: Investigació, Planificació, Execució, i Avaluació.

Lobbisme a la Unió Europea: Característiques i actors.
. El lobbisme a les institucions europees: Comissió, Consell, Parlament Europeu, etc.
. Ajuts i subvencions.
. Licitacions i concursos de la Unió Europea a tercers països.
. El lobbisme en la lliure competència.
. Queixes i recursos a l'abast d'empreses i ciutadans.

Castillo, A. Lobby y comunicación. El lobby como estrategia de comunicación: Zamora: Comunicación Social Ediciones, 2011.
Castillo, A. Los grupos de presión ante la sociedad de la comunicación. Málaga: Universidad de Málaga, 2001.
Francés, J. ¡Qué vienen los lobbies! Barcelona: Editorial Destino, 2013.
Martins Lampreia, J. Lobby: Ética, técnica y aplicación. Madrid: Texto Editores, 2006.
McCombs, Maxwell. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós, 2006.
Mearsheimer, John J. i Stephen M. Walt. El lobby d’Israel. Barcelona: Ara Llibres, 2007.
Palencia-Lefler, M. 90 Técnicas de Relaciones Públicas. Manual de comunicación corporativa. Barcelona: Besca-Profit, 2008.
Pedler, R. Com tractar amb Brussel·les: el lobby a la Unió Europea. Barcelona: La Caixa, 2001.
Rodríguez Díaz, Raquel. Teoría de la agenda-setting. Aplicación a la enseñanza universitaria [en línia], 2004 [Consulta: 10.05.2016]. Disponible a: <http://www.obets.ua.es/obets/libros/AgendaSetting.pdf>.
Rubio, R. Los grupos de presión. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2003.
Van Schendelen, R. More Machiavelli in Brussels: The art of lobbying the EU. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2010.
Xifra, J. Lobbying: Cómo influir eficazmente en las decisiones de las instituciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 1998.
Xifra, J. i F. Ponsa. Guia dels think tanks a Catalunya. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya, 2012.
Xifra, J. Els lobbies. Barcelona: Editorial UOC, 2013.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• El plagi o la còpia de pràctiques o exàmens, tant en la seva totalitat com de forma parcial, suposarà la invalidació de l’activitat. Pot suposar suspendre l’assignatura, i pot donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.

Assistència i participació activa de l'estudiant com a mínim del 80% de les sessions durant la setmana intensiva de classe. A més, s'ha de participar al Moodle.

Col·loquis

Pràctica 1: Debat (Intervencions al debat virtual al fòrum de l’Aula Virtual) - 
La primera pràctica és una prova de seguiment que busca incentivar una participació activa per part dels estudiants. Permet repassar el contingut de les lectures i materials i reflexionar sobre les idees i conceptes fonamentals. Aquesta reflexió informada ha de servir per solidificar els coneixements a partir d’un debat online moderat per la professora.

En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.
Data: Del dilluns 13 de febrer fins al dilluns 20 de febrer de 2017.

Pràctica 2 : Activitat d’aplicació.
Consistirà en un un treball de recerca a partir d'un supòsit real. Amb aquest treball es pretén que l'estudiant s'enfronti amb una situació real de grups d'influència i/o lobbisme i apliqui els coneixements adquirits a través de la lectura dels mòduls i de la bibliografia recomanada. Es valorarà la capacitat d'anàlisi i comprensió, la capacitat de contextualització a partir dels conceptes estudiats, i la capacitat de síntesi i d'extreure'n conclusions. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.

En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.
Data límit: Dilluns 27 de març de 2017

Pràctica 3: Activitat d’aplicació
L'última pràctica se centrarà en la resolució estratègica d'un problema o oportunitat d’agenda-setting i lobbisme. Es tracta de desenvolupar un projecte estratègic en funció del cas pràctic proposat per la professora. Es valorarà la capacitat de plantejar projectes coherents amb els conceptes i processos estratègics plantejats en els mòduls de l'assignatura, així com la creativitat de les propostes. En l'enunciat de la proposta se n’indicarà el format i l'extensió.

En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.
Data límit: Dimarts 2 de maig de 2016.

Avaluació continuada:
Per poder superar l’assignatura, per aquesta via, caldrà lliurar la TOTALITAT sense excepcions de les quatre pràctiques en els terminis respectius, i que la qualificació global de les mateixes no sigui inferior a l’aprovat. A més, cal ajustar-se als requisits formals que s’indicaran en cada enunciat.
La setmana intensiva de classes inclourà casos pràctics sobre els continguts del temari i conclourà amb una discussió sobre el debat que constituirà la primera pràctica del curs en les dates que indiqui la docent.

Codi ètic:
La participació a l’avaluació continuada suposa el reconeixement i acceptació del següent codi ètic:
Les pràctiques són personals, per tant, la seva resolució és estrictament individual. Això no exclou el treball en grup quant a la fase prèvia de discussió del contingut de l’activitat, però sí exigeix el lliurament d’una activitat individual i diferenciada, quant al fons i a la forma.

Prova escrita presencial. En bona lògica, aquest examen es correspon, per criteris de coherència pedagògica i metodològica, amb la tipologia de les proves d’avaluació continuada de l’assignatura ja exposades. L’examen tindrà una durada de dues hores.
- Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.

Prova escrita presencial. Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.