En la majoria de les modernes democràcies occidentals la participació política s’articula fonamentalment a través dels partits polítics, però no pas de forma exclusiva.
La voluntat i la possibilitat d’intervenir sobre decisions públiques, per part de certs grups, és una constant molt antiga. Territoris, gremis, ciutats, sectors productius, institucions religioses, i àdhuc individus han estat al llarg de la història presents, amb més o menys força, a l’hora de defensar o promocionar aquelles decisions públiques que afavorissin els seus interessos. Les societats postmodernes han multiplicat la pluralitat social i, en conseqüència, el nombre de subjectes col·lectius disposats a organitzar-se per actuar davant totes les instàncies de decisió pública.
Agenda-Setting en el context polític és l’art d’influir “l’agenda” en el sentit anglosaxó o ordre del dia dels decisors públics per tal d’afegir o sostreure-hi temes. S’ha descobert una forta correlació entre els temes que apareixen sovint als mitjans i els que el públic (incloses les autoritats) consideren més importants.
Aquest curs s'imparteix de forma semi-presencial, amb una setmana intensiva de classes diàries del dilluns 25 de gener al divendres 29 de gener de 2016, de 16 h a 18 h, i de 18.15h a 20h, excepte divendres que finalitzaran a les 19.15h. Al llarg del semestre, la professora restarà a disposició dels estudiants, mantenint-hi una comunicació online dinàmica i personalitzada.
Són necessàries tant l’assistència a les sessions presencials com la participació activa a l'espai virtual a la Intranet de l'Escola. Per tal d'afavorir l'aprenentatge, cal compartir a la Intranet qualsevol dubte o qüestió sobre les lectures o la realització de les pràctiques que conformen l’avaluació continuada.
L'estudiant enviarà les seves pràctiques a partir de l'aula virtual Moodle de l'assignatura, i els alumnes lliuraran els seus exercicis a la Tasca corresponent.

Concepte, delimitació i denominació dels grups d’interès. Elements i tipologia.
. Grups d'interès, relacions públiques i polítiques públiques.
. Altres interessos: Empreses privades; institucions socials; institucions governamentals i d'altres.
. El rol de la premsa.
. Els think tanks i els advocacy tanks. Concepte, funcions i tipologia.
. Anàlisi comparativa entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i els Estats Units.

Teoria de l’Agenda-Setting. Definició, elements i tipologia.
. Terminologia i Metodologia de la Teoria de l’Agenda-Setting.
. Naturalesa i actors del lobbisme.
. El lobbisme a l'Estat Espanyol i als Estats Units. Legitimitat i regulació del lobbisme.
. Estratègies de lobbisme: Investigació, Planificació, Execució, i Avaluació.

Lobbisme a la Unió Europea: Característiques i actors.
. El lobbisme a les institucions europees: Comissió, Consell, Parlament Europeu, etc.
. Ajuts i subvencions.
. Licitacions i concursos de la Unió Europea a tercers països.
. El lobbisme en la lliure competència.
. Queixes i recursos a l'abast d'empreses i ciutadans.

Castillo, A. Lobby y comunicación. El lobby como estrategia de comunicación: Zamora: Comunicación Social Ediciones, 2011.
Castillo, A. Los grupos de presión ante la sociedad de la comunicación. Málaga: Universidad de Málaga, 2001.
Francés, J. ¡Qué vienen los lobbies!. Barcelona: Editorial Destino, 2013.
Martins Lampreia, J. Lobby: Ética, técnica y aplicación. Madrid: Texto Editores, 2006.
McCombs, Maxwell. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós, 2006.
Mearsheimer, John J. i Stephen M. Walt. El lobby d’Israel. Barcelona. Ara Llibres, 2007.
Palencia-Lefler, M. 90 Técnicas de Relaciones Públicas. Manual de comunicación corporativa. Barcelona: Besca-Profit, 2008.
Pedler, R. Com tractar amb Brussel·les: el lobby a la Unió Europea. Barcelona: La Caixa, 2001.
Rodríguez Díaz, Raquel. Teoría de la agenda-setting. Aplicación a la enseñanza universitaria. 2004. Disponible a: http://www.obets.ua.es/obets/libros/AgendaSetting.pdf
Rubio, R. Los grupos de presión. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2003.
Van Schendelen, R. More Machiavelli in Brussels: The art of lobbying the EU. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2010.
Xifra, J. Lobbying: Cómo influir eficazmente en las decisiones de las instituciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 1998.
Xifra, J. i F. Ponsa. Guia dels think tanks a Catalunya. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya, 2012.
Xifra, J. Els lobbies. Barcelona : Editorial UOC, 2013.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
• L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
• No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.

L’assistència i participació a classe i a l’Aula Virtual compta pel 25% de la nota de l’avaluació continuada.

Col·loquis

Pràctica 1: Debat (Intervencions al debat virtual al fòrum de l’Aula Virtual) - 
La primera pràctica és una prova de seguiment que busca incentivar una participació activa per part dels estudiants. Permet repassar el contingut de les lectures i materials i reflexionar sobre les idees i conceptes fonamentals. Aquesta reflexió informada ha de servir per solidificar els coneixements a partir d’un debat online moderat per la professora.
Data: Del dilluns 15 de febrer fins al dilluns 22 de febrer de 2016.

Pràctica 2 : Activitat d’aplicació.
Consistirà en un un treball de recerca a partir d'un supòsit real. Amb aquest treball es pretén que l'estudiant s'enfronti amb una situació real de grups d'influència i/o lobbisme i apliqui els coneixements adquirits a través de la lectura dels mòduls i de la bibliografia recomanada. Es valorarà la capacitat d'anàlisi i comprensió, la capacitat de contextualització a partir dels conceptes estudiats, i la capacitat de síntesi i d'extreure'n conclusions. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.
Data límit: Dimarts 29 de març de 2016.

Pràctica 3: Activitat d’aplicació
L'última pràctica se centrarà en la resolució estratègica d'un problema o oportunitat d’agenda-setting i lobbisme. Es tracta de desenvolupar un projecte estratègic en funció del cas pràctic proposat per la professora. Es valorarà la capacitat de plantejar projectes coherents amb els conceptes i processos estratègics plantejats en els mòduls de l'assignatura, així com la creativitat de les propostes. En l'enunciat de la proposta se n’indicarà el format i l'extensió.
Data límit: Dilluns 2 de maig de 2016.

Avaluació continuada:
L’avaluació continuada constarà de quatre pràctiques més l’assistència activa a classe i la participació a l’Aula Virtual. Per poder superar l’assignatura, per aquesta via, caldrà lliurar la TOTALITAT sense excepcions de les quatre pràctiques en els terminis respectius, i que la qualificació global de les mateixes no sigui inferior a l’aprovat. A més, cal ajustar-se als requisits formals que s’indicaran en cada enunciat.
La setmana intensiva de classes inclourà casos pràctics sobre els continguts del temari i conclourà amb una discussió sobre el debat que constituirà la primera pràctica del curs en les dates que indiqui la docent.
Les pràctiques estan grosso modo relacionades amb els 4 blocs del curs, tot i que el coneixement dels materials es pressuposa acumulatiu. És a dir, la pràctica 1 requereix conèixer el bloc 1, la pràctica 2 els blocs 1 i 2, i l’ultima pràctica tots els blocs.

Codi ètic:
La participació a l’avaluació continuada suposa el reconeixement i acceptació del següent codi ètic:
Les pràctiques són personals, per tant, la seva resolució és estrictament individual. Això no exclou el treball en grup quant a la fase prèvia de discussió del contingut de l’activitat, però sí exigeix el lliurament d’una activitat individual i diferenciada, quant al fons i a la forma.

Molt important:
El lliurament d’una activitat d’avaluació continuada copiada o duplicada d’un altre(s) estudiant(s) pertanyent(s) al mateix grup, o a un altre, comportarà la consideració de l’activitat com a suspesa per a tots els estudiants implicats.
En la preparació de les pràctiques, està totalment prohibit fer una còpia literal ("copiar i enganxar") de continguts extrets de fonts d’informació d’Internet o de qualsevol altre tipus de font. En canvi, és del tot recomanable fer consultes prèvies d’altres fonts per contrastar dades, aprofundir en conceptes, descobrir noves idees, etc.
En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.
Els estudiants que desitgin millorar la qualificació obtinguda a l’avaluació continuada poden optar per la realització de l’examen final.
En aquest cas, la qualificació final de l’assignatura serà la que sorgeixi de l’encreuament de la nota de l’avaluació continuada amb la nota de l’examen final. Així, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda a l’avaluació continuada.
Aquesta assignatura es pot superar o bé per avaluació continuada, a través de pràctiques i la participació a classe, o mitjançant avaluació única amb un examen final.
Es recomana optar per l’avaluació continuada perquè facilita l’aprenentatge i l’assimilació dels continguts de l’assignatura, i ajuda a dominar les eines conceptuals que incorpora.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Prova escrita presencial. En bona lògica, aquest examen es correspon, per criteris de coherència pedagògica i metodològica, amb la tipologia de les proves d’avaluació continuada de l’assignatura ja exposades. L’examen tindrà una durada de dues hores.
- Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.

Prova escrita presencial. Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.