Agenda Setting i Grups de Pressió 18-19

Darrera actualització el Dimecres, 26 juny 2019 11:58 | Imprimeix | Vist: 13940
PLA DOCENT
Assignatura Agenda Setting i Grups de Pressió Codi 361816
Matèria M12. Instruments de Comunicació Format docència G
Requisits previs Aquesta assignatura requereix una bona comprensió escrita de l'anglès.
És aconsellable tenir superades la totalitat de les matèries bàsiques, i també les matèries obligatòries que corresponguin per planificació semestral.
Docent Prof. E. C. Coordinació Jefatura d'estudis
Idioma Català Torn Consulteu calendari
Tipus OT Crèdits ECTS 6 Semestre Setè Any acadèmic 18-19

 

Data de creació: 01/06/2012
Data darrera actualització i seguiment: 11/06/2018
Data d'aprovació per la Comissió Executiva: 29/06/2018 

Metodologia i organització general
En la majoria de les modernes democràcies occidentals la participació política s’articula fonamentalment a través dels partits polítics, però no pas de forma exclusiva.

La voluntat i la possibilitat d’intervenir sobre decisions públiques, per part de certs grups, és una constant molt antiga. Territoris, gremis, ciutats, sectors productius, institucions religioses, i àdhuc individus han estat al llarg de la història presents, amb més o menys força, a l’hora de defensar o promocionar aquelles decisions públiques que afavorissin els seus interessos. Les societats postmodernes han multiplicat la pluralitat social i, en conseqüència, el nombre de subjectes col·lectius disposats a organitzar-se per actuar davant totes les instàncies de decisió pública.

Agenda-Setting en el context polític és l’art d’influir “l’agenda” en el sentit anglosaxó o ordre del dia dels decisors públics per tal d’afegir o sostreure-hi temes. S’ha descobert una forta correlació entre els temes que apareixen sovint als mitjans i els que el públic (incloses les autoritats) consideren més importants.

Aquest curs s'imparteix de forma semi-presencial, amb una setmana intensiva de classes diàries del dilluns 28 de gener al divendres 1 de febrer de 2019, de 16 h a 18 h, i de 18.15h a 20h, excepte divendres que finalitzaran a les 19.15h. Al llarg del semestre, la professora restarà a disposició dels estudiants, mantenint-hi una comunicació online dinàmica i personalitzada.

Són necessàries tant l’assistència a les sessions presencials com la participació activa a l'espai virtual a la Intranet de l'Escola. Per tal d'afavorir l'aprenentatge, cal compartir a la Intranet qualsevol dubte o qüestió sobre les lectures o la realització de les pràctiques que conformen l’avaluació continuada.

L'estudiant enviarà les seves pràctiques a partir de l'aula virtual Moodle de l'assignatura, i els alumnes lliuraran els seus exercicis a la tasca corresponent.

Temari
Bloc 1 Títol: Grups d'interès i entitats afins. Lobbisme

Tema 1. Concepte, delimitació i denominació dels grups d’interès. Elements i tipologia. Lobbisme.
1.1. Grups d'interès, relacions públiques i polítiques públiques.
1.2. Altres interessos: Empreses privades; institucions socials; institucions governamentals i d'altres.
Casos pràctics: la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea i la Plataforma per la Llengua.
1.3. El rol de la premsa. Les xarxes socials.
1.4. Els think tanks i els advocacy tanks. Concepte, funcions i tipologia.
1.5. Anàlisi comparativa entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i els Estats Units.
Casos pràctics: Entrevista amb Francesc Ponsa, director de l’"Observatorio de los think tanks en España". Entrevista a Maurice J. Kurland, Soci. Alcalde & Fay, Arlington, Virginia, Estats Units.
Naturalesa i actors del lobbisme.
1.6. El lobbisme a l'Estat Espanyol i als Estats Units. Legitimitat i regulació del lobbisme.
Casos pràctics: Entrevista a Carlos Lareau, fundador i soci director, Conduit Market Engineers. Entrevista a Joan Capdevila, diputat al Congrés dels Diputats (ERC).
1.7. Estratègies de lobbisme: Investigació, Planificació, Execució, i Avaluació.
Bloc 2 Títol: Agenda-setting i lobbisme

Tema 2. Teoria de l’Agenda-Setting. Definició, elements i tipologia.
2.1. Terminologia i Metodologia de la Teoria de l’Agenda-Setting. Com se seleccionen els temes o notícies i es jerarquitzen als mitjans, influint posteriorment a l’audiència.
2.2. Les tres agendes: L’agenda dels mitjans de comunicació, l’agenda pública i l’agenda política. Els precedents i inicis de la teoria de l’Agenda-Setting. Elements de l’agenda: Temes (Issues), Rellevància (Salience), Temes familiars o propers (obtrusive) i desconeguts i llunyans (unobtrusive).
2.3. Factors que afecten el procés d’Agenda-Setting: marc temporal, naturalesa dels temes, variables demogràfiques, tipus de mitjà de comunicació i altres factors.
2.4. El seleccionador de notícies o gatekeeper.
2.5. Metodologia. Medició de l’agenda pública. Medició de l’agenda dels mitjans de comunicació.
2.6. Segon nivell de l’Agenda-Setting. Introducció a l’estudi de les influències que generen a l’audiència les opinions i comentaris que donen els mitjans sobre temes o personatges. Efecte Priming o Preparació. Efecte Framing o Enquadrament.
Bloc 3 Títol: Lobbisme
Tema 3. Lobbisme a la Unió Europea: Característiques i actors.
3.1. El lobbisme a les institucions europees: Comissió, Consell, Parlament Europeu, i d’altres.
Casos pràctics: Entrevista a Elsa Vecino, directora técnica, European Group for Generic Veterinary Products, Brussel·les. Entrevista a un lobbista del sector energètic espanyol, Brussel·les.
3.2. La transparència. Comparació de sistemes de transparència entre la UE, Espanya i Catalunya.
3.3. Ajuts i subvencions.
3.4. Licitacions i concursos de la Unió Europea a tercers països.
3.5. El lobbisme en la lliure competència.
3.6. Queixes i recursos a l'abast d'empreses i ciutadans.

Competències associades
C2 Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat.
 C6  Coneixement teòric i pràctic de la publicitat i les RRPP així com dels seus processos i estructures organitzatives.

Objectius generals
Objectius generals OG associats a les competències
(OG) C2 C6
OG1.-L’alumne s’esforçarà per reconèixer els conceptes bàsics, les perspectives analítiques, els nivells d’anàlisi i els enfocaments teòrics que s’ofereixen a l’hora d’estudiar o treballar amb agenda-setting i grups d’interès.   X  X
OG2.-L’alumne analitzarà el funcionament dels grups d’interès en els àmbits de la comunicació externa i de les relacions públiques, a partir de l’estudi teòric i amb exemples pràctics.  X X
OG3.-L’alumne compararà i analitzarà els diferents enfocaments doctrinals i pràctics sobre la participació dels grups d'influència en la construcció europea.  X X
OG4.-L’alumne analitzarà i desenvoluparà tots els elements fonamentals d’una campanya de lobbisme.  X X

 

Objectius específics / Resultats de l'aprenentatge
Blocs Objectius específics OE associats als OG
   (OE) OG1 OG2 OG3  OG4
1 OE1.- L’alumne compararà les principals taxonomies dels grups d’interès: per la forma, la naturalesa jurídica, objecte d’interès, missió i àmbits territorial i sectorial. X  X    X 
OE2.-L’alumne analitzarà els principals trets i diferències entre entre grups d'interès i entitats afins a Espanya, Europa i als EUA. X X X   
2 OE3.- L'alumne identificarà les diferents tipologies de lobbisme i analitzar la seva funció en els sistemes polítics democràtics, comparant Espanya, Europa i els Estats Units. X  X  X   
OE4.- L’alumne analitzarà el desenvolupament de diferents projectes de pressió portats a terme per grups d’interès en organitzacions locals, nacionals i internacionals.    X  X   X 
3 OE5.- L’alumne reconeixerà els trets essencials del procés de presa de decisions de les principals institucions de la Unió Europea.     X  X
OE6.- L’alumne distingirà les especificitats que cadascuna de les institucions europees presenta per l’agenda-setting i l'actuació dels grups d'influència.     X X
OE7.-L’alumne analitzarà l'estructura i marc jurídic del sector professional del lobbisme i les qualitats, habilitats i requeriments ètics de l'exercici d'aquesta professió. X X    
4 OE8.- L’alumne s’esforçarà per desenvolupar una campanya de lobbisme, des del diagnòstic i la planificació estratègica fins a l'avaluació, passant per la determinació d'objectius, identificació dels públics, articulació de missatges i elecció de tècniques.  X X X   X

 
Mètodes docents / Activitats formatives		 Hores de docència x mètode docent emprat (presencial i no presencial)
Veure Glossari (segons descriptor de la UB)
Hores  
Total Presencial No presencial Crèdits ECTS
A) Teoria 30 30 0 1.2
B) Teòric-pràctic 20 20 0 0.8
C) Treball tutelat 35 6 29 1.4
D) Treball autònom 65 0 65 2.6
Total 150 56 94 6

 

Distribució hores Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3
Total: 150 45 50 55

 

Mètodes docents: detall d'hores de docència x activitat formativa
del Bloc 1
Presencials No presencials
Sub Tipologies A - Teoria Total
Tipus A		 Sub Tipologies B - Teòric-pràctic Total
Tipus B		 Sub Tipologies Treball tutelat Total
Tipus C		 Tipus C Presencial Tipus C No presencial Sub Tipologies D - Treball autònom Total
Tipus D
A.1) Classes magistrals 3 B.1) Activitats d’aplicació 2 C.1) Seminari -- 0 0 D.1) Treball autònom de l’estudiant 18
A.2) Col·loquis 7 B.2) Realització carpeta d’aprenentatge 0 C.2) Contrast d’expectatives -- 1 10    
A.3) Classes expositives 0 B.3) Simulació 4            
A.4) Conferències 0 B.4) Visita 0            
A.5) Taula rodona 0                
A.6) Treball en grup 0                
A.7) Treball escrit i/o examen 0                

 

Mètodes docents: detall d'hores de docència x activitat formativa
del Bloc 2
Presencials No presencials
Sub Tipologies A - Teoria Total
Tipus A		 Sub Tipologies B - Teòric-pràctic Total
Tipus B		 Sub Tipologies Treball tutelat Total
Tipus C		 Tipus C Presencial Tipus C No presencial Sub Tipologies D - Treball autònom Total
Tipus D
A.1) Classes magistrals 3 B.1) Activitats d’aplicació 2 C.1) Seminari -- 0 0 D.1) Treball autònom de l’estudiant 22
A.2) Col·loquis 7 B.2) Realització carpeta d’aprenentatge 0 C.2) Contrast d’expectatives -- 2 10    
A.3) Classes expositives 0 B.3) Simulació 4            
A.4) Conferències 0 B.4) Visita 0            
A.5) Taula rodona 0                
A.6) Treball en grup 0                
A.7) Treball escrit i/o examen 0                

 

Mètodes docents: detall d'hores de docència x activitat formativa
del Bloc 3
Presencials No presencials
Sub Tipologies A - Teoria Total
Tipus A		 Sub Tipologies B - Teòric-pràctic Total
Tipus B		 Sub Tipologies Treball tutelat Total
Tipus C		 Tipus C Presencial Tipus C No presencial Sub Tipologies D - Treball autònom Total
Tipus D
A.1) Classes magistrals 3 B.1) Activitats d’aplicació 2 C.1) Seminari -- 0 0 D.1) Treball autònom de l’estudiant 25
A.2) Col·loquis 5 B.2) Realització carpeta d’aprenentatge 0 C.2) Contrast d’expectatives -- 3 9    
A.3) Classes expositives 0 B.3) Simulació 6            
A.4) Conferències 0 B.4) Visita 0            
A.5) Taula rodona 0                
A.6) Treball en grup 0                
A.7) Treball escrit i/o examen 2                

Fonts d'informació
CASTILLO, A. Lobby y comunicación. El lobby como estrategia de comunicación. Zamora: Comunicación Social Ediciones, 2011.
CASTILLO, A. Los grupos de presión ante la sociedad de la comunicación. Málaga: Universidad de Málaga, 2001.
FRANCÉS, J. ¡Qué vienen los lobbies!. Barcelona: Editorial Destino, 2013.
HARRIS, P.; GRAIG, S.F. (eds.). Handbook of Public Affairs. Londres: Sage Publications, 2005.
MARTINS LAMPREIA, J. Lobby: Ética, técnica y aplicación. Madrid: Texto Editores, 2006.
MCCOMBS, M. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós, 2006.
MEARSHEIMER, J.; STEPHEN, M. Walt. El lobby d’Israel. Barcelona: Ara Llibres, 2007.
MOLINS, J.M.,; MUÑOZ, L.; MEDINA, I. (Dtors.). Los grupos de interés en España. Madrid: Tecnos, 2016.
PALENCIA-LEFLER, M. 90 Técnicas de Relaciones Públicas. Manual de comunicación corporativa. Barcelona: Besca-Profit, 2008.
PEDLER, R. Com tractar amb Brussel·les: el lobby a la Unió Europea. Barcelona: La Caixa, 2001.
RODRÍGUEZ DÍAZ, R. Teoría de la agenda-setting. Aplicación a la enseñanza universitaria. 2004. [en línia]. [Consulta: 01.06.2018]. Disponible a: <http://eprints.ucm.es/5239/1/T24877.pdf
RUBIO, R. Los grupos de presión. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2003.
VAN SCHENDELEN, R. More Machiavelli in Brussels: The art of lobbying the EU. Amsterdam. Amsterdam University Press, 2010.
XIFRA, J. Els lobbies. Barcelona : Editorial UOC, 2013.
XIFRA, J. Lobbying: Cómo influir eficazmente en las decisiones de las instituciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 1998.
XIFRA, J.; PONSA, F. Guia dels think tanks a Catalunya. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya, 2012.

Veure Avaluació: Informació general del grau
Avaluació: Informació específica
  • Consulteu el calendari de tancament d'avaluació i de gestió acadèmica.
  • El plagi i/o la còpia de qualsevol activitat formativa implica la invalidació de l’activitat i pot suposar suspendre l’assignatura i donar pas a actuacions disciplinàries per part de l’Escola.
  • Es valorarà la correcció gramatical i ortogràfica, l'estil i l'adequació del missatge. Els estudiants podran realitzar les activitats en català o castellà, sense errades ni barbarismes.
  • No s’admetran, a efectes d’avaluació, lliuraments fora de termini o en formats o suports diferents als indicats, ni cap tipus de treball alternatiu i/o de recuperació.
  • L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l'Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.
  • Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10. Caldrà presentar la nota final amb un decimal.
  • La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
  • L'esment de matrícula d'honor serà atorgada a partir del 10 i, seguint la normativa, no podrà excedir del 5% dels alumnes matriculats a l'assignatura.
Avaluació continuada
Requisits: excepte que l'estudiant indiqui el contrari, estarà vinculat en aquest format d'avaluació.
Seqüen
ciació		 Bloc Nom activitat formativa Descripció detallada de l'activitat formativa Grupal o individual Obligatorietat
Sí/No		 % sobre la nota
1 1-3 Classes magistrals Assistència i participació activa de l'estudiant com a mínim del 80% de les sessions durant la setmana intensiva de classe. A més, s'ha de participar al Moodle. Individual SÍ 25%
2 1

Col·loquis

 Pràctica 1: Debat (Intervencions al debat virtual al fòrum de l’Aula Virtual) 

La primera pràctica és una prova de seguiment que busca incentivar una participació activa per part dels estudiants. Permet repassar el contingut de les lectures i materials i reflexionar sobre les idees i conceptes fonamentals. Aquesta reflexió informada ha de servir per solidificar els coneixements a partir d’un debat online moderat per la professora.

Data: Del dilluns 25 de febrer fins al dilluns 4 de març de 2019.		 Individual SÍ 25%
3 2 Activitats d'aplicació Pràctica 2 : Activitat d’aplicació.

Consistirà en un treball de recerca a partir d'un supòsit real. Amb aquest treball es pretén que l'estudiant s'enfronti amb una situació real de grups d'influència i/o lobbisme i apliqui els coneixements adquirits a través de la lectura dels mòduls i de la bibliografia recomanada. Es valorarà la capacitat d'anàlisi i comprensió, la capacitat de contextualització a partir dels conceptes estudiats, i la capacitat de síntesi i d'extreure'n conclusions. En l'enunciat de la proposta s'indicarà el format i l'extensió.

Data límit: Dimarts, 2 d’abril de 2019.		 Individual SÍ 25%
4 3 Activitats d'aplicació Pràctica 3: Activitat d’aplicació

L'última pràctica se centrarà en la resolució estratègica d'un problema o oportunitat d’agenda-setting i lobbisme. Es tracta de desenvolupar un projecte estratègic en funció del cas pràctic proposat per la professora. Es valorarà la capacitat de plantejar projectes coherents amb els conceptes i processos estratègics plantejats en els mòduls de l'assignatura, així com la creativitat de les propostes. En l'enunciat de la proposta se n’indicarà el format i l'extensió.

Data límit: Dimecres, 30 d'abril de 2019. 		 Individual SÍ 25%
Avaluació continuada:
L’avaluació continuada constarà de quatre pràctiques més l’assistència activa a classe i la participació a l’Aula Virtual. Per poder superar l’assignatura, per aquesta via, caldrà lliurar la TOTALITAT sense excepcions de les quatre pràctiques en els terminis respectius, i que la qualificació global de les mateixes no sigui inferior a l’aprovat. A més, cal ajustar-se als requisits formals que s’indicaran en cada enunciat.
La setmana intensiva de classes inclourà casos pràctics sobre els continguts del temari i conclourà amb una discussió sobre el debat que constituirà la primera pràctica del curs en les dates que indiqui la docent.
Les pràctiques estan grosso modo relacionades amb els 3 blocs del curs, tot i que el coneixement dels materials es pressuposa acumulatiu. És a dir, la pràctica 1 requereix conèixer el bloc 1, la pràctica 2 els blocs 1 i 2, i l’ultima pràctica tots els blocs.

Codi ètic:
La participació a l’avaluació continuada suposa el reconeixement i acceptació del següent codi ètic:
Les pràctiques són personals, per tant, la seva resolució és estrictament individual. Això no exclou el treball en grup quant a la fase prèvia de discussió del contingut de l’activitat, però sí exigeix el lliurament d’una activitat individual i diferenciada, quant al fons i a la forma.

Molt important:
El lliurament d’una activitat d’avaluació continuada copiada o duplicada d’un altre(s) estudiant(s) pertanyent(s) al mateix grup, o a un altre, comportarà la consideració de l’activitat com a suspesa per a tots els estudiants implicats.
En la preparació de les pràctiques, està totalment prohibit fer una còpia literal ("copiar i enganxar") de continguts extrets de fonts d’informació d’Internet o de qualsevol altre tipus de font. En canvi, és del tot recomanable fer consultes prèvies d’altres fonts per contrastar dades, aprofundir en conceptes, descobrir noves idees, etc.

En cas d’utilització d’informació secundària, cal indicar, a peu de pàgina, les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica (tot afegint l’adreça de la Web, si la informació prové d’Internet). A més, és imprescindible explicar amb pròpies paraules les idees extretes de les fonts consultades.

Els estudiants que desitgin millorar la qualificació obtinguda a l’avaluació continuada poden optar per la realització de l’examen final.

En aquest cas, la qualificació final de l’assignatura serà la que sorgeixi de l’encreuament de la nota de l’avaluació continuada amb la nota de l’examen final. Així, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda a l’avaluació continuada.

Aquesta assignatura es pot superar o bé per avaluació continuada, a través de pràctiques i la participació a classe, o mitjançant avaluació única amb un examen final.

Es recomana optar per l’avaluació continuada perquè facilita l’aprenentatge i l’assimilació dels continguts de l’assignatura, i ajuda a dominar les eines conceptuals que incorpora.

 

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final. La nota màxima a obtenir és un 5.
Nom activitat formativa Descripció detallada de l'activitat formativa % sobre la nota
Examen Prova escrita presencial. L’examen final inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura.
- No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen. No es faran exàmens orals.		 100%

 

Avaluació única
Requisits: per acollir-se a l'avaluació única l'estudiant ho sol·licitarà formalment en el termini i format establert en el calendari acadèmic.
Seqüenciació Nom de l'activitat formativa Descripció detallada de l'activitat formativa Pes en % sobre la nota
1 Examen Prova escrita presencial. En bona lògica, aquest examen es correspon, per criteris de coherència pedagògica i metodològica, amb la tipologia de les proves d’avaluació continuada de l’assignatura ja exposades. L’examen tindrà una durada de dues hores.
- Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.		 100%

 

Reavaluació de l'avaluació única
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final. La nota màxima a obtenir és un 5.
Nom activitat formativa Descripció detallada de l'activitat formativa % sobre la nota
Examen escrit presencial Prova escrita presencial. Inclourà 3 preguntes teòriques, una per bloc, referents a tots els continguts de l’assignatura. No hi haurà exercicis pràctics.
- No és permès de consultar cap tipus de material per a la realització de l’examen.
- No es faran exàmens orals.		 100%

Apunts del docent
Aula Virtual (Moodle)
Categoria: Plans docents - 2018 - 2019 Historic