L’organització de l’assignatura parteix de la divisió en dos blocs temàtics: un corresponent als fonaments de la sociologia com a ciència social i mètode d’anàlisi i interpretació de la realitat social; i l’altre associat a la dinàmica de les institucions socials bàsiques, i a com aquesta dinàmica ha quedat afectada pels canvis socials esdevinguts en el pas de la societat tradicional a la societat moderna, així com també en les recents transformacions de l’anomenada postmodernitat i a nivell mundial amb la globalització.

La metodologia a seguir en les classes, pel que fa al primer bloc, és expositiva teòrica, i expositiva de casos pràctics i exemples, alguns d’ells convertits en exercicis pràctics individuals o col·lectius, on els estudiants han de desenvolupar la capacitat interpretativa que cal suposar que hauran adquirit a partir de l’assimilació dels fonaments sociològics.

La metodologia relativa al segon bloc també consta de sessions (o parts d’elles) expositives teòriques, i també d’exposició d’exemples, tot i que ara més vinculats a comentaris de textos actuals o relativament recents (notícies, articles, fragments de pel·lícules, de novel·les, etc.) on es vegin reflectides les dinàmiques i les conseqüències de les transformacions socials que són objecte d’estudi en aquesta segona part de l’assignatura. Un cop més, alguns d’aquests exemples poden donar lloc a exercicis pràctics d’interpretació dels mateixos, per tal de poder posar en pràctica els coneixements adquirits i desenvolupar tant la capacitat de lectura crítica com el potencial interpretatiu i de relació envers els fenòmens socials.

A banda de la interacció amb l’alumnat generada a partir de l’anàlisi conjunta dels exemples i casos, i dels exercicis individuals i col·lectius d’aplicació pràctica dels coneixements, hi haurà també proves escrites teòrico-pràctiques de coneixements, de caràcter memorístic i relacional sobre el temari de l’assignatura. La qualificació final surt d’una combinació ponderada dels diversos exercicis i proves.