El coneixement massiu dels mitjans de comunicació, en tant que vehicles de transmissió dels missatges publicitaris, resulta indispensable per a qualsevol professional de la publicitat i les relacions públiques, independentment de l’àrea en la que treballi.

Aquesta assignatura ofereix una àmplia i, alhora, profunda panoràmica de la realitat dels mitjans al nostre país, tant des d’un punt de vista qualitatiu com quantitatiu.

Atès el notable interès que presenta el coneixement de les audiències en els diferents mitjans, es fa un especial èmfasi en la descripció i coneixement de les principals eines d’investigació.

L’assignatura es divideix en dos blocs força diferenciats. En el primer, es fa una descripció dels mitjans publicitaris (especialment dels anomenats mitjans convencionals), observant els trets principals que els caracteritzen així com els seus punts forts i dèbils.

En el segon, s’aprofundeix en l’estudi i el coneixement de les principals eines d’investigació de mitjans i les seves audiències. Les classes combinaran parts expositives per part del docent i la realització d’exercicis pràctics d’exemplificació quantitativa per als quals es fa imprescindible l’ús de la calculadora éssent recomanable uns coneixements mínims del full de càlcul Excel.

1. Els mitjans publicitaris i els models de l’esquema de comunicació actual
2. Objectius dels mitjans
3. La premsa.
4. Els "dominicals"
5. Les revistes.
6. La ràdio.
7. La televisió
8. El cinema
9.  El mitjà exterior.
10.  Internet.

1. Estratègia i tàctica en planificació de mitjans. El Target Group: conceptes i criteris per a la seva definició. Els subjectes publicitaris en l’entorn dels mitjans
2. Conceptes bàsics en planificació de mitjans: principals conceptes de mesura i de rendibilitat
3. La investigació de mitjans. Principals fonts: Infoadex, OJD, EGM, AIMC-Marcas, KANTAR MEDIA, etc.
4. Introducció a la Planificació de mitjans digitals.

GONZÁLEZ LOBO, Mª A. - CARRERO LÓPEZ, E. Manual de planificación de medios . Madrid. Editorial ESIC (darrera edició).
JAUSET J. A. La investigación de audiencias en televisión. Fundamentos estadísticos . Barcelona. Ed. Paidos, 2000
PERLADO LAMO DE ESPINOSA, M. Planificación de medios de comunicación de masas. Madrid. McGraw Hill. (darrera edició).
PÉREZ-LATRE, F.J. Planificación y gestión de medios publicitarios . Barcelona. Ariel, 2000.
SÁNCHEZ REVILLA, M. A. ¿Dónde está mi competencia?. Madrid. Infoadex

(*) Atesa la quantitat i varietat de recursos existents -molts d’ells de descàrrega i/ o consulta-  gratuïta sobre publicitat a internet, el docent indicarà en el seu moment aquells que resultin més adients pel seguiment dels temes específics de l’assignatura.

WEBGRAFIA: s’indiquen, sense voler ser exhaustius, alguns dels llocs web que s’hauran de consultar al llarg del curs i sobre els quals, en el seu moment, el docent indicarà la utilització que l’alumne n’haurà de fer.
- AIMC
- Infoadex
- Kantarmedia
- Zenithmedia
- Introl
- Iabspain

A més d’aquests llocs, el docent n’indicarà d’altres que, pel seu interès, poden resultar de consulta recomanable per a parts específiques de l’assignatura.

• Totes les activitats formatives seran qualificades entre 0-10.
• La puntuació mínima per superar cadascuna de les activitats formatives és un 5 sobre 10.
• Consulteu el calendari de tancament d’avaluació i de gestió acadèmica.

El professor presentarà, per a la seva elaboració, entre 6 i 10 exercicis de caràcter pràctic sobre planificació i terminologia de mitjans.
Aquestes activitats són exercicis relacionats directament amb l’examen final, per la qual cosa és especialment recomanable la seva elaboració.

Reavaluació de l'avaluació continuada
Requisits: podran acollir-se tots els estudiants que tinguin una puntuació mitjana ponderada igual o superior a 4,5
sobre 10 en l'avaluació final.

Consistirà en una sèrie de preguntes curtes sobre els continguts tractats en els dos blocs del programa que l’alumne haurà de contestar en un espai limitat a dos o tres paràgrafs i en un temps màxim de dues hores. Algunes d’aquestes preguntes poden ser de caràcter pràctic (similars a exercicis fets a classe).
La nota màxima que és pot obtenir és un 7.

Consistirà en una sèrie de preguntes curtes sobre els continguts tractats en els dos blocs del programa que l’alumne haurà de contestar en un espai limitat a dos o tres paràgrafs i en un temps màxim de dues hores. Algunes d’aquestes preguntes poden ser de caràcter pràctic.
La nota màxima que és pot obtenir és un 7.

Consistirà en una sèrie de preguntes curtes sobre els continguts tractats en els dos blocs del programa que l’alumne haurà de contestar en un espai limitat a dos o tres paràgrafs i en un temps màxim de dues hores. Algunes d’aquestes preguntes poden ser de caràcter pràctic.
La nota màxima que és pot obtenir és un 7.