El curs de redacció en relacions públiques es basa en la redacció de diversos textos que tindrà lloc una vegada explicada la part teòrica. De manera regular, a la primera hora de classe correspondrà la teoria. A la segona la pràctica.
L’assignatura s’organitza en dos blocs: un primer introductori sobre els conceptes bàsics de la redacció i la seva especificitat en relacions públiques i un segon bloc sobre les diferents tipologies de missatges en relacions públiques.

Es tracta d’una assignatura tant teòrica com pràctica. Les classes es dividiran en sessions teòriques magistrals i sessions de pràctiques, la majoria de les quals es faran en grups constituïts com a agències. L’alumne lliurarà regularment tots els treballs realitzats durant les pràctiques. L’assistència a classe es necessària. Les errades tipo-ortogràfiques valoraran negativament a la nota final.

Els objectius de cada bloc pretenen aconseguir l’optimització dels recursos de cada alumne per tal que esdevingui un redactor capaç d’afrontar qualsevol peça redaccional en el camp de les relacions públiques i, per extensió, a altres camps.

1. FUNCIONS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES EN TOT TEXT ESCRIT
2. INTRODUCCIÓ A LA REDACCIÓ DE RELACION PÚBLIQUES
2.1 Aportacions de la Retòrica al llenguatge de les RRPP.
2.2 La selecció de públics.
2.3.Model de producció de textos de Didactext
2.4. Fases de la Producció d’un text.
2.5. El llenguatge.
2.5.1 Unitats de significats; el llenguatge, l’estructura.
2.5.2. L’estil.
2.5.3 La cuina de l’escriptura: tipus d’escriptura. L’expositiva,  persuasiva i funcional  en front     la personal i la creativa.
 2.5.4 Revisió: la llegibilitat com a eina fonamental de comunicació.
2.5.5 Principals errors d’escriptura i de composició de textos.

3. LA REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

3.1.Trets fonamental de la redacció de relacions públiques (en relació a la redacció periodística i a la publicitària).
3.2.Fases per a la planificació d’un missatge.  
3.3. Decàleg de Redacció en relacions públiques.

4.EL REDACTOR DE RELACIONS PÚBLIQUES  DAVANT LES ORGANITZACIONS
4.1.Eines de planificació.
4.2.Fases en l’elaboració de redacció d’un projecte.

5.COMUNICACIÓ EXTERNA - INTERNA A LES ORGANITZACIONS
5.1. Les relacions públiques internes. Objectius i Finalitats.
5.2.El llibre d’estil.
5.3.Documents interns bàsics: cartes, cartes comercials.
5.4.Publicacions internes pròpies i alienes, revistes de grup, butlletins informatius, newsletters
5.5.La Intranet.
5.6.El sales folder/el catàleg de productes
5.7. Tipologia de cartes:la carta de presentació i/o de serveis, cartes al director, bústia de suggeriments, full de reclamacions,  convocatòries de reunió,  Saludes i altres notificacions
5.8. Manual de l’empleat
5.9 Díptics, tríptics, quadríptics, prospectes, flyers
5.10. Memòria  d’activitats
5.11. Redacció de projectes
5.12  Resposta positiva/negativa  a una sol.licitud de feina
5.13. Rescissió de contracte
5.14. Normatives de treball.
5.15. Instàncies/Sol.licituds
5.16. Notificacions

6.NOUS USOS A INTERNET DE LES RELACIONS PÚBLIQUES
6.1. El crossmedia
6.2. Les pàgines web, els blogs corporatius
6.3. Enviaments per correo electrònic
6.4 Els butlletins, les revistes digitals, les editorials

7.PAPERERIA CORPORATIVA  PER L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE CONGRESSOS I ALTRES ESDEVENIMENTS EMPRESARIALS
7.1.La imatge corporativa i l’aplicació a materials redaccionals.
7.2.Les invitacions, els indicatius, el programa,  el material gràfic
7.3.Programes de mà

8.LES RELACIONS PÚBLIQUES I L’EMPRESA
8.1. Les relacions públiques financeres
8.2. Memòria Anual, memòria econòmica
8.3.Carta de benvinguda a nous accionistes
8.4.Convocatòries a junta general d’accionistes
8.5. Actes de Reunió

 9. L’ORGANITZACIÓ D’UN GABINET DE CRISI
9.1. Manual de crisi

10. DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
10.1.Certificat/declaro
10.2 Circular
10.3 Autorització
10.4 Citació
10.5 Diligències

ALVAREZ, T. Y Caballero, M. (1997). Vendedores de imagen. Los retos de los nuevos gabinetes de comunicación. Barcelona: Paidós.
ARISTÓTELES (s. IV a.C.): Retórica. Alianza Editorial, Madrid, 1998.
BERGUA, Neus i FARGAS, Xavier (2000): Català comercial i administratiu. Castellnou, Barcelona.
BIVINS, Thomas H. (19994): Public relations writing. The essentials of style and format. NTC, Illinois, USA.
BOTTA, Mirta (1994): Comunicaciones escritas en la empresa. Granica, Barcelona.
CAMPS, Anna (1994): L’ensenyament de la composició escrita. Barcanova, Barcelona.
CALSAMIGLIA, Helena y TUSÓN, Amparo (2007): Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Ariel, Barcelona.
CAPRIOTTI, P. & MORENO, M.A. (2007). Communicating corporate responsibility through corporate websites in Spain. Corporate Communications, 12: 221-237.
CASSANY, Daniel (1995): La cuina de l’escriptura.  Les Naus d’Empúries. Anagrama, Barcelona.
CASSANY, Daniel (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Anagrama, Barcelona.
COLE, B.M. (ed.) (2004). The New Investor Relations: Expert Perspectives on the State of the Art, Princenton, NJ: Bloomberg Press.
CUTLIP, S.M.; Center, A.H. & Broom, G.M. (2000). Effective Public Relations. Upper Saddle River NJ: Prentice Hall International.
CUTLIP, S. y Center, A. (2001). Relaciones públicas eficaces. Barcelona: Gestión 2000.
DEL RÍO, M. (ed.) (2001). Gabinetes de prensa. La comunicación en las instituciones y en las empresas. Santander: Ed. Parlamento de Cantabria.
DEMÓSTENES (s. III a.C.). Discursos. Alianza Editorial, 1998
FOSTER, John (20002): Effective writing skills for Public Relations. The Institute of Public Relations, Kogan Page, London.
GARCÍA OROSA, B. (2005). Los altavoces de la actualidad: radiografía de los gabinetes de comunicación. Gesbiblo.
GOLANÓ, Conxita y FLORES-GUERRERO, Rodrigo (2002): Aprender a redactar documentos empresariales. Paidós, Barcelona.
HERREROS, Mario (1995): La publicitat. Fonaments de la comunicació publicitària. Pòrtic, Barcelona.
HUERTAS, ASSUMPCIÓ, FERNANDEZ CAVIA, José.  Redacción en Relaciones Públicas. Pearson, 2009
JIMÉNEZ MORALES, M. (2007): Manual de gestió d’esdeveniments. La construcció de la imatge de marca. Vic: Eumo.
LÓPEZ-NIETO, F. (2003). Manual de protocolo. Barcelona: Ariel.
MARTÍNEZ, Roser (1997): Conectando texto. Guía para el uso efectivo de elementos conectores en castellano. Octaedro, Barcelona.
MEDINA, Jaume(2000): L’Art de la Paraula. Tractat de Retòrica i Poètica. Proa, Barcelona
MERAYO, Arturo (1998): Curso práctico de técnicas de comunicación oral. Tecnos, Madrid.
MORTARA, Bice (1991): Manual de retórica. Cátedra, Madrid.
NEWSOM, Doug y CARRELL, Bob (20047): Public relations writing. Form & style. Wadsworth Publishing Company, USA.
NOVAK, Joseph D. (1998): Conocimiento y aprendizaje. Los mapas conceptuales como herramientas facilitadoras para escuelas y empresas. Alianza Editorial, Madrid.
PERELMAN, Ch. y OLBRECHTS-TYTECA, L. (1958): Tratado de la argumentación. La nueva retórica. Gredos, Madrid, 1994.
PORTOCARRERO, Felipe y GIRONELLA, Natalia (2001): La escritura rentable. La eficacia de la palabra en la empresa. Ediciones SM, Madrid.
RACIONER,O Luis. El Arte de Escribir. Emoción y placer del acto creador. Temas de Hoy, 1995
RODRIGO, Miquel (1999): Comunicación intercultural. Anthropos, Barcelona.
SANZ, Glòria i FRASER, Alba (1998): Manual de comunicacions escrites a l’empresa. 71 models de consulta. Interactiva-Graó, Barcelona.
SERAFINI, Mª Teresa : Cómo se escribe. Paidós, Barcelona, 1994.
SIERRA Y FABRA , La página escrita. GRUPO SM, Barcelona, 2006
SUNYOL, Victor Màquines per a escriure. Recursos per a l’animació a la creativitat escrita. Eumo,1992
TREADWELL, Donald (20052): Public relations writing: principles in practice. Sage, Thousand Oaks.
TORRENTS, R. (2005). Eventos de empresa. El poder de la comunicación en vivo. Bilbao: Deusto.
WESTON, Anthony (1987): Las claves de la argumentación. Ariel, Barcelona, 1994.
WILCOX, Dennis L. (2001): Public relations writing and media techniques. Longman, New York.
WILCOX, Dennis L. (2005): Public Relations Writing and Media Techniques. Pearson, Boston.
WILCOX, D.; Cameron, G. y Xifra, J. (2006). Relaciones Públicas. Estrategias y tácticas. Madrid: Pearson/Addison Wesley.
XIFRA, J. (2007). Técnicas de las relaciones públicas. Barcelona: Editorial UOC.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar l'assignatura és un 5.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.
  L’assistència a classe és recomanable sempre. També per aquells estudiants que han optat per l’Avaluació Única. Consulteu els casos en que és obligatòria.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

L’alumne haurà de lliurar una nova campanya de relacions públiques consistent en la redacció de nous i diversos documents dels treballats a classe.

Prova d’avaluació sobre continguts teòrics del curs. Es prestarà especial a l’atenció a la redacció dels continguts, la qual definirà també la nota final.

Elaboració d'una selecció de treballs amb caràcter individual que s’hagin encarregat al llarg del curs. La mancança de qualsevol document l’impossibilitarà de presentar-se a l’avaluació final.

Prova d’avaluació individual on seran valorats tant els continguts com la redacció dels mateixos.